La reforma del Gates Diagonal Hotel de Barcelona han generat un conflicte. Un que no té res a veure amb la rapidesa ni les característiques de les obres, ni tampoc els veïns. Es tracta de l’empresa i el personal de seguretat que vigila les instal·lacions: la direcció general d’administració de seguretat del departament d’Interior ha rebut una denúncia sindical per presumpte intrusisme laboral.
El cas té una llarga llista de precedents a Barcelona, on darrerament han aflorat contractes de proveïdors de seguretat sense l’acreditació corresponent. El sector fa anys que té un conflicte permanent amb la competència deslleial i, com han explicat diverses fonts al TOT Barcelona, les pràctiques irregulars costen molt d’identificar, verificar i per tant eradicar.
En el cas de l’hotel, ha estat ADN Sindical Seguridad y Servicios de Cataluña qui ha interposat la denúncia. Al document, a què ha tingut accés aquest diari, la formació sindical exposa que Certis, la constructora que porta a terme la reforma del Gates –que fa poc va tancar per decisió del propietari, Ennismore, per fer-hi una renovació–, té una “empresa d’auxiliars a partir de les 19 hores per a la seva vigilància i protecció [de l’hotel]”. “Sol·licito que es realitzi la inspecció ja que entenc que tenen tots els indicis que s’està realitzant un incompliment de la llei de seguretat privada en l’horari de tarda-nit”, demana el representant sindical d’ADN. El fet que, suposadament, siguin auxiliars és rellevant ja que en horari nocturn són els vigilants de seguretat autoritzats els únics que poden portar a terme tasques de vigilància.
Contactades per aquest diari, fonts de Certis reconeixen que tenen un treballador que, en horari nocturn, fa “tasques de neteja Covid, neteja en general i revisió de les proteccions col·lectives instal·lades a l’obra per tal que al dia següent es puguin iniciar el treballs correctament”. No especifiquen si fa, a més, feina de seguretat.
Abans de Certis, l’empresa que es va encarregar de la primera part de les obres va ser Deltapunt. Va treballar-hi fins l’11 de gener. Deltapunt va contractar Aufort Vigilants de Seguretat, que va oferir auxiliars i vigilants de seguretat –en horari diürn i en horari nocturn, respectivament–. Va ser Aufort, precisament, qui va alertar d’un possible cas d’intrusisme que va despertar l’interès d’ADN Sindical, que ha acabat sol·licitant la intervenció d’Interior.
No és un cas aïllat
Aquest hivern es va viure una situació semblant a la Fira de Sant Tomàs i Reis, a la Gran Via, en què ADN Sindical va denunciar a Interior que l’empresa que vigilava les instal·lacions a la nit no tenia autorització, segons va publicar Metrópoli Abierta. En aquest cas els firaires van rescindir el contracte amb la companyia pirata i en van contractar una altra.
L’intrusisme també ha arribat fins a les administracions. En concret, el 2018 el departament de Territori i Sostenibilitat va contractar una empresa sense autorització per a tasques de vigilància. La companyia serà sancionada amb entre 30.001 i 600.000 euros de multa.
“Molt difícil” de demostrar
Fonts d’Aufort i del sindicat reconeixen que és “molt difícil” demostrar que hi ha mala praxi. Hi està d’acord el facultatiu de la Policia Nacional, extitular del departament jurídic de la Unitat de Seguretat Privada de la Prefectura Superior de Catalunya i professor de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Eligio Landín. “No és fàcil demostrar-ho i justament per això és difícil erradicar l’intrusisme”.
En el cas del Gates, Landín sospita que sí que podria donar-se una situació d’intrusisme. Hi veu “un indici clar que hi ha mala praxi”. Ladín veu possible que el mercat submergit creixi en temps de crisi, com la del 2008 o l’actual pandèmia, perquè moltes empreses intenten abaratir costos: “No seria descartable”.
Per a Landín, l’origen dels problemes amb l’intrusisme al sector es troba, en part, a la llei 5/2014 de Seguretat Privada. Assenyala en concret els articles 6.2 i 7.1, els punts que especifiquen quines funcions del personal no es consideren tasca de seguretat privada. Aquest matís és rellevant, segons indica l’expert, perquè les empreses de vigilància privada estan obligades a tramitar una autorització amb el departament d’Interior –en cas de treballar només a Catalunya– o amb el ministeri d’Interior –si volen exercir a la resta d’Espanya–. A més, els empleats han de tenir la Targeta d’Identitat Professional (TIP).
Algunes de les excepcions són les tasques d'”informació o control d’accés a les instal·lacions”. Així, la llei considera que no cal personal de seguretat per fer custòdia de claus, obertura i tancament de portes o ajuda a vehicles, entre d’altres.
Segons expressa l’expert en seguretat privada Eligio Landín, les empreses tenen la temptació d’estalviar despeses o d’aprofitar els torns de feina nocturns per “recol·locar” empleats. En aquest sentit, el fet que una companyia de seguretat privada hagi de disposar d’un mínim de 50.000 euros o 100.000 –per tenir autorització a Catalunya o Espanya, respectivament–, fa que el servei sigui car i que moltes empreses prefereixin recórrer a recursos propis o a empreses de seguretat pirata –que no tenen autorització– perquè és més econòmic. Amb la perspectiva econòmica que deixa la pandèmia, doncs, sembla plausible que el conflicte latent amb l’intrusisme s’aguditzarà i farà aflorar nous casos.
