L’Hospital del Mar ha posat en marxa un projecte per millorar el tractament de l’hepatitis C en drogodependents. El col·lectiu de persones que consumeixen substàncies d’abús és on està resultat més complicat avançar en l’erradicació de la infecció per hepatitis C. La prevalença de la malaltia està entre el 60 i el 70% en aquest grup i la meitat són portadors, però amb una molt baixa adherència al tractament. Per millorar aquesta situació, professionals de l’Hospital del Mar han posat en marxa PAM ADIC-C, un programa d’atenció multidisciplinària a pacients amb addicions. L’adherència mitjana frega el 100% i s’ha reduït el nombre de pacients amb infecció activa del 39% el 2016 al 22% el 2019.
Es tracta d’una iniciativa conjunta de la secció d’Hepatologia del Servei d’Aparell Digestiu, els serveis de Psiquiatria i de Farmàcia i el personal d’infermeria d’Hepatologia. S’ofereix al pacient una consulta conjunta multidisciplinària en el mateix centre on s’ofereix el tractament a l’addicció.
La cap de la secció d’Hepatologia i una de les responsables del projecte, Montse Garcia Retortillo, ha destacat que la resposta ha estat molt bona “perquè gairebé tots els pacients derivats han estat tractats i s’han curat”. En total, 82 pacients han completat ja el protocol de tractament i la taxa d’abandonament ha estat del 14%.
La gran dificultat en aquest col·lectiu era aconseguir que els pacients seguissin tot el protocol fins a la curació. De fet, el 36% de les persones incloses havien estat derivades anteriorment pels seus metges de capçalera de forma habitual, però mai havien iniciat el tractament. Un 10% havien estat derivats tres vegades o més.
L’adjunta a la Direcció del Procés d’Addiccions de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar, Francina Fonseca, ha apuntat que són pacients “amb grans barreres per arribar al tractament” perquè no estan ben integrats al sistema de salut, tenen baixa consciència de la malaltia i mites sobre el tractament. A això se suma la “important problemàtica sobreafegida que pateixen en forma de comorbiditat psiquiàtrica i problemes socials, que fan que el tractament de l’hepatitis no hagi estat una prioritat per al col·lectiu”.
Fonseca ha apuntat que també hi ha barreres en el propi sistema, “com ara la manca de cribratge sistemàtic en algunes àrees, circuits per arribar al tractament complicats i el mateix estigma que hi pot haver des del sistema sanitari”.
En el cas de l’Hospital del Mar, es va crear una consulta específica al CAS Barcelona, on se’ls citava per a realitzar en una única visita totes les proves diagnòstiques necessàries, així com la història clínica. A més, el mateix dia s’iniciava el tractament. Tots els que l’han acabat s’han curat, a excepció d’un pacient, que es troba en un nou cicle de tractament. A més, només un dels pacients s’ha tornat a infectar. El programa inclou persones que segueixen tractament per desintoxicació al centre, però també altres que no ho fan. El tractament s’adapta per evitar interaccions amb altres medicaments prescrits a cada pacient, i té una duració d’entre vuit i 12 setmanes.
La recollida de la resta de medicació i el seguiment de l’adherència es gestiona des del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar d’acord amb les característiques del pacient. En el cas de pacients sense domicili, es realitza un seguiment diari de la presa de medicació i el lloc de recollida s’adapta a la conveniència del pacient.
Davant l’èxit inicial del projecte, des de febrer del 2019 s’ha ampliat el model a altres centres de tractament d’addiccions de la zona d’influència de l’Hospital del Mar. En aquests casos (CAS Sala Baluard, CAS Centre Fòrum, CAS La Mina, Robadors, CAS Garbivent i la Fundació CECAS), un educador del centre acompanya als pacients a la primera visita. Aquesta persona és la responsable de recollir la medicació i portar-la al CAS d’origen, des d’on es dispensa. El control de l’adherència al tractament es fa des del centre d’origen, i, després, aquesta informació s’envia al Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar, on es centralitzen les dades. Els pacients no hi tornen fins al final del tractament i a la visita de seguiment per certificar la curació.
L’èxit del model ha portat als seus impulsors a estudiar la seva aplicació a altres col·lectius vulnerables, com és el cas de persones migrades procedents de determinats països asiàtics amb alta prevalença de la malaltia.
