Les restes del poeta cubà Pablo de la Torriente no són a Montjuïc

L'excavació arqueològica al cementiri de Montjuïc descarta l'existència de la fossa amb restes humanes

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria, ha conclòs la intervenció arqueològica al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, iniciada el passat 28 d’abril. L’excavació ha descartat l’existència d’una fossa al lloc on, segons les recerques històriques, podria haver estat enterrat el poeta i periodista cubà Pablo de la Torriente i 11 persones més. Els arqueòlegs han excavat la zona fins a topar amb la capa geològica, el nivell anterior a qualsevol intervenció de l’home. En aquest no hi ha aparegut cap resta humana.

El departament no té previst iniciar una nova excavació per trobar les restes del poeta perquè no hi ha cap altra hipòtesi del lloc d’enterrament.Pablo de la Torriente va ser un intel·lectual cubà autor de diversos contes, assaigs i novel·les. Va marxar de Cuba al 1933 per exiliar-se a Nova York, a causa de la dictadura de Gerardo Machado. Amb l’inici de la Guerra Civil, va viatjar a Espanya per fer de corresponsal de guerra. Sense deixar d’enviar les cròniques, va acabar formant part de la lluita armada com a voluntari internacional. Va morir en combat a Majadahonda, pels volts del 19 de desembre de 1936.

El punt on es va fer la intervenció arqueològica, al cementiri de Montjuïc, a Barcelona / ACN

Trasllat a Barcelona

Pablo de la Torriente va ser inicialment enterrat al cementiri de Chamartín de la Rosa, a Madrid. Posteriorment, el cadàver va ser embalsamat i traslladat a Barcelona, amb la intenció de repatriar el cos a Cuba en vaixell. Les despulles, però, no van poder moure’s de Catalunya, a causa de la situació de guerra. La Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales va impulsar una investigació que demostrava, amb els registres del cementiri, que Pablo de la Torriente va ser enterrat provisionalment al nínxol 3.772 del cementiri de Montjuïc el 13 de juny de 1937. L’any 1939 va exhaurir-se el termini d’ubicació temporal i les restes van ser exhumades i traslladades a una fossa.

La mateixa investigació feia referència a les recerques dels anys 60 i 70 de l’ambaixada cubana i de la pròpia família, amb el relat de testimonis orals que asseguraven que la fossa estava en el punt que ara s’ha excavat, a pocs metres del nínxol, i que a més del poeta hi havien 11 persones més. La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consolat General de la República de Cuba van signar un conveni l’any 2018 per als treballs de recuperació i repatriació del poeta. El Departament de Justícia s’encarregaria de l’excavació i la identificació, el consistori permetria l’accés al cementiri i el consolat repatriaria les restes en cas d’èxit.

Les excavacions arqueològiques serveixen per confirmar o descartar l’existència de fosses. De les 35 excavacions del Pla de fosses, n’hi ha 12 que han acabat sense la troballa de restes humanes. Quan no hi ha documentació, les recerques històriques es fonamenten en la memòria oral. La informació, però, passa de generació en generació i no sempre és exacta. L’única manera de verificar-la és mitjançant intervencions arqueològiques com la que s’ha realitzat al cementiri de Montjuïc.

Pla de fosses

L’excavació a Montjuïc ha estat la 35a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones. 12 d’aquestes persones han estat identificades amb el programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics dels familiars de les víctimes i perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

El Programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. La donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les restes de les fosses. Al cens de persones desaparegudes hi consten uns 6.000 casos inscrits. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

Nou comentari