La reineta, la granota que viu a Francesc Macià

La 'hyla meridionalis' és un amfibi petit i té un rauc fort i aspre i es troba en molts jardins a Barcelona

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és un dels amfibis més petits d’Europa i la granota amb el rauc més fort i aspre de Catalunya. A Barcelona, tot i tractar-se d’un amfibi lligat a punts d’aigua amb vegetació arbustiva i arbòria, fa vida en estanys poc interferits al centre de la ciutat, com al de la plaça de Francesc Macià, en jardins com els de Mossèn Cinto Verdaguer, els del Palau de Pedralbes, el Laberint d’Horta i el Palau de les Heures, als jardins d’aclimatació de Montjuïc i al viver dels Tres Pins.

La seva àrea de distribució general correspon a la Mediterrània occidental, present al sud de França, la costa nord-oest d’Itàlia, Espanya, illes Canàries, Menorca, Portugal, Madeira, i al nord d’Àfrica (Marroc, nord d’Algèria i Tunísia).

La reineta té la pell suau i brillant, de color verd lluent o tonalitats groguenques, marrons. De tant en tant n'apareixen d'albines, que són espectaculars, de color blau turquesa (els falta un pigment bàsic, el groc), i per sota blanquinoses.

L’iris d'aquest amfibi és de color or morat i la pupil·la la té horitzontal. El timpà és clarament visible i aproximadament de la mida de la meitat del diàmetre de l’ull. Té els dits molt llargs, acabats en ventosa adherent, i això li permet grimpar amb facilitat i enfilar-se per tot arreu: per això és una granota arborícola, encara que es pot trobar en arbres, arbustos i herbes d’horts i jardins, generalment sempre propers als hàbitats d’aigua dolça.

Alguns exemplars poden passar molt de temps allunyats de les basses i habitar en una gran planta amb humitat a les fulles, com la marquesa. Es passa una bona part del dia quieta, i és difícil d’observar perquè es troba parada a les tiges o a les fulles per assolellar-se amb les potes ben plegades ran del cos i amb la coloració verd clorofíl·lic, que resulten altament críptiques.

Els amplexus, els acoblaments sexuals dels amfibis anurs, poden durar hores o dies

Al vespre, en el moment que es pon el sol, és quan és més activa, com la majoria dels amfibis, i a la nit els mascles, que no se solen col·locar-se a menys d’un metre l’un de l’altre, canten per atreure les femelles. El desenvolupament de cria i larval es realitza en estanys, fonts, sèquies, basses temporals, llacunes, pous, prats inundats i fins i tot en piscines.

Els amplexus, els acoblaments sexuals dels amfibis anurs (granotes i gripaus) i en què la fecundació és externa i dins a l’aigua, poden durar hores o dies, i es produeix a la primavera: a Barcelona, de l’abril al juny, aproximadament. Una sola posta pot tenir de 150 a 650 ous en paquets generalment de 3 a 4 ous, adherits a les plantes submergides. L’eclosió es produeix entre 8 i 15 dies després de la posta.

El capgròs és fàcil d’identificar respecte del d’altres espècies perquè és l’únic que té els ulls situats als laterals, i pot arribar a uns 6 centímetres. Quan es produeix la metamorfosi, amb una durada d'entre dos mesos i mig i tres mesos després de l’eclosió, és el moment en el qual es produeixen tot un seguit de canvis importants en el seu cos i el metabolisme per adaptar-se a la vida terrestre.

El canvi més obvi és en el procés de l’aparició de les extremitats, i en el cas dels anurs, la desaparició de la cua. En el moment que ja surt de l’aigua –a Barcelona és a l’agost aproximadament– mesura uns 2 centímetres, i l’adult sol créixer fins a 5 centímetres, amb femelles fins 6,5 centímetres de longitud. Té una mitjana de vida d’uns 6 anys i arriba la maduresa sexual quan té 3 anys, aproximadament.

Els adults s’alimenta bàsicament d’insectes. Les larves s’alimenten per absorció de detritus que es troben al fons de l’aigua, rosegant plantes i algues.

La seva parenta més propera, la reineta septentrional (hyla arborea), es creu que s'ha extingit darrerament a Catalunya. La reineta meridional es distingeix de la reineta septentrional perquè la línia lateral fosca que li travessa l’ull és curta: arriba tot just fins a la pota anterior, mentre que a la reineta septentrional la línia arriba fins a la posta posterior.

La reineta és una molt bona indicadora de la qualitat de l’aigua de les basses i estanys de la ciutat, però també de l’ambient atmosfèric i ultraviolat.

Més informació
Comentaris (1)
Anna Cano Fa 2 mesos
Com m'agradeen aquests articles!!!