Les pluges intenses i virulentes no són un fet aïllat ni aliè a la realitat de Barcelona. Juntament amb les onades de calor i la contaminació atmosfèrica són, possiblement, els tres pilars sobre els que haurien de concentrar-se tots els esforços per millorar les condicions de la ciutat davant l’emergència climàtica.
De plans no en falten, fa molts anys que els serveis tècnics de l’Ajuntament han apuntant les estratègies, intervencions i accions que caldria posar en marxa. Mesures contemplades des de l’aprovació del Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECLAB) i posteriors actualitzacions, al vigent Pla Integral de Clavegueram de Barcelona (PICBA) i el nou Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA, en elaboració) recollits en el marc del Pla Clima.
Tanmateix, malgrat els esforços dels tècnics responsables, no sempre s’ha donat la complicitat, l’empenta i la determinació política necessàries perquè un pla esdevingui una realitat transformadora. Existeix una certa tendència a fer projectes que no interpel·len directament a ningú, sense un programa d’actuacions, de priorització i amb partides pressupostàries i calendaris realistes i compromesos per al seu desplegament.
[r:1]
Un exemple d’aquesta deriva – comú i transversal a governs de diferents colors – és la situació del col·lector del Paral·lel. Una obra tan complexa, per la seva dimensió i per les afectacions que implica, però alhora tan necessària que no hauria d’haver esperat tant de temps. En aquests moments l’obra avança i sembla entrar en la seva darrera fase d’execució, per a la qual caldrà garantir la partida pressupostària corresponent (quantificada en 10 milions d’euros). Tot i així, aquests dies ha quedat demostrat que tenir el col·lector acabat és urgent, doncs fa més de 10 anys que es va plantejar.
[r:2]
D’altra banda, la capacitat de la ciutat per respondre a grans avingudes d’aigua és certament limitada i és evident que no es poden calcular les infraestructures del clavegueram per als episodis més intensos però cal accelerar la capacitat de retenció d’aquests aiguats puntuals. Les estimacions indiquen la necessitat de duplicar la capacitat de 500 mil m3 a 1,2 milions de m3 i això representa una sèrie d’inversions importants que no poden dependre del ritme de transformació urbanística o de les actuacions a l’espai públic, sinó que han de ser actuacions prioritàries malgrat que els ciutadans no ho puguin percebre així.
Parlem de volums d’inversió de 30 milions d’euros per l’última fase del col·lector del Paral·lel i la millora del sistema freàtic de Montjuïc, 50 milions per a la construcció del dipòsit de regulació de pluvials de la Rambla Prim o 70 milions per arranjar la xarxa de clavegueram actual segons les estimacions dels serveis tècnics. Quantitats perfectament assumibles, tot i no ser menyspreables, que cal impulsar políticament abans que altres intervencions més vistoses però menys urgents. La ciutat és molt més del que només es veu a les fotos. Aquestes són les millores estructurals necessàries per minimitzar, tant com sigui possible, els futurs episodis d’aiguats i per adaptar la ciutat a les noves condicions climàtiques. No podem quedar-nos només ens els anuncis, hem de fer-ho i fer-ho ràpid. Si no actuem, la pluja ens tornarà a avisar.
