La reobertura comercial progressa dia rere dia, amb menys restriccions i més demanda. Però cada sector va a un ritme diferent, en funció de quin producte ven. Un cas singular és el de les gelateries, que des del primer dia de la fase zero han tingut cues a la porta gairebé cada dia. Veïns de totes les edats s’hi acosten en busca d’un petit plaer, sigui un gelat, una orxata o un granissat, generalment per degustar-lo mentre passejaven durant la franja horària corresponent a la seva edat.
Sensació de llibertat
“Està sent una reobertura feliç”, confessa Elisabet Vecina, de La Glace, un petit local artesà del passeig Sant Joan. “Hem notat que la gent tenia moltes ganes de sortir a prendre alguna cosa, volien sentir-se lliures, donar-se un caprici… Encara que fossin les vuit del vespre volien fer el cafè fora de casa!”, exemplifica. El passeig Sant Joan ha estat una de les artèries preferides dels veïns de l’Eixample i el Fort Pienc per estirar les cames i Veciana reconeix que aquest trànsit diari l’ha ajudat força. “Estic molt contenta, després de mesos de tanta incertesa”, celebra.
Els primers dies ja va veure que les franges de desconfinament afectaven molt l’afluència. El mostrador canviava de paisatge radicalment quan s’acabava una franja i començava la següent, assegura. Les famílies amb nens donaven pas als avis, que desapareixien puntualment a les 20h per cedir el torn als joves. I si algú es despistava, els primers dies passava la Guàrdia Urbana recordant els horaris. Aquest ritme sincopat la va portar a canviar temporalment l’horari de la botiga: “Després de dinar quasi no hi havia ningú al carrer, mentre que al vespre sortia tothom, així que tancàvem de 14:30h a 17h i allargàvem l’horari de tarda fins les 22h”. Ara la clientela ve de forma més esglaonada i ha tornat a fer horari continuat.
Veïns exemplars
Al Camp de l’Arpa, l’Anna Rico i el Josep Maria Pérez no paren d’omplir cucurutxos i gots d’orxata i granissat. Aquest matrimoni regenta des de 2014 la gelateria Brina de carrer Rogent, que forma part d’una petita xarxa de franquícies amb obrador a Mollet. “Està anant molt bé, la tornada ha tingut molt bona acollida entre els veïns”, coincideixen. Atribueixen l’èxit immediat a que, en començar el desconfinament, “gairebé no hi havia cap altre opció d’oci” als carrers i aquest producte cobria una mica la necessitat d’esbargir-se.
Igual que a La Glace, els amos de la Brina confirmen que actualment les franges horàries estan ja molt difuminades i la parròquia els hi ve més barrejada. Segueixen tenint cues i lloen la responsabilitat que han demostrat els clients: “Han complert bastant bé totes les mesures de seguretat, fins i tot els nens petits, algun cop els has de dir que no toquin la vitrina però la majoria de cops els pares ja vigilen que no ho facin”. La calor del mes de maig els ha ajudat a diversificar les vendes: “Quan fa calor sempre vens més productes líquids, no falla”.
Emprendre en temps d’incertesa
A un carrer i mig de distància, al carrer de la Sèquia Comtal del Clot, una família s’ha tirat a la piscina i ha obert la gelateria artesana Portofino fa 15 dies. I és que, malgrat la incertesa i la crisi, segueixen obrint nous comerços a Barcelona. Encara no han pogut instal·lar ni el rètol, però ja tenen un degoteig constant de vendes. “Hem obert en plena crisi i pensàvem que seria més dur, estem molt contents que hagi agradat el nostre producte”, explica la Marisol Osorio, que porta el negoci amb la seva germana i el seu cunyat.
Tenen l’obrador a la Barceloneta i comptaven obrir aquest estiu, però han avançat l’estrena a finals de maig en veure bones possibilitats. Ara tenen una sola taula al carrer, la que ja tenien prevista, però s’han acollit a l’extensió de terrasses que l’Ajuntament ha pactat amb els restauradors per dotar-se de quatre taules més: “Estem esperant l’autorització, voldríem poder-les posar ja dilluns”. Amb elles podran vendre també gofres i creps calentes, una línia de negoci complementària que confien els ajudarà a sobreviure durant l’hivern.
Llargues cues i molt delivery
Al carrer Enric Granados, la cua de la gelateria Delacrem fa mitja vorera pel cap baix. Fa 10 anys que va obrir i els seus sabors originals han conquerit un públic molt fidel. En Massimo Pignata, l’ànima del negoci, explica que va reobrir ja a l’abril –just després del confinament total– oferint només enviaments a domicili. I els va anar més que bé: “Ens vam haver de reorganitzar perquè pensàvem rebre 12-15 comandes al dia i n’entraven més de 70!”.
Quan ha reobert les dues botigues a peu de carrer –en té una altra al passeig Sant Joan– també s’ha emportat una sorpresa: “Es formava tanta cua que de seguida vam veure que fèiem curt de personal”. Després d’unes quantes hores extra, fa deu dies han pogut contractar 2 treballadors més. Les comandes de restaurants, en canvi, triguen molt a remuntar. I les fires i esdeveniments privats que tenien previstos, uns 2 al mes, s’han cancel·lat tots.
Pignata sempre ha enfocat el seu negoci al públic local –no exposar el gelat en vitrina el conserva millor però és molt “antiturístic”, diu–, però igualment li feia “molta por” un estiu sense ni un visitant. Ara la bona resposta de la desescalada el fa ser més optimista: “Serà un any particular, ens haurem d’anar adaptant cada setmana”. Acostumat a canviar constantment l’oferta de sabors per incorporar productes de temporada, va aprofitar l’aturada total per fer moltes proves. Se’n va inventar-ne 5 de nous, entre ells un gelat de camamilla eco menorquina i un de remolatxa i gerds. “De moment ha estat una primavera molt moguda però alhora bonica”, relata.
Amb dispensador de torn i tot
Al costat de l’ultraturística Sagrada Família, una pila d’indígenes de Barcelona s’espera davant de la gelateria Carambola. Un dispensador de torn, com a les carnisseries, permet als clients esperar sense fer cua i guardant millor les distàncies. “Per molt personal que tinguis, és inevitable que l’atenció sigui més lenta perquè el client no pot triar què vol fins que li toca entrar dins”, assenyala Pep Solà, que regenta l’establiment amb la seva parella i la seva germana Alba. “Ha fet un maig increïblement bo de temperatura i ens ha ajudat, en canvi al juny està plovent força”, compara.
També coincideix en el factor evasiu dels gelats, orxates i granissats després de dos mesos i mig de clausura domèstica: “Sortir de casa a prendre’s un gelat era quasi màgic!”. “Ara que tothom surt molt més a passejar, ens han descobert més veïns”, raona. Malgrat l’ubicació, els parroquians de la botiga sempre han estat majoritàriament veïns propers. I és que el local té un passat molt de barri: era dels pares, que fa 40 anys van obrir-hi la drogueria Solà. El negoci no els hi funcionava del tot i els fills van apostar per un contundent cop de timó. Assessorats per uns amics que ja es dedicaven a l’elaboració de gelats artesans, han après a fer-ne i tenen l’obrador a la rebotiga mateix. “Barcelona ja està prou prostituïda com perquè obríssim un altre local adreçat només als turistes!”, assevera Solà.
Les marques grans, també
Les grans cadenes també s’estan posant les piles en la reentré. Per exemple l’empordanesa Gelati Dino ha anunciat reforma les seves botigues de la Rambla del Poblenou i la plaça de la Revolució (Gràcia) i preveu inaugurar-ne una de nova a la ciutat. Altres marques més industrials, com la Jijonenca, també llueixen llargues cues a la tarda, per exemple al seu local de l’avinguda Gaudí.
Si el dia és assolellat, siguin botigues d’autor o de firmes internacionals, aquests dies totes les gelateries tenen un èxit evident. La temporada alta els ha començat abans d’hora i, si la meteorologia els ho permet, pot ser un estiu inesperadament bo per a aquest comerç de proximitat que fa passar les penes del confinament.
