Barcelona prepara una estratègia municipal per combatre la soledat no volguda de la ciutadania, un fet ja present a la ciutat i que s’ha intensificat arran de la Covid-19. L’objectiu és identificar els determinants que porten al sentiment de soledat, oferir recursos adients i adequar els serveis municipals que ja existeixen així com planificar-ne de nous que fomentin vincles socials.
L’any 2019 a Barcelona hi havia 205.539 llars unipersonals, un 13% més de les que hi havia al 2004. És a dir, que a una de cada tres llars de la ciutat (31%) hi viu una sola persona. El col·lectiu més present en aquest percentatge és el de les dones de més de 65 anys, que suposen el 10,4% de les llars unipersonals.
A aquesta informació se li sumen les conclusions extretes de l’Enquesta de Salut de Barcelona, que aporta indicadors directament sobre soledat de persones de 65 anys o més. Segons la darrera edició, de 2016, el 25% de les persones de 65 i més anys han sentit falta de companyia en els 12 mesos anteriors, i el 15,1% s’han sentit excloses del que passa al seu entorn alguna vegada.
Consell assessor
Aquest divendres s’ha constituït el Consell Assessor Científic de la Soledat -format per acadèmics i experts- i es crearà l’Observatori Municipal de la Soledat, que inclourà dades actualitzades de Barcelona, aportarà recerca i farà un mapeig dels recursos i serveis en la lluita contra la soledat. El document final de l’estratègia estarà llest el 2021.
Actualment, l’Ajuntament està duent a terme 324 projectes relacionats, directament o indirectament, amb la soledat. L’elaboració de l’Estratègia preveu també la posada en marxa dels instruments que garanteixin l’eficiència i la rigorositat.
Propostes sobre la taula
Algunes iniciatives que hi ha sobre la taula a l’hora de pensar en l’estratègia per combatre la soledat són ampliar el programa VinclesBCN a més nous
col·lectius més enllà de les persones grans, així com ampliar també els tallers de gestió emocional i acompanyament al malestar emocional en adolescents i joves, treball amb persones que viuen soles, especialment persones grans, i animals de companyia.
D’altra banda, també es vol sensibilitzar sobre la soledat i lluitar contra l’estigma i es podria fer una campanya en aquesta línia. També es vol promoure els barris com a “espais de relació”, reforçant serveis i programes municipals a les llars com a primer element de detecció i prevenció. Com a exemple, es parla del reforç del programa Radars o Àpats en companyia.
A més, l’estratègia també es basarà en repensar la ciutat en clau de lluita contra la soledat, dissenyant espais i equipaments públics per promoure la comunicació entre persones i l’intercanvi generacional.
Incidència de la Covid-19
Segons l’enquesta Covid-19 a Barcelona de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament, duta a terme entre el 6 i el 16 d’abril de 2020, el 34% de les persones entrevistades va passar el confinament en parella, el 29% va conviure amb quatre persones o més, i el 15% va passar el confinament sol o sola. De les persones que el van viure soles, el 40,2% afirmaven que el confinament era molt o bastant dur, mentre que entre les que el van viure acompanyades, ho afirmaven el 44,9%.
