“No dirigir la paraula en tot el dia a la teva parella és violència”

Enric, usuari del Servei d'Atenció als Homes per deixar de ser maltractadors, explica que va "buscar ajuda a Google" després de tenir comportaments que el van espantar

“El que surt als mitjans de comunicació només són els fets més greus, però per sota hi ha molts comportaments dels quals no se’n parla. Per això estic aquí avui”. Així ha començat la seva intervenció davant una vintena llarga de periodistes l’Enric, un usuari del Servei d’Atenció als Homes (SAH) de l’Ajuntament de Barcelona, que ha volgut superar la “vergonya” que sentia al principi i explicar el seu cas obertament. 

Ha comparegut amb la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i la directora del SAH, Marional Auradell, amb motiu del recent Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

Ell va arribar al SAH perquè va buscar ajuda a Google. S’havia espantat del seu propi comportament. “Hi va haver uns successos amb els quals em vaig espantar molt. Vaig pensar: ‘així no puc seguir’. I vaig posar ‘violència de gènere, homes, ajuda’ al Google i em va sortir el SAH”, explica.

El SAH és un servei gratuït de l’Ajuntament que funciona des del 2005 i que aquest any ja ha atès les sol·licituds de 139 homes (un 66% més que en tot el 2017) i 20 joves (un 171% més que en tot el 2017). Comparen les dades d’aquest any amb les del 2017 perquè va ser fa dos anys que es va decidir doblar el nombre d’hores d’atenció. I és “una de les apostes” per a aquest mandat en la lluita contra les violències de gènere, segons Laura Pérez.

L’Enric assegura que el SAH l’ha transformat. “Al cap dels mesos veus que han canviat no només les relacions de parella, sinó amb els amics, la família, el fill. Tu canvies, evoluciones, tens més eines per comunicar-te, tens més empatia”, explica.

Una mostra gràfica del seu canvi és el fet que al principi d’acudir a les sessions del SAH li feia vergonya que algú el veiés entrar i avui estava donat la cara davant les càmeres. “No ho sabia ningú, només la meva parella. Arribava allà i esperava que ningú passés per la vorera per picar el timbre. He passat d’això a estar aquí parlant. És surrealista però ha sigut el meu camí, i estic feliç. És dur però hi ha una recompensa”, argumenta.

Per a ell, una de les principals lliçons apreses és que “hi ha moltes maneres d’exercir la violència”. “Jo no n’era conscient, però coses com no dirigir la paraula en tot el dia a la teva parella, el sarcasme, el menysteniment, la manipulació… tot això és molt dolorós per a la persona que ho viu, i no surt als mitjans, que només hi arriba el més dramàtic”, ha admès.

La capacitat de fer servir l’empatia és, segons l’Enric, la clau per canviar comportaments com el seu. “Has de fer treball interior perquè la manera com estàs tu esquitxa els altres. Pots dir “m’han fet això o m’ha passat allò”, però l’únic responsable de com reacciones ets tu. I afecta la gent del teu voltant, que és la gent que estimes”, adverteix.

El cas de l’Enric respon al patró més habitual dels homes que acudeixen al SAH: tots ho han de fet voluntàriament –”si no és així, no funciona”, avisa Mariona Auradell– i solen tenir problemes de violència psicològica o de violència física lleu. “Un estudi que va fer la Universitat de Barcelona l’any passat constata que el SAH és eficaç per reduir la violència psicològica, la intimidació, i les creences sexistes benevolents, les que són paternalistes, no les més hostils. I també redueix les lesions físiques lleus que es deriven d’aquest tipus de sexisme”, conclou la directora del SAH.

Més informació

Nou comentari