La pandèmia vista des de 3 farmàcies: veïns, salut mental i contagi

Tres farmacèutiques relaten al TOT Barcelona com han viscut els últims 12 mesos

Hi ha un mur entre ella i els clients. Ja fa un any, el temps que fa que la vida va canviar per l’expansió de la Covid-19. Es tracta d’un mur físic en forma de mampara, que la protegeix de possibles contagis a la farmàcia. Però també un de mental, el que la fa estar alerta davant d’altres persones per evitar encomanar-se.

Elena Galcerà, copropietària juntament amb la seva germana d’una farmàcia ubicada a la cruïlla entre Gran Via i el carrer Sardenya, sent que tot ha canviat. “Sembla que vingui a treballar a un lloc diferent”, confessa. Relata amb un ritme pausat i amb profunditat què ha suposat per a ella i la farmàcia l’any de pandèmia. I ho fa guiant la narració amb els ulls, amb mitja cara tapada per la mascareta, un altre canvi que tampoc ha passat desapercebut. “Els primers dies trobava a faltar els somriures”, rememora.

La farmacèutica Elena Galcerà / Jordi Play

Les farmàcies van ser durant una part de la crisi del coronavirus la primeríssima trinxera de defensa contra l’avenç de la pandèmia. Eren els professionals de la salut més a prop de casa, quan es va declarar l’estat d’alarma. I segueixen sent el proveïdor de proximitat de mascaretes, de respostes i fins i tot de test de contagi. Les tres farmacèutiques amb qui ha parlat el TOT Barcelona coincideixen a ressaltar aspectes rellevants del que els ha portat el virus: més clients de proximitat, més problemes de salut mental i innovació.

El teletreball apropa els veïns

Zoila Agramonte està bojament enamorada de la seva farmàcia. En va comprar la llicència fa dos anys, i seu en una butaca del local mentre es mira, embadalida, el seu negoci. No és d’estranyar: possiblement sigui un dels establiments comercials més antics de la ciutat. Els arcs de càrrega que hi ha a l’interior de la farmàcia Agramonte, ubicada a la plaça de la Llana, daten del segle XIII o XIV. La passió amb què viu la professió li contagia a la Cristina, la seva companya de feina, i als clients.

Arc de càrrega datat del segle XIII o XIV a la farmàcia Agramonte / A. L.

“Hola, carinyo”, diu a tothom que entra. Agramonte s’ha fet un lloc al barri durant la pandèmia, i cada vegada més veïns coneixen aquesta farmacèutica d’origen cubà. El seu marit, Jordi Fexas, que l’ajuda a portar el negoci, detalla que els clients majoritaris són clarament els residents. Turistes, treballadors o visitants ocasionals han desaparegut del mapa, però, a canvi, han guanyat clients de proximitat.

El teletreball pot ser un dels motius. Susana Serra, propietària de la farmàcia que porta el seu nom situada al carrer Pacífic número 61, també ha notat un augment de clients del barri. “Hem guanyat compradors que teletreballen”, subratlla. En el seu cas, fins i tot, telefonava alguns dels seus clients a les tardes per parlar. “Estaven molt sols”, lamenta. “Hem estat un punt de suport”, reconeix.

La farmacèutica Susana Serra / Jordi Play

Elena Galcerà, fins i tot, va fer la compra alimentària a una veïna de la farmàcia. La dona tenia por de sortir de casa i la farmacèutica es va oferir a ajudar-la. Ella li deixava la llista de la compra i els diners davant de la porta de casa, i Galcerà anava al supermercat per portar-li el menjar que havia demanat. Diu, com Serra i com Agramonte, que el teletreball li ha fet guanyar clients que abans acudien a farmàcies properes als seus llocs de feina.

“Un dia va venir la tele a entrevistar-nos i, en adonar-me del que estàvem vivint, vaig sortir de la farmàcia plorant”, expressa Elena Galcerà. Després de 25 anys de recorregut a la farmàcia, que prèviament havia estat del seu pare, mai s’havia imaginat viure una situació com l’actual. I té un desig: “Si ara m’hagués de jubilar seria horrorós perquè em quedaria amb mal record, vull que tot torni a la normalitat abans”.

Problemes de salut mental

Una de les conseqüències que més perceben és un deteriorament de la salut mental dels clients. “Hem notat un augment de l’angoixa i l’insomni i hem duplicat les vendes de productes per dormir”, comenta Serra. Situa els mesos entre setembre i desembre com el pic de consultes vinculades al benestar mental, i remarca que els nens i els adolescents també han estat molt afectats.

Les tres farmacèutiques afirmen que el fet de treballar i sentir-se “útils” durant el confinament estricte els ha servit per suportar millor el context de crisi. “Aixecar-te cada matí per treballar durant la pandèmia és un privilegi”, sosté Agramonte. “Abans ningú volia treballar els dissabtes, però durant aquest any tothom volia”, exemplifica Galcerà. Pel que fa a Susana Serra, tot i l'”angoixa”, el cansament i la “impotència” en alguns moments per no aconseguir productes, el volum de feina ha fet que hagin passat la pandèmia concentrades a treballar i no en el context crític mundial.

“Venia gent plorant, que els costava dormir… Ja des del principi de la pandèmia”, precisa Galcerà. Encara avui percep un increment de consultes per problemes de son o estrès, així com de productes per millorar les defenses. “Les vendes de complements per a reforçar les defenses han augmentat una passada“, confirma Serra.

Zoila Agramonte té clar que la funció que ha tingut durant aquest any no ha estat només la de farmacèutica. “Hem fet un curs en psicologia”, bromeja. Exposa que alguns dels clients xerren amb ella perquè necessiten “contacte”, víctimes de la solitud que ha portat la pandèmia per les mesures de seguretat i prevenció de contagis. Sigui com sigui, rep tothom amb un “mi vida” o un “hola, carinyo” i amb un somriure tapat per la mascareta però que s’intueix gràcies als ulls.

Zoila Agramonte, propietària de la farmàcia Agramonte / A. L.

“Faltaven coses i era molt car”

Els últims 12 mesos han estat, també, un repte pel que fa a l’atenció al client. Trobar material de protecció va ser, durant setmanes, un mal de cap per a Susana Serra. “Faltaven coses i era molt car”, ressalta, fins al punt que alguns es queixaven del preu i culpaven les farmàcies. Amb tot, eren els proveïdors els que havien pujat el cost i, per tant, les farmàcies acabaven venent-ho més car. Les “desconfiances” d’algun comprador i les “exigències” d’altres han estat els pitjors moments de la pandèmia per a Serra.

Amb tot, assegura que s’ha sentit “molt valorada” pels clients. I posa en relleu que han fet “molt equip” amb les companyes –dues farmacèutiques i dues auxiliars– i que han après “molt”. “Vaig veure coses que no coneixia de l’equip”, celebra.

Susana Serra i les seves companyes a la farmàcia / Jordi Play

Zoila Agramonte es mostra orgullosa de la feina feta pel que fa a a subministrament. “Teníem de tot”, es vanta. Tot i vendre-ho “car” per l’increment de preus que van fixar els proveïdors, defensa que va facilitar material de protecció als veïns.

Les tres farmàcies van fer, de forma puntual, serveis a domicili. Ho feien per protegir els seus clients, ja que eren persones de risc o contagiades. Així ho narra Susana Serra, que té molt present la reacció dels compradors. “No saps la cara d’alegria que posaven en veure’ns”, destaca. El mateix van fer a la farmàcia de les germanes Galcerà, ja que van portar medicaments a domicili en alguns casos. Pel que fa a la farmàcia Agramonte, les comandes via WhatsApp s’han consolidat i ara són un canal més per encarregar productes.

Un any després de la declaració del primer estat d’alarma fan balanç i reflexionen sobre els canvis al negoci, els clients nous i els records dels primers dies. I un balanç econòmic. Negocis com els supermercats i les farmàcies han estat oberts durant tota la crisi sanitària, cosa que pot haver suposat un increment dels beneficis. “No hem fet negoci. Hem venut material de protecció però hem deixat de vendre altres productes, com ara els antigripals”, argumenta Susana Serra. Elena Galcerà, que treballa juntament amb dues farmacèutiques i un auxiliar de farmàcia, reconeix que han augmentat el benefici en un 5% però simplement per l’increment de feina, no dels marges.

Rere el taulell de les farmàcies el primer any de pandèmia ha tingut llums i ombres. Amb el procés de vacunació en marxa, s’obre un segon any d’esperances i temors. També l’entomaran al peu del canó, fent costat als veïns i al sistema sanitari, perquè quedin enrere l’epidèmia i els seus efectes com abans millor.

Més informació

Nou comentari