Barcelona s’envelleix any rere any. La població de més de 64 anys ja suposa el 21% del total, amb prop de 350.000 veïns, que és la xifra més elevada des de 2001. A més, d’aquests un quart viuen sols – 90.000 persones, la gran majoria dones–, el que suposa un màxim històric a la ciutat. L’informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) divulga les dades de 2018 i mostra l’evolució de la salut barcelonina. Entre els elements més destacats hi ha les conseqüencies de l’envelliment i el canvi de tendència en les malalties de transmissió sexual.
Evolució del nombre de gent gran a Barcelona / ASPB
L’esperança de vida es manté estable –un pèl per sota de l’any passat però igual que fa dos– amb 80,7 anys en homes i 86,7 anys en dones. “Les dones vivim més anys però amb pitjor qualitat de vida”, ha avisat en roda de premsa la regidora de Salut, Gemma Tarafa. Per exemple, l’informe alerta que entre els majors de 64 anys, el 42,5% percep que el seu estat de salut és dolent, el 21% pateix malestar psicològic i el 36%, dolor moderat o fort.
I els tres indicadors són pitjors per a les dones i s’agreugen en els tres trams d’edat avançada que distingeix l’ASPB. “Les dones tenen malalties cròniques, augments del dolor, etc, degut a les feines que han fet; mentre que els homes tenen malalties relacionades amb riscos diferents, com taxes més altes de càncer o accidents de trànsit”, ha detallat la gerent de l’ASPB, Carme Borrell.
Estat de salut de la gent gran a Barcelona / ASPB
A més, el 29,7% homes i el 40,5% de les dones grans diuen que tenen dificultats per arribar a final de mes i reconeixen sentir-se sols i trobar a faltar companyia el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones. S’hi senten tot i que estar sempre sols, en realitat, perquè el 46% dels homes i el 40% de les dones han participat activitats en grup el darrer any.
També destaca el relleu en les causes de mort prematura, un indicador que comptabilitza els anys no viscuts entre les morts prematures i el llindar de 70 anys d’edat. Entre els homes el càncer de pulmó es manté com a primera causa, però el suïcidi puja fins al segon lloc i desbanca les malalties isquèmiques. Entre les dones, el càncer de mama torna a situar-se com a primer causant de morts prematures, seguit del pulmonar i del suïcidi.
Evolució de les causes de mort prematura a Barcelona / ASPB
Novetats en atenció a l’envelliment
Tarafa ha recordat que “el passat mandat es va gestar ja l’Estratègia d’Envelliment a Barcelona” i que en els propers 4 anys s’aniran desplegant les 77 accions que conté. Entre les novetats ha citat el nou servei per a cuidadors que ofereix la teleassistència i l’ampliació del servei Barcelona Cuida –una oficina d’atenció a cuidadors de persones dependents– que ara està de forma provisional a l’Estació de França i que es mudarà al carrer Viladomat 127 i obrirà dues antenes en altres barris.
Ha promès que el nou govern posarà més èmfasi en l’atenció a la gent gran i ho ha exemplificat amb els cognoms de la seva regidoria, que s’anomena oficialment “de Salut, Envelliment i Cures”. Per fer una ciutat “més amable” amb els barcelonins sènior ha plantejat innovar en l’habitatge amb fórmules com els apartaments amb serveis o el cohabitatge, formació intergeneracional i avançar en la implantació de Superilles socials o de la cura per apropar els serveis als veïns dependents.
Massa pastilles?
Tarafa i Borrell han assenyalat també a l’ampli consum de fàrmacs durant la vellesa. El 31,7% de la gent gran pren psicofàrmacs (ansiolítics, somnífers i antidepressius), en especial les dones. A més la polimedicació –prendre 5 o més fàrmacs al dia– arriba ja al 22,9%, també amb major incidència entre les dones. “El consum de fàrmacs és un tema que hem de poder abordar com a societat, perquè una cosa és estar medicalitzat quan cal i una altra és estar sobremedicat”, ha defensat Tarafa.
La regidora, de perfil molt crític amb la medicalització de la sanitat pública, ha explicat que l’Ajuntament ja està treballant amb el Consorci Sanitari de Barcelona per introduir als ambulatoris altres ‘receptes’, com derivar pacients a entitats socials o d’acompanyament a malalts i cuidadors: “Ja tenim un mapa d’actius de tots els serveis de proximitat de la ciutat, uns 2.000, és a les webs de les institucions i ara falta que arribi als CAP i fer la formació als professionals”.
