Barcelona estrenarà aquest febrer la primera biennal Ciutat i Ciència, que busca fer més visible el múscul investigador de la ciutat i apropar la ciència i la tecnologia al conjunt de la ciutadania. La cita és un dels dos nous festivals que ha impulsat el comissionat de Cultura municipal, Joan Subirats –nomenat per Ada Colau el passat març– i s’estrena a tres mesos de les eleccions, però el govern municipal subratlla que té voluntat i ambició de continuïtat “governi qui governi”.
Es celebrarà del 7 a 11 de febrer i proposarà 135 activitats gratuïtes, que ja es poden consultar en línia. Reunirà 138 professionals de referència amb composició paritària –el 48% són dones i el 52%, homes– i programarà actes de diferents formats en 60 espais dels deu districtes de la ciutat: conferències, tallers infantils, cinefòrum, teatre… Els cinc dies de biennal abordaran temes d’actualitat com l’envelliment de la població, la qualitat de l’aire o la robotització, a més de portar a la ciutat experts en física quàntica, enginyeria genòmica o astronomia. A més de la perspectiva de divulgació, el programa busca també despertar vocacions científiques i d’enginyeria amb accions tan directes com portar un premi Nobel a una escola de Barcelona. De fet, el darrer dia de la biennal és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
El pressupost del festival són 400.000 euros i inclou també una petita programació d’actes un cop acabi la cita, que es dirà “Més biennal”. Igual que la biennal del Pensament va tenir una Nit de les Llibreries, aquesta oferirà una Nit de les Acadèmies: obriran portes cinc acadèmies científiques de la ciutat –la de Medicina, la de Farmàcia, la seu del CSIC, la de l’IEC i la Biblioteca de Catalunya– que solen ser tancades al públic general. S’hi faran visites guiades gratuïtes de 19h a 23h i acolliran cadascuna una conferència a les 23h.
“No volem que la revolució tecnològica quedi en mans només de rics i experts”, ha defensat Ada Colau
L’alcaldessa Ada Colau ha encapçalat la presentació de la biennal i li ha augurat el mateix “èxit” que la primera Biennal de Pensament ‘Ciutat Oberta’, celebrada a l’octubre. “La ciència és una estratègica de ciutat, no és una setmana extemporània: ha vingut per quedar-se”, ha remarcat Colau, que ha emmarcat el festival en el Pla Barcelona Ciència, que inclou per exemple el Premi Europeu de Ciència Hipatia. “Barcelona té un ecosistema científic per sobre de la mitjana i som un pol de recerca referent a Europa”, ha reivindicat l’alcaldessa. Ha destacat la importància de la investigació cientícia per a les ciutats, on ha dit que “cada cop més concentren més els grans reptes globals” com l’envelliment de la població, la qualitat de l’aire o les migracions. “No volem que la revolució tecnològica quedi en mans només de rics i experts, volem que la democratització dels grans debats desperti més vocacions científiques entre els nens i nenes”, ha defensat.
Subirats ha enfatitzat “l’espectacular progrés de la ciència en els darrers anys”, però ha assumit que genera a parts iguals optimisme i neguit en la ciutadania, per exemple en el cas de la substitució de llocs de treball per robòtica intel·ligent. La biennal, segons el comissionat, “és una oportunitat de traslladar de forma accessible i sense gens de protocol aquest tipus de debats, de la forma més horitzontal possible”. La programació ha comptat amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona però l’han dissenyat un comitè de set especialistes en diferents àmbits científics: el filòsof expert en art, ciència i tecnologia Pau Alsina, el catedràtic en educació per la salut José Ramón Calvo, la física i divulgadora Sònia Fernández-Vidal, l’enginyera genètica Núria Montserrat, el líder d’OpenSystems de la UB, Josep Perelló, l’investigador en sistemes complexos Ricard Solé i l’enginyera multimèdia Irma Vilà.
