El carril bici del carrer de Numància va ser fa uns dies blanc de crítiques a les xarxes socials, quan una veïna de les Corts va compartir un vídeo mostrant la dificultat d’agafar-lo venint de l’avinguda Diagonal. Es veia, entre altres, que per fer-ho cal creuar un pas de vianants i esquivar els vehicles de l’aparcament de l’Illa Diagonal que s’incorporen al lateral de la Diagonal. I el pitjor de tot és que aquest cas representa només una petita part de tots els problemes que es donen amb la xarxa de carrils bici de Barcelona. En circular per aquesta, és fàcil veure com hi ha uns quants carrils com el de Numància, que estan lluny de ser segurs.
Un exemple és el de la plaça del Cinc d’Oros, situada a la Diagonal amb passeig de Gràcia i que permet travessar la plaça per la Diagonal en sentit Besòs. Tal com explica el portaveu de l’entitat Amics de la Bici, Albert Garcia, el principal problema que té és que els cotxes l’envaeixen fàcilment. La raó? En aquest punt de la ciutat es creuen dues avingudes molt transitades i, a més, no està prou senyalitzat. En aquesta línia s’expressa també la ciclista Carol Vilella. Considera que una part més gran del carril hauria de ser de color vermell, perquè així els cotxes el veurien millor. “He arribat a sentir perill en circular per aquí. Cal més prevenció en una ciutat on, de fet, falta cultura de la bici, perquè els ciclistes puguem moure’ns amb més seguretat”, insisteix.
Senyalitzacions per a cotxes
Garcia va encara més enllà assenyalant que s’haurien de fer servir senyalitzacions que siguin familiars per als vehicles de motor, com la graella groga que impedeix aturar-se en un punt concret de la calçada. “Per a molts conductors una ratlla vermella no significa res”, recorda, i afegeix: “Hem constatat que l’Ajuntament no vol que els cotxes s’adonin que en algun moment perden la preferència, que no sentin mai que les bicis els fan anar malament”.
Aquestes paraules cobren més sentit després de passar uns minuts davant d’aquest carril bici i veure com els vehicles no només l’envaeixen sinó que també obliguen un noi que va amb skate a recular uns metres fins que el panorama recupera la calma. Davant d’això, un altre ciclista, Marcelo Pablo Da Silva, reconeix que aquest és “un dels carrils més perillosos de la ciutat”.
Tot i les deficiències d’aquesta infraestructura, un tercer ciclista, David Nieto, afirma que la circulació de la zona “és millor ara” que existeix que no abans. Fins que no es va estrenar el passat mes de juny, les úniques opcions eren anar pel mig de la calçada de la Diagonal o per un dels passos de vianant del passeig de Gràcia. Una opció era perillosa i l’altra incòmoda per als ciclistes. Per part seva, Vilella també admet que suposa una millora respecte al que hi havia abans, però afegeix que les seves deficiències fan que el seu servei sigui “insuficient”.
Altres casos
Pel que fa a l’estat global de la xarxa de carrils bici de la ciutat, Garcia indica que està plena “de punts negres” perquè no està acabada ni dona seguretat al ciclista. Alguns exemples, des del seu punt de vista, són els que pugen o baixen per l’Eixample, ja que la corba que formen els xamfrans permeten els cotxes girar “més ràpid” que en una normal. També el de Via Augusta perquè s’interposen en el carril una parada d’autobús i una altra de taxis i contenidors, entre altres. Tampoc es pot oblidar el tram del carrer de la Diputació que hi ha entre els carrers de Tarragona i Llança, que és de dues direccions i “molt estret”. I també està el tram del de passeig de Sant Joan que travessa la plaça de Tetuan, punt en el qual els ciclistes no tenen més remei que circular entre diferents obstacles: vianants, persones passejant gossos o nens jugant.
2 
