Rectificació a la notícia ‘Un alt funcionari municipal vol fer fora un llogater de 83 anys’

Rectificació exigida per Antonio Muñoz Juncosa en base a la llei 2/1984 de dret de rectificació

En primer lloc, he d’assenyalar pel que respecta al titular de la notícia que publiquen, que resulta sorprenent l’interès periodístic que pot tenir la notícia que ens ocupa, però en tot cas la meva conducta, ciutadà particular, no és diferent del de les institucions públiques que, com és lògic en defensa dels interessos públics, i en definitiva de tots els ciutadans, ens municipals exerciten accions judicials per subrogacions no conformes a dret, que és del que estem discutint. Si s’utilitza el cercador d’ús lliure Cenjoj es pot comprovar mitjançant nombroses sentències. 

En segon lloc, l’article obvia posar de manifest, a pesar de conèixer la dada el periodista redactor, per haver-li facilitat la informació, la causa per la qual tinc coneixement de l’ocultació de la mort de la mare del senyor González Cruz que no és una altra que la negativa totalment injustificada de l’esmentat senyor a les obres de reparació i manteniment que s’havien de dur a terme a la façana de l’edifici, a la part afectada al domicili que ocupa ell, per a les quals s’havia obtingut el corresponent permís municipal amb la finalitat de complir amb les meves obligacions legals i per motius d’estricta seguretat, i que l’arrendatari està obligat a suportar-les, com diu la llei d’arrendaments.

Es pot contrastar:

1. De la sentència número 59/2107, que es va facilitar al senyor David Cobo, pàgina 2 i 6, on s’explicita “que el demandat ha mantingut oculta la mort de la seva mare, havent tingut coneixement d’això l’actor arran d’unes obres que s’havien d’executar a la façana de l’edifici, balcons i cornisa superior, que feien necessari accedir a l’habitatge arrendat, havent acceptat el demandat el burofax adreçat per l’administrador de la finca a la seva difunta mare, sense dir res, i constant a la bústia encara el nom d’ella”, pàgina 6, “ha mantingut el nom de la seva mare a la bústia durant res menys que 16 anys, cosa que no pot tenir una altra utilitat i explicació raonable que intentar  ocultar la mort de la mateixa”.

2. Del comunicat de l’arquitcte director de les obres que posava de manifest que no es pot reparar atesa la negativa de l’ocupant d’aquest pis per accedir al seu balcó, essent necessari per efectuar la reparació.

3. Del permís municipal.

4. Del burofax remès a la titular arrendatària.

En tercer lloc, i en relació també al titular de la notícia els 83 anys del senyor González Cruz, obvia dir el redactor de la notícia, ocultant la informació de la qual també disposava, perquè li va ser facilitada, per la sentència, a la seva pàgina 6, quan va morir la seva mare el senyor Cruz tenia 62 anys d’edat i estava donat d’alta en el règim especial de treballadors autònoms, per la qual cosa no complia, com reconeixen les dues sentències que afronten el cas, els requisits que exigeix la llei.

L’únic que abusa de la situació és el senyor Cruz, per cert des de fa 20 anys.

Respecte de l’exigència de desfer-se de la vintena d’ocells, que el senyor González considera que “això ja va ser per riure”, simplement s’ha de recordar que l’article 16C de l’Ordenança de Protecció, Tinença i Venda d’Animals de l’Ajuntament de Barcelona estableix que “les persones propietàries dels animals domèstics han de tenir especial cura que no pertorbin la vida dels veïns amb crits, cants, sons ni cap altre tipus de soroll, tant si es troben a l’interior de l’habitatge com a les terrasses, passadissos, escales o patis, en especial des de les 21 hores fins a les 8 hores”.

Evidentment la colònia de més de vint ocells, difícilment compleix el que exigeix l’ordenança.

Tampoc ha sigut sempre gaire escrupolós en el compliment de la seva obligació continguda en l’article 17.4 de la mateixa ordenança que l’obliga a “evitar que les seves deposicions i orins puguin afectar les façanes i la via pública o puguin causar molèsties als pisos confrontats, ja siguin els superiors, els inferiors o els laterals.

Tant soroll com olors han provocat no poques queixes de veïns i operaris que han acudit a treballar a l’edifici, el dret dels quals s’intenta protegir amb aquesta exigència i que tanta gràcia fa al senyor González.

Això és fàcilment contrastable si un observa, entre d’altres, com les deposicions dels ocells perjudiquen el balcó i la façana de l’edifici.

Un mitjà d’informació també ha de conèixer les obligacions legals de la tinença d’animals abans de difondre certes informacions.

Pel que fa al fet també distorsionat que “el Pepito viu en un pis de la Barceloneta des del seu naixement”, que també apareix en el seu titular, indiquem que tampoc és cert em remeto a la seva aparició a TV3 a partir del minut 6’45” del vídeo.

I al document aportat per ell mateix al judici figura com a data d’empadronament en el seu actual habitatge des de l’1 de maig del 1996.

En adquirir l’edifici, fa 25 anys, estava ocupat, per complet, amb llogaters de renda antiga, que han seguit exercint els seus drets contractuals, sense la més mínima pertorbació, fins a l’extinció legal del seu contracte. De fet hi segueix vivint, pacíficament des del punt de vista jurídic, un llogater en aquesta situació.

El respecte escrupolós dels drets dels llogaters es posa de manifest pel fet que aquesta situació no va ser detectada fins passats 16 anys, quan el senyor González es va negar al fet que entressin al seu domicili, contra el que exigeix la llei d’arrendaments, els operaris que feien les obres de millora i assegurament de la façana de l’edifici.

Naturalment que es va intentar un acord, tot i ser coneixedor de l’engany que durava més de 16 anys. De fet amb una persona molt propera al senyor González, que viu al mateix edifici i que tampoc tenia dret a subrogació, es va arribar a un acord, fixant un lloguer de 300 euros, tal com a vostès els consta, en les mateixes dates en les quals se seguia el litigi amb el senyor González. Però ell sempre s’ha negat a un acord i ha preferit seguir la via judicial.

Es pot constatar al cercador del Consorci d’Habitatge quants habitatges socials ofereixen les administracions a aquest preu i a aquest preu per metre quadrat. 

La vulnerabilitat social del senyor González també és molt qüestionable. Els plets no són barats i el senyor González no litiga amb justícia gratuïta. L’article 1.3a de la llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta exigeix que els ingressos del sol·licitant no superin dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones no integrades en cap unitat familiar.

En aquesta adreça es pot comprovar que l’IPREM anual és de 7.519,59€. Si es multiplica per dos es podrà comprovar que s’han publicat dades que hauria sigut millor comprovar.

També he d’assenyalar que soc funcionari per oposició des del 1983 i la meva retribució està en consonància, si bé en grau inferior, amb la percebuda per altres companys de professió. Es pot comprovar aquí, a la pàgina 81, que el complement específic, única retribució no fixada per igual per a tots els funcionaris de la meva categoria pels Pressupostos Generals de l’Estat, és la més baixa de les analitzades pel Tribunal de Comptes. Consultant els portals de transparència dels altres municipis es veu que, en essència, la situació no ha canviat. 

Finalment, vull fer constar que els acords resulten molt difícils amb qui no només menteix sinó que oculta expressament com diu la sentència que consta al seu mitjà, sinó que menysprea el dret a la integritat física dels altres i fins i tot li fa gràcia el dret al descans i la salubritat dels seus veïns.

Firmat: Antonio Muñoz Juncosa

 

Nou comentari