La crisi climàtica representa una amenaça a l’hora de garantir un servei essencial per a les persones i el bon desenvolupament de les ciutats: el sistema de sanejament. Basat en la disponibilitat d’aigua i en la innovació que va suposar al seu dia el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú, el sanejament és un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat dels espais. Tot i això, les inundacions, les sequeres i l’augment del nivell del mar poden danyar els diferents elements que el componen (les canonades, els tancs d’emmagatzematge i les plantes de tractament). Urgeix actuar.
El 19 de novembre se celebra el Dia Mundial del Sanejament (o Dia Mundial del Vàter), que té com a objectiu conscienciar la població sobre la importància d’aquest servei. Més de 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial, no tenen accés a serveis de sanejament gestionats de manera segura. Per això, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU inclouen a l’epígraf sisè aconseguir “aigua i sanejament per a tothom” d’aquí a l’any 2030.
Aigües de Barcelona impulsa un sanejament sostenible i responsable per cuidar la salut del planeta i de les persones. Per a això, és bàsic reutilitzar l’aigua i reduir així la pressió sobre el medi natural, que pateix cada vegada més estrès hídric. Per aquest motiu, la companyia treballa, a les seves plantes depuradores, pel bon tractament de l’aigua i anar un pas més enllà, apostant per la regeneració de l’aigua depurada perquè es pugui reutilitzar. Així, l’aigua regenerada es pot tornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per iniciar de nou el cicle de la captació o es pot subministrar a la indústria, ciutats o agricultura per a diferents usos (reg de carrers i zones verdes, producció agrícola, processos industrials…). En la crisi climàtica, que afecta de manera especial la disponibilitat d’aigua, cada gota compta.
A data d’avui, la companyia ha regenerat durant el 2021 fins a 31,2 hm3 (equivalents a 9.250 piscines olímpiques), fet que suposa un increment del 152% respecte de l’any passat. Això ha permès assolir fins al 22% de la capacitat existent de regeneració. Actualment, els usos més demandats d’aigua regenerada són els ambientals, amb actuacions com el manteniment del cabal ecològic del riu Llobregat o la injecció d’aigua als pous de recàrrega per evitar la intrusió salina, i els agraris, com el reg del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Canal de la Infanta o el Rec Vell de Sant Vicenç dels Horts.
Cal continuar impulsant al màxim les capacitats de regeneració i així alliberar els recursos hídrics naturals i no locals, i al seu lloc, usar aquesta font d’aigua resilient, desvinculada de les condicions meteorològiques, que es produeix i consumeix en l’entorn local.
La importància de no llençar residus al vàter
Però no serveix de res invertir en infraestructures de sanejament i regeneració si fem un mal ús de la xarxa. Aigües de Barcelona recorda la importància de no llençar residus al vàter com burilles de cigarret, oli, productes per a la cura personal ni medicaments. Aquestes deixalles provoquen embussos a les canonades baixants de les comunitats de veïns, obstrueixen la xarxa de clavegueram i les plantes depuradores, i causen greus problemes mediambientals, amb un cost estimat de 230 milions l’any a Espanya.
La crisi climàtica requereix que tots ens comprometem a favor del planeta. Cuidar el sanejament, fomentar l’aigua regenerada per als usos permesos i donar suport a un ús sostenible de l’aigua és bàsic. Actuem.
