Mor Enric Pons, l'exdibuixant de Bruguera en risc de desnonament

Va commocionar les xarxes en entregar 5.000 euros d'un donatiu que havia rebut a la Casa Cadis per atendre persones sense sostre

Enric Pons, l'exdibuixant de l'editorial Bruguera en risc de ser desnonat, ha mort aquest dissabte al matí. L'activista Lagarder Danciu ha comunicat la notícia a través de les xarxes socials, on ha mostrat el mural de condol que han improvisat els seus amics i coneguts. Pons va protagonitzar un emotiu gest solidari aquesta setmana, que es va fer ràpidament viral: en rebre un donatiu anònim de 10.000 euros, va decidir entregar la meitat dels diners a la Casa Cadis per atendre als sense sostre i refugiats que acull aquest espai ocupat proper a la Sagrada Família.

Enric Pons s'havia fet un lloc entre els activistes i residents de la Casa Cadis per la seva sensibilitat i força. Amb 85 anys i després de tota una trajectòria com acolorint pàgines de tebeo, malvivia amb els 600 euros de pensió que cobrava i que havia de dedicar quasi en exclusiva al lloguer. Vivia al mateix pis des de feia 79 anys i ara la immobiliària propietària li volia apujar la mensualitat. El donatiu d'un benefactor de Madrid va iniciar una cadena de solidaritat: l'antiga casa regional ocupada –que acull 25 sense llar– té una llista d'espera de vora un centenar de persones que necessiten un lloc on dormir i estudia com repartir l'import entre ells perquè puguin pagar-se unes nits d'allotjament provisional en albergs.

No descarta encara invertir-los també en comprar lliteres, per millorar les condicions i la capacitat dels dormitoris de la Casa Cadis. "El que està clar és que els diners són per la causa, com volia l'Enric", explica Lagarder Danciu al TOT Barcelona. La tarda anterior un altre benefactor que no vol publicitat es va acostar a la Casa Cadis a donar-los 300 euros i contribuir així a la tasca d'acollida.

Més info: Un anònim dona 10.000 euros a l'exdibuixant de Bruguera i ell en regala 5.000 als sensesostre

El dibuixant no vivia a l'espai ocupat, però hi menjava i pràcticament hi passava tota la jornada, així que la seva pèrdua ha entristit molt a la comunitat de la Casa Cadis. "Era part de la Casa, li cubríem totes les necessitats, passàvem l'estona... Era un intel·lectual molt entranyable, un home fort, irònic i sensible", musita Danciu. Es van conèixer al novembre, recorda l'activista: "Em vaig indignar molt veient aquell home gran escalfant-se amb espelmes i abrigat dins de casa, amb pa dur als calaixos i sobrevivint amb 50 euros al mes". La convivència en comunitat l'havia fet reviscolar: "Ha marxat feliç per l'aventura que ha viscut els últims 3 mesos amb els sense sostre", assegura Danciu.

Havia ingressat fa 8 dies a l'hospital Sant Pau per una oclusió intestinal. El van operar l'endemà i es recuperava amb bon pronòstic: "Quan va pujar a planta les infermeres i els metges el van rebre amb aplaudiments, perquè era un campió". Però a les dues hèrnies que tenia se li va afegir l'aparició d'aigua als pulmons, un còctel que no va poder superar malgrat les transfusions de sang i el tractament que li administraven a l'hospital. Una de les sense sostre de la Casa Cadis, la Juana, es quedava a les nits vetllant-lo a l'habitació, remunerada per la Casa Cadis: "Aquest matí m'ha trucat i m'ha dit que vinguéssim corrent perquè l'Enric se'ns en anava".

La biblioteca de la Casa Cadis portarà el seu nom artístic

Precisament aquest dissabte al matí, quan Danciu ha rebut la telefonada des de l'hospital, la Casa Cadis celebrava la seva assemblea setmanal. "Hem parlat del destí dels 5.000 euros que ens va donar l'Enric i hem decidit que la biblioteca que tenim es dirà Kheto Rigol, el nom artístic amb el que firmava els còmics", anuncia l'activista. "L'obrirem a la ciutat perquè tothom hi pugui venir", afegeix.

Més info: L'home que va viure l'enfonsament de l'editorial Bruguera ara tem pel seu pis

Un llibre i un museu, a l'horitzó

La biblioteca podria, a més, tenir un volum dedicat a l'autor de Bruguera: "Vull escriure una història de tot això que hem viscut, que emociona a tothom", avança l'incansable activista. I, potser, qui sap, Barcelona podria acabar tenint un museu al pis de l'Enric Pons: "Anirem a parlar amb l'Ajuntament i lluitarem per defensar casa seva, que sigui un museu i memorial", diu. "Ja no hi ha pisos com aquest, amb un terra original dels anys 30 i tots els seus dibuixos i records... No permetrem que hi entrin els especuladors!", exclama.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?