La ràpida degradació de la 'nova' Gardunya irrita la Boqueria

Baralles, pudor i alcohol desesperen als paradistes i restauradors més propers a la plaça, estrenada fa tres anys després d'una ambiciosa i desafortunada reforma

El mercat de la Boqueria ofereix la seva millor cara a la Rambla… i amaga a la part del darrere una plaça que sintetitza les tensions socials i econòmics del Raval. Baralles, pudor, addiccions, terrasses en disputa i turistes fora de lloc enrareixen l'ambient de la plaça de la Gardunya, que precisament va estrenar nova remodelació fa 4 anys. Els nous veïns de la plaça i els comerciants de l'entorn se'n fan creus del resultat de deu anys d'obres. L'objectiu de la reforma era precisament deixar enrere la sordidesa de l'aparcament a l'aire lliure que l'ocupava des dels anys 50 i crear una plaça plena de vida.

La reforma ha encongit notablement l'espai públic hàbil, perquè s'han aprofitat les cantonades per alçar-hi edificis nous. Els bancs i jardineres es concentren al costat del mercat i amb ells els conflictes, mentre que la banda oest és una gran plaça dura ben buida i assolellada. Les façanes integren els 4 accessos al pàrquing subterrani del mercat i eviten la nosa d'una escala al centre, però també generen un seguit de racons coberts i porxos sota els que s'arreceren una quinzena de sensesostre. De nit se'ls afegeixen un nombre indeterminat de passavolants, entre ferrallers, drogodependents i migrants que estan de pas a la ciutat. Un gresol de vulnerabilitats socials no sempre en bona convivència.

La plaça dura del costat oest de la Gardunya / MMP

La plaça dura del costat oest de la Gardunya / MMP

Aquest estiu la Gardunya ha estat escenari de diverses baralles, una d'elles a finals de juliol amb un ferit atès pel SEM. Els comerciants i veïns de l'entorn desesperen amb la pudor de restes de menjar i orina i la pressió constant als seus clients, als que pidolen menjar –sobretot les safates take away que els turistes no s'acaben– o cigarretes. Diàriament visiten la Gardunya educadors socials, guàrdia urbana i equips de neteja, però la degradació de la plaça no es resol.

Regueró de queixes

“N'hem parlat amb l'Ajuntament i al setembre tenim reunions amb Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra per veure què poden fer per evitar aquesta imatge impròpia de Barcelona”, assevera Salvador Capdevila, president dels paradistes de la Boqueria. “Hi ha gent dormint i pixant-se a la plaça de nit i de dia, no són violents però van molt beguts”, lamenta. “El disseny de la nova plaça crea raconades que propicien tot això, hi estic absolutament en contra”, assevera. “Ciutat Vella és difícil i aquests racons no ens ajuden, no són gaire afortunats”, critica.

Entre els comerciants més propers a la plaça els ànims estan encara més caldejats. “Pudor, baralles, matalassos a les sortides de l'aparcament… Això és denigrant”, es queixa en Josep, que treballa al mercat a diari. “Els caps de setmana empitjora perquè a les nits hi ve encara més gent a beure i dormir”, critica el Jorge des d'una xarcuteria propera. “L'altre dia un li va obrir el cap a un altre perquè li havia dit maricón de mierda i van haver de venir una ambulància i una quinzena de policies”, apunta el Fernando des d'un dels mostradors que donen directament a la plaça.

Sensesostre sota el porxo posterior de la nova Escola Massana, a la Gardunya / MMP

Sensesostre sota el porxo posterior de la nova Escola Massana, a la Gardunya / MMP

“Hem deixat de fer servir l'accés principal al pàrquing, perquè sempre ens el trobàvem pixat i vomitat”, lamenten l'Imma i la Núria, treballadores del mercat. Una altra de les entrades està arrapada a l'aparador de vidre de la Massana, on s'exposen treballs de l'alumnat: “No els pot mirar ningú, sempre hi ha gent estirada davant”, diuen.

Neteja diària

Tots els testimonis consultats pel TOT Barcelona al llarg d'una setmana coincideixen en remarcar que cada matí a primera hora un vehicle de Barcelona Neta i una patrulla de la Guàrdia Urbana desfà el campament per regar la plaça, però que poc després es tornen a omplir els mateixos racons. Aquest juliol el consistori hi ha instal·lat un lavabo provisional, dins del reforç d'estiu que ha fet arribar 6 noves cabines de plàstic a punts delicats de Ciutat Vella. “Els sensesostre van moure el lavabo de lloc i a vegades hi tanquen algun company com a broma”, relata un altre comerciant.

“Cada dia truco a la Urbana perquè sinó amb la pudor que fa la plaça als matins no se m'asseuria ningú a la terrassa”, protesta molt indignat l'Albert, propietari del bar L'Ow de la cantonada i veí de la plaça. “Han amenaçat a la cambrera per demanar-los que no pressionin als clients i a la mínima que hi ha una baralla o discussió em demanen el compte i marxen tots els clients que tingui en aquell moment a la terrassa”, afegeix. “Estic molt cremat, a mi bé que l'ajuntament em cus a inspeccions!”, exclama.  

El que queda del 'salvat' Passatge 1800 i accés des de la Gardunya / MMP

El que queda del 'salvat' Passatge 1800 i accés des de la Gardunya / MMP

La seva mare, la Laura, també és veïna de la plaça i no se'n sap a venir del resultat de la reforma. “Després d'aguantar tants anys d'obres, s'hi han lluït amb el resultat!”, reivindica. Critica que l'intent de salvar el Passatge 1800 –que connecta amb el carrer del Carme i on hi havia hagut el popular Bar Ra– per una campanya ciutadana ha generat un cul de sac brut i conflictiu. Té una porta de disseny que el tanca, molt estètica però fàcil d'escalar, que l'havia convertit en dormitori privat. Després de desallotjar-ne els ocupants ara el carreró està tapiat i amb la porta plegada, esperant que acabin les últimes obres de la plaça per reobrir.

Més agents cívics

El districte de Ciutat Vella “coneix la problemàtica perquè està en contacte directe amb els veïns i veïnes, que els han traslladat els diferents problemes a l'espai públic”, responen al TOT Barcelona fonts municipals. Des de fa unes setmanes, asseguren, s'ha reforçat la presència d'agents cívics a través del Servei del Pla de veïnatge. Aquests tècnics, sosté el consistori, “vetllen pels diferents usos de l'espai públic i informen i actuen” quan hi ha un conflicte.

Arrels avisa del “polvorí” i la manca de pisos

Gemma Gassó, educadora de l'equip de carrer de la Fundació Arrels, assumeix que a la Gardunya “hi ha conflictes de convivència perquè hi dorm molta gent, una dotzena de persones”. La majoria són veterans del carrer, exposats fàcilment a agressions. L'entitat visita a diari diversos dels sensesostre que habiten la plaça i que conviuen amb "altres perfils”, com usuaris de la narcosala Baluard. De nit hi ha més rotació, però de dia més o menys troben cada dia a les mateixes persones.

Nou lavabo estival a la plaça de la Gardunya / MMP

Nou lavabo estival a la plaça de la Gardunya / MMP

“És un polvorí perquè alguns fan consums elevats d'alcohol tot el dia”, reconeix. Ho exemplifica amb el cas d'un usuari d'Arrels que ha decidit deixar la beguda: “El primer que ha fet és no anar a dormir més a la Gardunya”. Els educadors de l'entitat no han detectat un transvasament de pernoctes a Gardunya pel tancament dels jardins de Sant Pau del Camp aquest juliol, però sí que hi troba ara sensellar que abans visitava a la veïna plaça de Sant Agustí Vell, al carrer Hospital.

Per a Gassó la solució no és dissoldre l'assentament sinó afrontar ja l'urgència de tenir més pisos d'emergència social per acabar amb el sensellarisme. Experiències com el Pis Zero d'Arrels han demostrat que fins i tot els casos de gran marginalitat poden sortir del carrer amb formats d'habitatge que facilitin la transició a un habitatge públic. Tampoc li convenç la reforma de la plaça però rebutja fer-hi canvis ara per foragitar als sensesostre: “El que necessitem és habitatge, no bancs individuals ni arquitectura hostil; no dormen a la plaça perquè els vingui de gust sinó perquè fa molts anys que no tenen casa”.

Conflicte veïnal a la vista

Els propers mesos acabaran les obres de l'última peça de la plaça, un bloc privat de 14 pisos al bell mig de la plaça. El fa Contratas y Obras, una constructora que ha rebut nombrosos encàrrecs públics els darrers anys. Els veïns que hi arribin pagaran preus de mercat elevats i trobaran un panorama molt diferent al que auguraven els renders de la reforma.

Fa un any l'ajuntament va lliurar les claus de l'altre gran bloc de la plaça: 39 pisos de protecció oficial construïts per la cooperativa de la FAVB, Fem Ciutat. Cinc són de lloguer social però la gran majoria (34) es van adjudicar en dret a superfície per 75 anys. La meitat van ser per veïns del districte i la resta per a barcelonins d'altres barris. Entre aquests nous residents ja han aflorat les queixes per no poder fer ús, a la pràctica, de la plaça on viuen. "Ha sigut una sorpresa des del primer moment, havíem fet visites d'obres i moltes reunions sobre el disseny del nostre edifici, però quan ens hem mudat ens hem adonat que la realitat és molt complicada i que el mercat i la Massana a les nits tanquen però nosaltres ens quedem", reflexiona Juanjo Moreno, vocal de la comunitat de veïns.

Reclamen a l'Ajuntament que actuï en tres fronts. En primer lloc, que “endureixi” la pressió sobre l'incivisme amb reg nocturn i altres recursos tous: “Els agents cívics contenen la situació però no solucionen el problema de fons i el districte ens diu que no té voluntat d'expulsar ningú de la plaça”, diu Moreno. Segon, "repensar la plaça sencera" i oxigenar-la amb l'obertura ja estudiada cap als jardins Rubió i Lluch –dins l'Hospital de la Santa Creu– i l'àrea de joc infantil també prevista. Finalment reclamen també a la Boqueria que faci “una reflexió” sobre les externalitats que causa: “El mercat s'ha anat centrant en la demanda turística i això afebleix altres usos a la plaça”.

Render de la reforma de la plaça Gardunya i de la nova Escola Massana / Ajuntament de Barcelona

Render de la reforma de la plaça Gardunya i de la nova Escola Massana / Ajuntament de Barcelona

El xoc d'expectatives i realitat en operacions urbanístiques a Ciutat Vella ja ha comportat conflictes veïnal molt intensos, com el de l'Illa Robador. La 'nova' Gardunya es va anunciar com un futur “centre neuràlgic del Raval”, amb clara vocació d'atraure famílies de classe mitja. “Viu al cor de Barcelona”, anunciaven els cartells municipals fa deu anys, com recorda una exposició sobre la reforma que es pot visitar aquest estiu a la Virreina i que mostra desenes de fotos de Jorge Ribalta fetes entre 2005 i 2018.

Llums i obres d'una reforma d'autor

La reforma la va aprovar l'ajuntament de Jordi Hereu el 2008 i va començar el 2009. Al procés participatiu previ els veïns de la zona havien demanat que s'adjudiqués a un mateix estudi d'arquitectura les diferents peces de la plaça perquè resultés més harmònica. El consistori de Xavier Trias va intentar aturar l'operació quan ja estava en marxa però les queixes pels retards que això comportaria el van fer desistir. El govern d'Ada Colau ha tirat també endavant amb la planificació prevista, que veurà finalitzar en aquest segon mandat. Alguns serrells –menors– del projecte original s'han perdut pel camí.

De fet la Gardunya és un spin-off del pla que va redissenyar el Convent dels Àngels, la Casa de la Caritat i la Casa de Misericòrdia per obrir la plaça dels Àngels i el complex cultural del MACBA i el CCCB. Firmat per Òscar Tusquets i Lluís Clotet el 1980, el projecte Del Liceu al Seminari ja preveia refer la plaça posterior del mercat, si bé amb un disseny diferent. El pla recollia, al seu torn, l'esperit d'un seguit de transformacions urbanístiques al Raval auspiciades pels governs municipals socialistes per afavorir l'arribada de rendes mitges –avui diríem gentrificar– al depauperat Barri Xino al voltant d'equipaments culturals icònics, com el MACBA o la Filmoteca de Catalunya.

La part de darrere de la Boqueria, el 2014, abans de la reforma de la plaça Gardunya / MMP

La part de darrere de la Boqueria, el 2014, abans de la reforma de la plaça Gardunya / Google Street View

Fonts coneixedores de la reforma expliquen que la primera idea era concentrar l'edificabilitat en un sol edifici, però l'alçada resultant no agradava a l'Ajuntament. Finalment es va optar per la solució que proposava l'Estudi Carme Pinós, guanyador del concurs municipal: repartir els habitatges en dues promocions a la banda nord, una de les quals enmig de la plaça. Les dues es connecten per dalt generant un passatge en forma de T, en la confluència del frustrat Passatge 1800.

Val a dir que el projecte urbanístic de Pinós ha aportat també elements positius, com unes cobertes afegides al mercat que supleixen la manca d'una façana posterior, la integració visual de l'edifici d'oficines de la Boqueria i la feina invisible d'endreçar els subministraments elèctric, d'aigua i de gas. A més, suposava el retorn a Catalunya de la prestigiosa arquitecta, després d'uns anys treballant sobretot a l'estranger.

Tants continguts per a tan pocs usos

La nova Escola Massana és la joia arquitectònica de la plaça. Volums desencaixats i una pell de lames ceràmiques de color taronja li donen carisma i vistositat. És gairebé una escultura. Abraça el costat sud de la plaça, però té l'entrada principal al carreró del costat, Canonge Colom. L'alumnat, doncs, no fa gaire vida a la plaça ni contraresta els usos col·laterals que l'han colonitzat. Als bancs i jardineres de la nova Gardunya –blocs rectangulars de formigó– pràcticament només hi seuen turistes que picotegen menjar comprat al mercat i grups de sensesostre. Tampoc no hi ha, encara, vida comercial als baixos dels blocs de pisos. El tipus de negoci que s'hi instal·li serà decisiu per capgirar la situació actual.

El bar Ra del passatge 1800 i l'antic aparcament de la Gardunya, en una imatge de 2008 / Google Street View

El bar Ra i l'antic aparcament de la Gardunya, en una imatge de 2008 / Google Street View

L'altra esperança d'ús és la banda oest de la plaça, on hi ha l'antiga escola Massana. Les aules i tallers van quedar buits ara fa dos anys, amb la mudança al nou edifici, i des de l'abril de 2018 els ocupa una tancada d'immigrants sense papers. Dos dels ocupants han explicat al TOT Barcelona que també són testimonis de les baralles a la plaça i que procuren evitar-les: “Si ens increpen baixem el cap, perquè van beguts i no volem problemes”.

L'espai forma part del gran recinte de l'antic hospital de la Santa Creu, que és propietat municipal. La major part l'ocupa avui la Biblioteca de Catalunya. El consistori preveu annexar l'antiga Massana al teatre de la Biblioteca, gestionat actualment per la companyia La Perla 29. Un altre equipament de primera divisió al Raval, que podrà dialogar amb el veí i potent Teatre Romea. I que, com aquest, també es veurà sotmès a la contradicció quotidiana de fer conviure avantguarda cultural, queixes ciutadanes i severa pobresa.

La identitat arrasada de la Gardunya

Com tantes altres intervencions barcelonines, la remodelació ignora completament el passat i la identitat popular de l'espai. Ni l'ús que va tenir, ni les restes arqueològiques que amagava ni l'origen del seu nom s'expliquen avui als visitants i veïns de la plaça. Els crítics amb la degradació actual aprendrien, així, que l'historial lumpen de la Gardunya ve d'antic, com ja assenyala el nomenclàtor. Gardunya és una paraula catalana en desús que designava organitzacions criminals, baixos fons i patis de presó.

Si el mercat de la Boqueria s'alça als terrenys l'antic convent de Sant Josep, la plaça de la Gardunya utilitza els del convent femení de Santa Maria de Jerusalem (1462-1868). Entre desamortitzacions i revoltes populars, les clarisses van haver-lo d'abandonar vàries vegades al segle XIX i peregrinar pels monestirs que les anaven acollint, entre ells el de Pedralbes. No ho explica cap cartell, però avui el monestir destruït sobreviu per partida doble. Des de 1970 la comunitat viu en un convent de nova construcció a Vallvidrera, on fan galetes i custodien la Mare de Déu de l'Estrella original. El claustre gòtic es va salvar dels enderrocs i es pot veure sencer dins del col·legi Sant Miquel, a l'Eixample.

Durant les obres d'excavació de l'aparcament soterrat va aparèixer l'enterrament neolític d'una dona jove amb el seu aixovar. El Museu d'Història de Barcelona va restaurar la troballa i la va exposar el 2016, batejant-la com “la primera barcelonina” i reconstruint per ordinador el rostre que hauria tingut fa 6.000 anys. Aleshores la Gardunya era molt probablement un camp de cultiu i hi creixien alguns dels aliments que ven el mercat avui amb gran èxit internacional.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?