El cigne cantaire descobert als carrers de Barcelona el passat mes de gener ha estat retornat a la natura, després de gairebé dos mesos recuperant-se al Centre de Fauna de Torreferrussa (Vallès Occidental). La ubicació escollida ha estat la plana de Lleida, que acull un gran nombre d’aus d’aquest gènere. És de l’espècie més gran dels tres cignes europeus (el mut, el petit i el cantaire), i es diferencia de les altres pel seu bec triangular de color groc i negre.
És molt difícil de veure a Catalunya. De fet, només s’ha vist en dues ocasions més, a la zona del Delta de l’Ebre. La raó és que és una espècie pròpia de la tundra àrtica que hiverna entre octubre i abril a l’Europa central i atlàntica, a la zona del Bàltic, i Regne Unit i arriba fins el nord de França per la banda sud, i puntualment a Grècia, el mar Negre, o la costa atlàntica ibèrica. Així, rarament arriba a la Península com a au hivernant.
Bon hivern per l’espècie
Tanmateix, l’hivern 2018-2019 ha estat molt bo per a l’espècie al nord de la Península, comparat amb anys anteriors. A partir de la segona meitat d’octubre s’han detectat grups familiars d’aquest cigne a Astúries (8 exemplars en tres grups), A Coruña (16 exemplars en quatre grups) i Lugo (un exemplar aïllat).
El cigne cantaire va ser traslladat el passat 11 de gener al Centre de Fauna de Torreferrussa, després que un particular el detectés a la via pública i avisés els Agents Rurals. Va arribar al centre amb 6,5 kg de pes i signes de debilitat. Durant una setmana es va sotmetre a un tractament específic de rehidratació, desparasitació i alimentació forçada, i el 18 de gener ja va passar a una instal·lació externa amb piscina, on s’ha recuperat fins avui, que ja ha arribat als 9,4 kg de pes.
Cigne extraviat de la seva via migratòria
L’equip tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat sosté que el cigne detectat als carrers de Barcelona podria procedir de la via atlàntica migratòria que també han seguit els ocells detectats a Astúries i Galícia. Així, el seu comportament i l’estat del plomatge indiquen un origen natural i divagant de l’exemplar. Per tant, s’hauria desviat de la seva zona d’hivernada regular, fent un esforç fisiològic anormal en una època en què no estava preparat per a migrar. D’aquí el seu desgast muscular i de greix.
Ara, un cop alliberat, confia que l’exemplar continuï el seu camí migratori fins a latituds més elevades, encara que si no és així, l’àrea escollida li proporcionarà aixopluc i companyia.
