Els ‘Marie Kondo’ de Barcelona: ordenar armaris en 4 passos

Catalunya compta amb 15 organitzadors professionals inscrits a l'associació espanyola, la majoria de Barcelona ciutat

Fa mandra, és avorrit i mai hi ha temps per fer-ho. Ordenar l’armari és una de les víctimes predilectes de la procastinació. Hi ha persones, però, que no només gaudeixen de l’activitat, sinó que es guanyen la vida amb ella. És el cas de Diana Ferrería, que després de 15 anys dedicats a les finances en una editorial, l’any passat va decidir que volia convertir l’ordre en la seva professió. És una dels 15 organitzadors professionals que hi ha a Catalunya, la majoria d’ells a Barcelona ciutat

La seva professió va conèixer la fama gràcies a la japonesa Marie Kondo i el seu llibre La màgia de l’ordre. Es va convertir en un best-seller al 2011 i va instaurar la idea que l’ordre forma part de la felicitat de les persones. Abans del boom, però, els organitzadors professionals ja triomfaven als Estats Units, on la professió té més de 40 anys d’història, segons recorda el president de l’Associació d’Organitzadors Professionals d’Espanya (AOPE), Albert Andrés. 

“Això és un desastre”. Amb aquesta frase resumeix Ferrería l’organització dels llençols a l’armari d’Abel Degà. Aquest periodista de 24 anys li ha obert les portes de casa i del seu armari perquè l’ajudi amb l’ordre. Després d’una primera sessió en què l’economista reconvertida en organitzadora professional valora l’estat de l’armari, fa un pressupost i es posa a treballar. Per uns 150 euros li proposa endreçar l’espai en quatre hores de feina, dividides en quatre fases.

1) Descartar

Degà organitza l’armari de la següent forma: en uns penjadors hi té jaquetes, camises i pantalons llargs; doblegats té les camises, samarretes i pantalons curts; més a baix hi té la roba interior i, finalment, hi té les sabates. És en aquest últim grup on Ferrería troba un filó: unes bambes de la marca Nike que Degà admet que no utilitza. “És que em recorden a un viatge als Estats Units amb amics”, justifica Degà, augurant que podrien ser víctimes de la primera fase d’organitzar un armari. 

“Són coses, res més”, el tranquil·litza Ferrería. Tot seguit li fa veure que té altres formes de recordar aquell viatge, com ara música o fotos. Així comença la primera part d’un procés que pot durar unes quatre hores: descartant la roba que el client no es posa però que conserva per motius sentimentals.

2) Classificar

Un cop descartats els objectes amb destinació al reciclatge o contenidors solidaris, el següent pas per convertir el caos en ordre és la classificació. Per colors, per categoria, mida… La qüestió és posar la roba a sobre del llit i dividir-la per grups. D’aquesta manera, raona Ferrería mentre Degà es mira tota la seva roba estirada al llit, és senzill examinar l’espai disponible i aprofitar-lo al màxim. “Les jaquetes i els pantalons, que els tens en penjadors, els podríem doblegar”, proposa l’organitzadora. 

3) Ordenar

Aquesta part comença amb una exhibició de Ferrería sobre com doblegar pantalons. Degà descobreix una forma totalment nova de guardar aquesta peça de roba a l’armari. “Així queda millor”, li diu l’organitzadora. En aquesta fase la idea és canviar l’ordre a l’armari per aprofitar al màxim l’espai. Així doncs, Ferrería treu els pantalons curts –”ara que ve el fred no te’ls posaràs”– i en el seu lloc hi posa els llargs. Abans estaven en penjadors, però ara els ha col·locat doblegats en un espai menor del que fins ara ocupaven. 

4) Manteniment

Una vegada l’armari de Degà ha passat per les mans de l’organitzadora, l’ordre s’ha de mantenir amb consells i orientacions. Es tracta de la quarta fase d’ordenar un espai. Algunes de les indicacions que l’economista convertida en professional de l’organització dona a Degà tenen a veure amb els penjadors. “No hauries d’utiltizar d’aquest tipus perquè deformen la roba”, aconsella. Es refereix a uns penjadors que serveixen per portar roba a la tintoreria, però que no serveixen per penjar peces de roba a l’armari. També ensenya a Degà una forma més pràctica de guardar el mitjons, que ell ni tan sols doblegava fins ara. 

Més que organitzar armaris

La professió d’organitzador professional fa temps que va sortir de l’armari. La seva tasca no es limita a ordenar armaris sinó que se’ls contracta per a mudances o per organitzar cases senceres. “Ens truquen quan hi ha caos”, assevera Albert Andrés. L’ara president de l’AOPE va ser durant anys director d’una oficina bancària. Quan el van acomiadar va buscar una alternativa en un curs anomenat “Aprèn a reinventar-te”, recorda en una conversa telefònica amb aquest diari. 

En aquell moment es va adonar que sempre havia estat una persona ordenada i, per què no, podia guanyar-se la vida amb l’organització. Així doncs, ell i el seu soci van decidir crear Organizarse, una empresa dedicada a l’ordre i l’organització. Una les feines que sovint fa Andrés són mudances de directius que no disposen de temps per dedicar-s’hi. En una ocasió, una mudança que va durar quatre dies el va fer ingressar 1.800 euros, relata. El preu mínim per una organització en la seva empresa és, segons calcula, d’uns 250 euros.

Una professió que s’escriu en femení

Tot i que Andrés ostenta la presidència de l’associació, Ferrería es refereix a la professió en femení: “les organitzadores”. Ell afegeix que, juntament amb el seu soci, són els únics homes que formen part de l’AOPE. “Els homes, en general, no som tan conscients del desordre”, justifica. Hi està d’acord Ferrería, que opina que les dones es preocupen més per l’ordre. “Gairebé sempre ens truquen les dones”, expressa. 

Comentaris

    Anselm Llorenç 06/10/2019 3:38 pm
    Perdesgràcia,tinc els armaris tan buits, que si hi ha desordre no es nota. Això és per a gent amb "possibles", com ho denota el terme "procrastinar" en comptes de "deixar per a un altre moment"..

Nou comentari