“No es pot competir amb una pandèmia. Sembla que tothom hagi oblidat l’explosió”. Ho diu el Juan, treballador de la zona, mentre demana un cafè al restaurant Regino del polígon de Montsolís, a la Verneda. Està convençut que molta gent ha oblidat que tres dies abans que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés l’estat d’alarma, Barcelona va viure un esclat que va matar dues persones i va destrossar tota mena de vehicles, edificis i mobiliari del voltant. El coronavirus s’ha endut el record del poc que se sabia de l’accident. Una història en què les explicacions del succés van ser contradictòries de bon inici i en què encara no s’ha aclarit públicament què va fallar aquell dia a la química Proquibasa. Vuit mesos després, el TOT Barcelona ha parlat amb diversos actors implicats en el cas. Entre els principals afectats hi ha el negoci on treballava una de les víctimes mortals. Ara, únicament a causa de l’explosió, està en risc de tancament. A més, els treballadors arrosseguen seqüeles psicològiques i no han rebut cap mena de condol per part de la companyia on es va produir el desastre.
Els fets van precipitar-se el 10 de març al voltant de les dues del migdia. La pluja de runa sobtada tenia un origen clar: Proquibasa, una empresa que treballa amb productes químics situada a la Via Trajana. Els Bombers de Barcelona van resoldre finalment que l’esclat provenia d’un dipòsit subterrani on s’estaven fent proves. Ara, fonts de la companyia concreten a aquest diari que “l’accident es va produir per l’explosió en sec d’un dipòsit que era buit, on no intervenien substàncies químiques”. A més, tot i puntualitzar que hi ha un procediment judicial obert i que els detalls de les circumstàncies estan sent investigats, afegeixen que les proves en el moment dels fets “les duia a terme l’empresa subcontractada”.
Aquesta altra empresa és Montajes JeDan. És la companyia on treballava un home desaparegut que, hores més tard, va confirmar-se com la segona víctima mortal. L’empresa especialitzada en construcció de grans dipòsits metàl·lics per a líquids o gasos, però, ha preferit no fer cap declaració a aquest diari.
Tot i haver passat més de mig any, a l’empresa Proquibasa encara s’estava treballant fa poques setmanes en la reparació de l’esvoranc gegantí que va quedar al paviment. Alguns operaris expliquen que a dins no se’n parla gaire del tema. Prefereixen no comentar-ho. A més, molts dels que feinegen són subcontractats que no hi eren el dia de l’accident. Tanmateix, els veterans matisen que els agradaria “que se sabés tot”.
Han vist moltes més explicacions i conseqüències polítiques pel cas d’IQOXE –l’explosió química de Tarragona– que pel de la Verneda. Fonts del departament de Treball de la Generalitat matisen una diferència rellevant: no els consten antecedents sobre infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals a Proquibasa. Igualment, la conselleria indica que la investigació de l’explosió de la Verneda té posat el focus en les dues empreses, Montajes JeDan i Proquibasa.
Un negoci proper, en risc
Aquestes dues, però, no són les úniques companyies afectades per l’explosió. De fet, hi ha tot un cúmul de naus industrials al polígon de Montsolís que van quedar greument colpejades per roques de ciment de grans dimensions. Una d’aquestes runes que van sortir disparades va endur-se la vida del Miquel, un treballador de l’empresa Instalaciones Electrónicas y Telecomunicaciones (IET). Vuit mesos després, els seus companys lamenten la fredor que s’han trobat per part de Proquibasa. “Haguéssim agraït que ens haguessin enviat una corona de flors, però ni això”, comenta el cap d’operacions del negoci, Jordi Estrems.
La seva creu, a més, és doble. Les conseqüències de l’explosió han deixat impracticable una part de les naus que utilitzaven i més de mig any després encara no els ho han solucionat. Ho atribueix a la falta d’entesa entre la propietat dels locals i l’empresa on es va donar l’explosió. Això els ha suposat un daltabaix irrecuperable que no té cap mena de vincle amb la crisi del coronavirus. Ells reparen dispositius de supermercats, benzineres o farmàcies. Són considerats un servei essencial i tenien més feina que mai.
Tanmateix, han perdut zones per resoldre les reparacions i “el que abans es feia en 8 hores ara es fa en dos dies”. Com a conseqüència, clients amb qui mai no havien tingut cap problema els estan penalitzant. “Estem a punt de perdre un negoci perquè, sense tenir cap culpa de res, tenim les instal·lacions destrossades”, resumeix Estrems. Vuit mesos després de l’accident, de fet, encara tenen goteres i forats que els recorden l’impacte de les pedres.
A més, la plantilla va quedar traumatitzada per l’explosió. Molts dels treballadors quan senten un soroll sobtat encara mostren estrès. Mentre feien obres al sostre de l’estructura, una persona va arribar a demanar de marxar a casa per l’angoixa. La situació, pels caps, és comprensible. Segueixen treballant al lloc on van trobar-se una catàstrofe i des de llavors ningú no els ha fet arribar cap novetat que els tranquil·litzi. “No ens ha comunicat res”, insisteixen.
Cap ajuda específica
Hi ha altres empreses del mateix polígon que donen fe de les dificultats que s’estan trobant per reparar els danys de l’explosió. Asseguren que els mateixos operaris que treballen en les obres reconeixen que no s’hi estan dedicant els recursos suficients. També lamenten que l’Ajuntament no hagi prestat una ajuda extra davant un desastre com el que es van trobar. Si bé Barcelona Activa va oferir-se inicialment a donar-los suport, quan els van reclamar implicació concreta no va acabar de materialitzar-se mai, apunten. “Aquí no ens ha ajudat ningú. Hem anat aconseguint les millores amb insistència i indignació”, comenta un altre empresari.
Reclamen una mínima reacció pública per evitar que l’explosió de la Verneda sigui encara més desastrosa i s’emporti l’activitat de mig polític. Està en joc la feina i la salut de desenes de treballadors, remarquen. Mentrestant, els jutjats –on familiars de la víctima, treballadors i empreses denunciaran els responsables de l’explosió– seguiran investigant el tràgic l’esclat que va quedar silenciat per una pandèmia.
