La transició cap a les energies renovables és tan necessària com inevitable, però el llarg camí cap a una societat 100% verda està ple de sotracs –a Catalunya només es cobreix un 8,5% del consum amb fonts renovables– i de pràctiques que, tot i ser perfectament legals, són com a mínim qüestionables i creen confusió. Una de les més utilitzades és l’eslògan publicitari que assegura al consumidor que està comprant “energia 100% d’origen renovable”, quan, en realitat, és impossible de saber perquè “tota l’energia que es genera és idèntica un cop està a dins de la xarxa”, segons explica el professor de Química Ambiental de la UB, Xavier Giménez.
Imatge de la web de Barcelona Energia, on s’anuncia “energia 100% d’origen renovable”
És una tècnica de màrqueting que utilitzen totes les comercialitzadores, grans i petites, i també Barcelona Energia, l’empresa pública creada per l’Ajuntament i que aquest 2019 ha començat a subministrar electricitat a particulars. “És un eslògan enganyós”, critica el responsable de l’àrea de Canvi Climàtic i Energia de Greenpeace, José Luis García. “L’única diferència amb la resta de clients és que la teva comercialitzadora ha comprat certificats de garanties d’origen a diversos productors d’energies renovables que cobreixen el consum dels seus clients, però l’electricitat és exactament la mateixa”.
Aprofitar-se del sistema
“És veritat que el sistema no depèn de les comercialitzadores, però sí que depèn d’elles com ho expliquen als seus clients i totes s’aprofiten d’aquesta ambigüitat”, insisteix García. “Ho pots dir tant com vulguis, però és mentida”. En el cas de Barcelona Energia s’hi afegeix el fet que és una empresa pública que des del primer dia es va voler diferenciar de la resta d’operadors per “trencar amb els oligopolis”, segons va anunciar l’Ajuntament de Barcelona, però que ha acabat adoptant algunes de les pràctiques que tant criticava.
El director de Barcelona Energia, Iu Gallart, defensa el mecanisme. “És l’única manera que hi ha per incentivar la producció d’energia renovable. Ja ens agradaria poder escollir quina mena d’energia comercialitzem, però és impossible. Hem de comprar l’energia al pool, on arriba energia de procedències diverses, amb una proporció de renovables que varia segons el dia i la zona, però que mai la sabem”, al·lega. Per Gallart, el més important és que el màxim de companyies comprin el 100% de garanties d’origen, com fa Barcelona Energia. “D’aquesta manera s’anirà fent que cada dia es produeixi més energia verda”, assegura.
Un sistema enrevessat
El sistema per garantir la producció que l’energia produïda és efectivament renovable és força enrevessat, però molts experts, com el professor Xavier Giménez, consideren que és “el millor possible” i que gràcies a l’arribada de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) s’ha entrat “en una nova era de transparència al sistema elèctric”.
El funcionament és el següent: la CNMC certifica que una empresa produeix un percentatge determinat d’energia renovable i aquesta garantia d’origen es pot vendre a les comercialitzadores, que no compren aquella electricitat en concret –perquè és impossible–, però sí que s’asseguren que han comprat energia d’origen renovable, ja que no es poden comprar certificats per més quantitat de l’electricitat produïda.
“L’electricitat és la mateixa i l’única manera de diferenciar-la és a través del preu”, justifica Giménez. Ara mateix l’energia d’origen renovable és més cara de produir, però si les empreses perceben que el consumidor final està disposat a pagar una mica si se li garanteix que és electricitat neta, la teoria diu que hi haurà més productors interessats perquè la inversió és més rendible. El professor de Química Ambiental de la UB fa una analogia: “És com anar a comprar aigua al supermercat. Imagina que totes les aigües fossin idèntiques i estiguessin en un dipòsit. L’única diferència seria el preu que tu estàs disposat a pagar. Si molta gent està disposada a pagar més per aigua amb un impacte ambiental més baix, creixeria la demanda i n’incentivaria la producció“.
Llenguatge consensuat
Grans comercialitzadores com Endesa també defensen el sistema de garanties d’origen perquè “donen visibilitat a l’energia renovable”. I tot i no poder fer una traçabilitat directa entre la producció i el consum, sí que “assegura que l’equivalent que al tu consumeixes és d’origen verd”. A més, és un sistema que s’ha acceptat de manera generalitzada –és “el llenguatge consensuat” per promoure el consum d’energia renovable, segons el director de Barcelona Energia, Iu Gallart– i fins i tot les administracions públiques han començat a incloure els certificats de garantia d’origen com a requisit per presentar-se a licitacions.
De fet, a principis d’aquest any la mateixa Endesa es va adjudicar el subministrament d’electricitat a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de les línies metropolitanes i de les estacions de muntanya amb després de garantir que l’energia provindria exclusivament de fonts renovables. Paradoxalment, el desembre del 2018 Barcelona Energia es va veure obligada a obrir un concurs per comprar certificats d’origen, ja que la planta incineradora de Tersa, principal font de la companyia, no es podia considerar verda. I guanyadora de la licitació també va ser Endesa.
