L’ansietat del ‘Drac’: la pandèmia també afecta les mascotes

Els veterinaris detecten un augment de consultes per canvis de conducta derivats de la quarantena

Després d’adoptar en Drac, van passar hores i dies sencers amb ell. Tamara Sandía i Eric Virgili, una parella resident a Nou Barris, van buscar per Instagram un gos per portar a casa. “El vaig veure en una foto i li vaig dir a la meva parella: ‘És aquest'”, relata Sandía. Era mitjans de maig, i en Drac, que provenia d’Almeria i havia estat vivint en una llar d’acollida, va trepitjar per primera vegada casa seva per passar a formar part de la vida de la parella. Era ple confinament.

Durant les primeres setmanes la convivència amb Sandía, de 28 anys, va ser constant. La seva parella, de 26, treballa en un supermercat, així que sortia de casa cada dia. Ella, en canvi, és administrativa i com a persona vulnerable a la Covid-19 va treballar des de casa. L’idil·li entre gos i propietària va acabar amb el desconfinament progressiu i el final de l’estat d’alarma. Sandía va tornar a sortir al carrer i en Drac, un cadell de podenco d’un any, ho va patir.

“De seguida que vaig tancar la porta es va posar a bordar i rascar”, recorda mentre li fa carícies asseguts a un banc del parc per on sempre passegen. “Em vaig quedar a l’altra banda de la porta cinc, 10, 20 minuts… i no deixava de plorar”, narra. Les conseqüències de la separació es van fer notar en altres moments, quan Sandía sortia per anar al súper. Per a en Drac la marxa de la seva propietària va ser un tràngol: “Es va pixar i va fer caca a casa”.

En Drac, al parc de Nou Barris per on passeja / A. L.

Ni Sandía ni la seva parella posaven nom al que patia el nouvingut. És per això que, a través d’una amiga d’ella, van conèixer una etòloga de Barcelona. “L’Ingrid va venir a casa, va veure com es comportava i ens va dir que tenia ansietat per separació“, comenta Sandía. Es refereix a Ingrid Ramon, que té 20 anys d’experiència en l’estudi i teràpia del comportament de gossos.

Més consultes a especialistes

“Hi ha hagut un augment de consultes de gossos que es queden sols i tenen problemes”, ratifica la membre del Comitè de Protecció Animal del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) Lourdes Farré. El temps compartit amb els amos a casa durant la quarantena de març a juny ha passat factura a algunes mascotes, com ara en Drac. Els efectes es noten, sobretot, en animals adoptats abans o durant el confinament. Les pors destaquen també entre les conseqüències de la quarantena en les mascotes. “Si han agafat el gos durant el confinament, ha sortit menys de casa i no està acostumat als estímuls externs”, exemplifica Farré.

El col·legi també ha detectat problemes d’agressivitat, tant en gossos com en gats. En el cas dels felins, el fet d’estar acompanyats, al contrari dels gossos, pot haver estat el detonant del canvi de conducta. “Els gats estan acostumats a estar sols, així que es poden estressar i ser més reactius o pixar fora del calaix, per exemple”, afirma Farré, especialista en comportament de mascotes. Matisa, però, que hi ha gats que, lluny de rebutjar la companyia, la necessiten i són “com els gossos”. Amb tot, els gossos centren la majoria de peticions d’ajuda dels amos, ja que el seu comportament va més lligat als humans perquè fa més temps que estan domesticats, segons Farré.

‘Gran Germà’ per vigilar en Drac

“Tenim moltíssims casos”, confirma l’etòloga Ingrid Ramon. En Drac és només un dels molts gossos que ha tractat després de la quarantena per les conseqüències del canvi de rutina. La majoria, a més, són per ansietat per separació. “L’ansietat per separació es dona normalment després de les vacances, perquè els amos han passat més temps amb l’animal”, precisa.

En Drac és molt fotogènic, es vanta Sandía. Segurament hi ha contribuït la presència d’una càmera de vídeo a casa per veure com es comporta quan no hi ha ningú a casa, a l’estil ‘Gran Germà’. La seva propietària mostra diverses fotos i vídeos d’ell quan es queda sol. Rasca la porta, borda, es puja als mobles, tira cadires al terra i mossega el seu llit. Són algunes de les formes que té de canalitzar l’ansietat. “Li he anat ensenyant els vídeos a l’Ingrid i m’ha anat aconsellant com actuar”, diu.

En Drac puja als mobles quan es posa nerviós / A. L.
En Drac puja als mobles quan es posa nerviós / A. L.

Per tal de tractar l’ansietat per separació, Sandía va començar, a poc a poc, a deixar sol a casa en Drac. Primer uns minuts, i després fins a cinc hores. Tot plegat acompanyat de reforços positius, com ara llaminadures, perquè s’adonés que quedar-se a casa està bé. De fons deixen la televisió encesa perquè hi hagi un soroll de fons, ja que és aconsellable perquè el gos estigui més tranquil.

Gràcies a l’ajuda de l’etòloga i un tractament d’antidepressius, en Drac “ha millorat moltíssim”. Sandía i la seva parella encara no poden sortir a sopar, però, perquè els gossos estan més nerviosos a la nit i, de moment, en Drac no està preparat. Ara, això sí, el gos dorm quan es queda sol i la seva ansietat ha desaparegut pràcticament.

No és l’únic aspecte en què ha millorat en Drac. Quan va arribar, rememora Sandía, el gos tenia por dels homes. “La meva parella va haver d’apropar-s’hi assegut perquè no s’espantés durant tres setmanes”, detalla. Tres mesos i mig després d’aterrar a les seves vides, en Drac i ell tenen una bona relació. Encara queda per millorar la seva interacció amb gossos més grans, als quals en Drac els hi té por. La ‘nova normalitat’ se li resisteix a moltes mascotes de Barcelona, però els especialistes asseguren que amb paciència i tractament professional poden millorar i ressituar-se.

Més informació

Nou comentari