El Besòs surt al carrer per demanar més policia i neteja

Centenars de veïns i sobretot veïnes dels barris de la franja Besòs han sortit al carrer aquesta tarda per reclamar més policia i neteja. Unes 3.300 persones segons la Guàrdia Urbana han participat en una sorollosa manifestació d’aquesta tarda per la Rambla Prim i Diagonal Mar per reclamar “un barri digne” i queixar-se de la delinqüència i l’impacte del consum de droga. Les protestes van començar a l’agost i han guanyat múscul aquest setembre amb els rumors d’ubicació al Fòrum d’un centre d’atenció immediata de menors migrants, que les administracions ja han descartat.

El malestar ciutadà va a més en aquest racó on la ciutat perd el seu nom i es dilueixen les fronteres entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Pancartes fetes amb llençols i cartolina i lemes dels 70 —com el conegut “El barrio unido jamás será vencido”— han protagonitzat una marxa a peu durant tres hores. Una de les tres pancartes de la capçalera recordava a Antonio Reina, un veí del barri del Besòs que va perdre la vida fa dos anys quan defensava un altre veí a qui estaven robant.

La protesta l’han convocada veïns de la zona, que es coordinen a través del grup de Facebook El Besòs por un barrio digno. Hi han donat suport les associacions de veïns del barri del Maresme, de la zona Fòrum, de la Verneda, la Pau, de Sant Adrià de Besòs i de la Mina i el moviment Diagonal Mar. Una trentena de voluntaris, identificats amb armilles grogues, han resseguit el perímetre de la manifestació per prevenir incidents. Famílies, joves, gent gran i sobretot moltes dones han protagonitzat la mobilització.

Sense consignes polítiques ni cap regidor present, l’acte s’ha cenyit al lema de la xarxa social i s’ha desenvolupat sense cap incident i amb una evident bona sintonia amb la policia local, que anava tallant carrers a mesura que es movia el gran grup. Falta d’equipaments per la gent gran, sensació d’inseguretat, xeringues abandonades per toxicòmans, pobresa crònica… La reivindicació inclou moltes vessants de l’enuig veïnal, una esmena a la totalitat sobre la situació de la frontera nord-est de la capital catalana. 

La manifestació ha acabat a la gran esplanada del Fòrum, on un grup de veïns manté des de fa un mes una acampada junt al solar on presumptament aniria el centre per a joves migrants. Diversos activistes dels barris mobilitzats han fet parlaments finals per agrair l’afluència i anunciar que la propera manifestació serà a la plaça Sant Jaume per interpel·lar directament a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

L’acusació de racisme

Els parlaments han carregat contra la delinqüència als barris del Besòs amb referències velades a la immigració, en especial sobre els joves migrants coneguts com a MENAs. Sense una acusació explícita, alguns portaveus s’han referit a “gent que als seus països no els volen” o que viuen a Catalunya “sense fer ni brot i amb mòbils d’última generació”, un retrat ben allunyat de la misèria i el desarrelament que pateixen molts dels menors nouvinguts. Els polítics també han rebut de valent, amb retrets als seus sous i l’exigència d’escoltar més als veïns.

Però la raó de ser de la protesta no eren els immigrants. I més que una manifestació racista, ha estat una mobilització amb alguns racistes. A banda de frases puntuals als discursos finals i una discreta pancarta contra el centre de MENAs, la resta de la protesta s’ha centrat en l’estat del barri. Això sí, s’ha colat a la marxa un dirigent local de VOX: caminava com si fos un veí més, sense identificar-se com a representant de Vox, però es feia selfies amb les pancartes de fons i fins i tot ha grabat un missatge polític en vídeo instrumentalitzant la protesta. 

Després a les xarxes el partit ultradretà ha presumit després d’haver fet costat als veïns del Besòs, qui precisament volien evitar tota sigla política en l’acte. Una de les voluntàries amb armilla fins i tot ha renyat a un veí que encoratjava la protesta des de la vorera al crit de “Fora Colau”. “Aquí no venim a això!”, li ha etzibat, convidant-lo a cridar només consignes sobre el barri.  

L’emprenyada veïnal al Besòs ve sobretot de l’empobriment d’aquests barris, que no aconsegueixen sortir de la crisi i veuen com es cronifica el menudeig de droga i la petita delinqüència. I aquest enuig genèric, que les administracions no han sabut per ara frenar, fa efectivament de caldo de cultiu a unes pulsions xenòfobes que els organitzadors volen evitar com sigui perquè arrisquen la legitimitat de tota la mobilització. “No ens agraden els delinqüents i ens és igual de quin país siguin, això és molt important perquè ens miren amb lupa, amb microscopi! I ja estem farts de que usin el mateix argument, no som racistes ni xenòfobs!”, ha defensat megàfon en mà Mercedes Rus, portaveu i pal de paller del col·lectiu Por un barrio digno. 

“No poden especialitzar Sant Martí en pobresa, droga i delinqüència”

En declaracions al TOT Barcelona, Rus ha reclamat més policia al Besòs, perquè veu insuficient l’augment d’efectius al districte en les darreres setmanes: “Veiem com es roba i s’agredeix davant mateix de policies, cal més personal a tota Barcelona”. Tot i així, alava la “tasca encomiable” dels agents que patrullen el barri, que “fan tot el que poden”. Tampoc dona a l’abast, diu, l’atenció als toxicòmans: “Hi ha un repunt de consum d’heroïna i les sales de venopunció s’han quedat petites“. “No ofereixen servei 24 hores, mentre que un toxicòman té necessitats tot el dia, no de vuit a vuit”, contraposa. També es queixa de problemes de salubritat com “una plaga d’insectes als plataners, rates i paneroles gegants” i demana un pla real contra l’inicivisme.

En aquest context de demandes no ateses, reconeix, la notícia d’un possible centre per a menors els va caure com un gerro d’aigua freda: “No poden especialitzar el districte de Sant Martí en pobresa, droga i delinqüència, tenim altres necessitats!”, s’indigna. Un centre mèdic de rehabilitació, una residència per a gent gran, guarderies o un centre per a joves són alguns dels equipaments que més troben a faltar. Si bé aplaudeix que s’atengui als nois i noies migrants, critica que “la Generalitat no té un bon pla per aquests xavals” i no demostra “transparència”: “Ens diuen que han de posar-lo però no volen dir on, potser amb la gent del barri arribaríem a un bon consens!”. Per exemple, assenyala que en lloc de mòduls provisionals es podria construir un edifici i un cop s’estabilitzi el flux de menors que arriben a Barcelona es pogui reutilitzar com a equipament de barri.