La remodelació del Zoo, al ralentí per la incertesa sobre el seu futur

La nova llar de les girafes és l’única mostra del nou model de recinte | La resta de l’àrea del Sahel acumula retards des de 2017 | Quatre dofins encara esperen destí

La remodelació del Zoo de Barcelona segons els nous estàndards d’investigació i divulgació avança al ralentí. Les inversions estan a l’espera de l’aprovació d’un nou Pla Estratègic que desencalli el futur del recinte. Aquest dimecres el govern municipal el sotmetrà a votació a la comissió municipal d’Urbanisme, conjuntament amb la iniciativa animalista impulsada per la plataforma Zoo XXI.

Es tracta d’un punt d’inflexió pel futur del zoològic. La plantilla i els científics que integren el Patronat del Zoo defensen el Pla Estratègic i sostenen que la proposta animalista portaria a mig termini al tancament del parc. Els dos punts més crítics són cria en captivitat d’espècies de difícil reintroducció a la natura i l’obediència a les dues associacions internacionals de zoològics que decideixen de forma col·legiada els trasllats d’exemplars i els criteris de cura veterinària. El comitè d’empresa pateix també per la plantilla: més de 130 persones que s’enfilen a unes 200 en sumar-hi els llocs de feina indirectes.

Més info: Clam dels treballadors i patrons del Zoo per blindar-ne el pla de futur

La traducció pràctica d’aquest conflicte és el visible envelliment del Zoo. El parc té en marxa des de fa sis anys una actuació exemplar per mostrar el canvi de rumb, a través de la creació d’un ‘bioma’ del Sahel, una àrea que simula la vida en aquest fràgil ecosistema africà que separa el desert de la sabana. Inclou quatre instal·lacions diferents i només una està acabada, la de les girafes de Rothschild. 

Les altres tres –destinades a tres elefantes, quatre lleons i una trentena de mangostes ratllades– encadenen endarreriments des d’aleshores. “Havien d’estar totes acabades el 2017 però ha baixat el ritme inversor i s’ha fragmentat la remodelació en vàries fases”, lamenta Hugo Fernández, cap de veterinària del Zoo. La instal·lació més avançada és la dels lleons, detalla: “Si no hi ha sorpreses s’estrenarà a finals d’any”. L’espai de les elefantes –Yoyo, Bully i Susi, l’última cedida pel Bioparc de València– pot trigar ben bé un any i mig a estar enllestit.

Les tres elefantes del Zoo de Barcelona, envoltades de valles / Meritxell M. Pauné

Les tres elefantes del Zoo de Barcelona, envoltades de valles / Meritxell M. Pauné

“Les valles s’han tornat permanents, perquè hem de separar els animals dels espais que estan en obres i anar-los movent segons avancen els treballs”, lamenta Fernández, que a més presideix l’associació internacional de veterinaris zoològics. A l’exterior de les instal·lacions ja estan fent proves per una altra vessant de la simulació del Sahel: la plantació d’espècies africanes com acàcies o plantes medicinals. “Tenim un acord amb el Jardí Botànic de Barcelona i estem provant quines espècies se’ns adapten millor”, explica.

Les girafes, les més modernes

Gràcils i indiferents a l’enrenou polític, les quatre girafes del Zoo de Barcelona gaudeixen des de novembre de 2015 de la seva flamant llar remodelada, a la que s’han adaptat la mar de bé. És un espai naturalitzat, que prima el confort dels animals i que fa pedagogia als visitants sobre les amenaces a la biodiversitat. Són l’emblema dels treballadors, que les mimen i les posen d’exemple de com s’han de custodiar fauna salvatge al segle XXI. La construcció va costar més d’un milió i mig d’euros i també es va endarrerir per la troballa de restes arqueològiques d’un baluard de la Ciutadella.

Una de les girafes del Zoo de Barcelona, alimentada per un visitant / Meritxell M. Pauné

Una de les girafes del Zoo de Barcelona, alimentada per un visitant / Meritxell M. Pauné

La nova llar té uns 2.000 metres quadrats i inclou uns estables diàfans i un espai exterior amb sorra, roques i vegetació. “Ara podem entrar i sortir quan volen, decidir on estan millor segons la temperatura…”, explica el cap de veterinària. “Des que estan en aquest espai es mostren molt més curioses i confiades amb els éssers humans, perquè si estan a gust no tenen por”, diu. Avui per avui conviuen sense incidents amb tres gaseles dorca del Senegal i a mig termini, explica Fernández, s’incorporaran gaseles mohor i un estruç. El full de ruta dels científics assessors i del comitè d’empresa del zoo passa per aquest model: reproduir ecosistemes i crear espais compartits per espècies que congeniïn bé.

El disseny de l’àrea del Sahel va començar cap al 2013, després de sis anys de cooperació amb Senegal i Gàmbia per a la reintroducció de gaseles dorca. “Volíem explicar als visitants del zoo la fragilitat del Sahel, una franja transafricana que va des de Mauritània fins al Sudan i que és molt important de preservar perquè fa de barrera de contenció del desert del Sàhara”, explica al TOT Barcelona el conservador de mamífers del Zoo de Barcelona, Conrad Ensenyat, que va participar en el disseny d’aquesta nova àrea.

Dues girafes als seus estables del Zoo de Barcelona / Meritxell M. Pauné

Dues girafes als seus estables del Zoo de Barcelona / Meritxell M. Pauné

“Del Sahel coneixem sobretot els seus conflictes –Boko Haram, epidèmies de fam…–, però de la fauna en sabem molt poquet”, raona. Hi viuen animals propis tant del desert com de la sabana: elefants, girafes, antílops de desert, camells… “Però l’augment de la cacera indiscriminada i la competència de la ramaderia per les pastures han provocat una gran disminució de la fauna: de moltes espècies ja només queda un sol grup en un país concret”, remarca.

L’escassetat d’aigua pròpia del Sahel també es recrearà a les instal·lacions. La instal·lació dels lleons estarà separada del públic visitant per un petit ‘guelta’: “Els gueltes són com els oasis però a la muntanya i alimentats per la pluja, on poden viure cocodrils del desert o peixos per exemple”.  A la llar de les girafes ja hi ha un ‘mare’, una mena de bassa d’aigua que es forma als cursos dels rius. Els elefants en canvi tindran un fangar, que també seguirà el cicle estacional de l’aigua.

Quatre dofins encara busquen casa

El delfinari és un altre exemple d’aquesta lenta agonia que viu el Zoo: ja no acull espectacles però encara es poden veure als cetacis des d’un mirador superior. Fa dos anys el govern municipal d’Ada Colau va anunciar que buscaria nou destí als sis dofins que hi viuen, tancant la porta al nou delfinari –valorat en 10 milions d’euros– que volia construir l’equip de Xavier Trias.

Dos exemplars van trobar nova llar a l’Oceanogràfic de València, però els altres quatre encara estan a l’espera. Els dos santuaris estudiats com a possibles destins, en una illa grega i a Baltimore (EE.UU), no s’han arribat a construir i de moment els mamífers continuen al tanc d’aigua barceloní. “Les nostres instal·lacions són del tot inadequades per tenir-hi dofins, per això hem estat expulsats de l’Associació Europea de Mamífers Aquàtics aquest 2018”, recorda Fernández. “Si no es desencalla el futur del zoo, s’anirà sumint en una agonia molt llarga i veurem ja les primeres conseqüències greus en 5-6 anys”, vaticina. 

Delfinari del Zoo de Barcelona / Meritxell M. Pauné

Delfinari del Zoo de Barcelona / Meritxell M. Pauné

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?