Els processos participatius que obren les decisions al veïnat van acompanyats d’un tret inalienable: requereixen d’un període de temps poc concret perquè s’acabi de decidir què es farà, finalment, sobre un projecte. Això, en casos com el de la reparació de la malmesa Masia de Can Valent, suposa un fre desesperant per als mateixos veïns. “Mentre passen els mesos, això pot caure”, alerta Julián Lluís, de l’Associació de Veïnes i Veïns de Porta. També denuncia que de la façana d’aquesta casa tradicional “hi ha veïns que s’estan duent pedres, com si es tractés del mur de Berlin”. Una idea que certifica Jordi Sànchez des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris: “és notori que s’estan perdent peces”. També remarquen que hi ha diversos punts de la masia que estan altament deteriorats i que això podria comportar despreniments greus dels murs de la façana.
La situació que xoca amb el compromís que l’Ajuntament va prendre el maig passat, quan va formalitzar l’anunci de restaurar la casa encaixada entre el Corte Inglés i el cementiri de Sant Andreu. “És una de les poques masies singulars i característiques que queden al territori” i “actualment està en mal estat”, destacava el consistori en un comunicat en aquelles dates. Tanmateix, després de gairebé un any, no s’ha fet cap actuació. L’actual govern municipal ho atribueix a la posada en marxa dels processos de decisió.
“Fins ara no s’hi han fet actuacions”, a l’espera dels resultats del “procés participatiu del PAM i el PAD i els pressupostos participatius”, han explicat fonts municipals a aquest diari. Fan referència al Programa d’Actuació Municipal i al Programa d’Actuació dels Districtes. Quan es resolguin aquests passos, “es definiran tant el calendari com les futures propostes respecte a la Masia de Can Valent”, concreten des de l’Ajuntament.
Un apuntalament que es percep urgent
Això als veïns i a les entitats preocupades pel patrimoni els sembla un llast que fins ara ningú no els havia explicat clarament. “Creiem que es pot fer l’apuntalament de la masia per assegurar-se que no caigui sense haver d’esperar que acabi el procés participatiu. Han passat 10 mesos”, diu Sànchez. Fa referència a la data en què el govern d’Ada Colau va donar llum verda a destinar 750.000 euros a la rehabilitació de l’espai. En aquell moment, el compromís del consistori era abordar “la consolidació d’elements com cobertes, murs perimetrals i forjats”, així com “l’execució dels serveis bàsics”. Amb el pas del temps, però, tot ha quedat hipotecat a l’avenç dels processos participatius.
“Fa tants anys que ho esperem que estem una mica tristos en veure que va per a molt llarg”, comenta resignat l’expert de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. La manera d’animar-lo passa per comentar les fascinants característiques de la masia. “És una de les poques que conserva el rellotge de sol original, inclòs el ferro”, detalla. També explica que, abans que una masia, era una torre de defensa. Així i tot, remarca que encara els falten molts detalls per acabar de saber sobre la història de la finca que, en alguns moments, era tan gran que arribava a traspassar el que és l’actual avinguda Meridiana. Les dades municipals, per la seva part, apunten que la masia es va construir a finals del segle XVIII.
La masia veïna d’uns horts
Ara fa dècades que ha quedat abandonada i s’ha acabat convertint en un afegit estètic, un record històric, al costat dels horts urbans de Can Valent. De fet, una de les pors de l’AVV de Porta i de l’arxiu històric noubarrienc és que el mur de la masia pugui cedir i caure en la zona on s’acumulen arbres, testos i conreus. Els gestors de l’hort, però, no ho veuen igual. “Nosaltres no patim per això perquè, a la banda que estem, hi ha una distància molt segura fins al mur i, a més, està reforçat”, explica el Rubén. Per la zona de jardí i botànica urbana passen uns 400 alumnes d’escoles i instituts cada curs, explica l’home, i la seguretat és primordial. Un recobriment de maons, que llueix molt més nou que la resta del mur històric, separa l’espai de l’hort de la masia.
Malgrat aquesta garantia que percep, el Rubén considera que és “innegable que l’estructura de la masia està cada vegada més deteriorada” i considera “súper-necessari l’apuntalament”. Així, hi ha una doble sintonia entre els gestors de l’hort ciutadà i les entitats veïnals. D’una banda, tenen una opinió molt similar de la situació de Can Valent. I d’altra banda, també tots consideren clau la funció de la jardineria i l’horticultura en el futur espai de la masia. “Volem que l’interior de la masia també tingui un ús. S’hi podrien fer aules que complementessin el que hi ha fora. I així hi hauria una escola d’horticultura molt potent a Nou Barris”, reivindica Julián Lluís.
Ara per ara, irònicament, la vegetació també abunda a l’interior de la masia, però no és un bon senyal. Hi proliferen matolls i “fins i tot un arbre” que “pot fer malbé” l’estructura de la casa, avisa Jordi Sànchez. “Això demostra que per molt que l’Ajuntament adquirís la masia als 80, des de llavors, mai no ha estat una prioritat”, lamenta. Resignats, els veïns esperen que el govern municipal acabi fent-los cas d’una manera o una altra abans que desapareguin més pedres de la façana o caigui un tros d’una paret.
1 
