La Generalitat prepara un protocol contra el top manta

El document aspira a establir com han de col·laborar les diverses administracions, cossos policials i organitzacions empresarials per plantar cara al fenomen

La direcció general de Comerç de la Generalitat està definint un protocol d’actuació entre administracions i organitzacions empresarials per plantar cara al top manta i evitar la proliferació de venedors. Ho ha avançat aquest dimecres la responsable d’aquesta àrea, Montserrat Vilalta, durant la IV Jornada sobre el fenomen del top manta, organitzada per l’Ajuntament del Vendrell i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Vilalta també ha apuntat que el Govern està enllestint un estudi per quantificar els manters que hi ha a Catalunya, que s'estima que serien uns 4.000. 

Vilalta ha detallat que el protocol en què treballa la direcció general de Comerç està inspirat en documents similars que hi ha en ciutats italianes, com ara Venècia. Si bé no ha concretat quan podria estar aprovat, ha recalcat que l’objectiu és “acordar quina és la funció que ha de fer cada agent involucrat en la lluita amb el top manta en un espai determinat”. 

S’hi concretarà el rol de la Generalitat, els ajuntaments, les cambres de comerç, els cossos policials, les associacions de comercials i les autoritats portuàries. “Falta coordinació però sobretot falta que la coordinació sigui efectiva”, ha subratllat. I ha afegit que el protocol marcarà unes línies generals que després cada municipi podrà acabar d’adaptar a la seva realitat.

El director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, ha definit el document com “absolutament necessari”. També ha incidit en la necessitat que “totes les administracions” s’impliquin per abordar el top manta des de tots els vessants, tant en l’àmbit policial com en el social. “L’abordatge policial resol només una part del fenomen”, ha afirmat, en referència a la importància de desplegar plans d’atenció als venedors.

El Síndic reclama no vincular el top manta a un problema migratori

Qui s’ha mostrat més dur durant la jornada ha sigut el Síndic de Greuges. Rafel Ribó ha instat les administracions a ser més proactives en l’erradicació del top manta. Ribó ha recordat que el 2016 va impulsar una taula de coordinació entre municipis, i ha assegurat que “el Síndic ja no hi pot fer res més”, tot emplaçant els ajuntaments i la Generalitat a desplegar mesures eficients. 

Ribó ha criticat que alguns municipis tracten el top manta amb cert “bonisme”, focalitzant el fenomen en una qüestió d’immigració, i ha demanat desfer aquesta associació de conceptes. “Si confonem el top manta amb la migració, acabem davant sortides dispars. Ja n’hi ha prou de plantejaments que porten a no actuar de veritat. Volem compromisos seriosos”, ha etzibat. Finalment, Ribó s’ha ofert a elaborar un codi de bones pràctiques on es recullin polítiques d’èxit d’ajuntaments que han aconseguit reduir el nombre de manters.

Endurir la llei i estrènyer la pressió sobre les màfies organitzades

Les crítiques més repetides han sigut sobre el marc legal i la persecució dels grups organitzats que lideren la distribució de productes d’imitació. Ajuntaments, policies locals, representants jurídics i empresaris han lamentat que l’actual marc legislatiu és poc contundent per perseguir la venda il•legal. En aquest sentit, la fiscal Maria Ochoa, de la Fiscalia de Tarragona, ha demanat endurir la llei, i ha reclamat una feina més intensa en la pressió sobre els caps de les màfies. “No s’ha de perdre de vista que el venedor és l’últim esglaó d’una cadena i que ell no és tan perillós com la trama que el precedeix”, ha apuntat.

A aquestes peticions s’hi ha sumat l’Associació Espanyola per a la Defensa de la Marca (Andema). El seu director general, José Antonio Moreno Campos, ha reclamat a les administracions més implicació per aturar l’impacte econòmic de les falsificacions. Moreno ha posat com a exemple l’últim estudi de la Unió Europea, que conclou que cada any a l’estat espanyol es perden 6.175 milions d’euros per culpa del mercat de productes d’imitació. També ha assegurat que es destrueixen 4.131 llocs de treball, i ha advertit dels riscos que suposa la venda de productes falsos a través d’internet, on és gairebé impossible establir un control.

En paral•lel a demanar més mesures de control policial i judicial, tots els agents polítics i econòmics reunits al Vendrell també han coincidit en la importància de mantenir vives les campanyes de conscienciació per evitar la compra de productes als manters.

L’aliança amb la vigilància privada, èxit al Vendrell

Pel que fa al cas específic del Vendrell, el municipi ha constatat com la presència de manters s'ha reduït més d’un 80%. Si l’any 2010 a la zona marítima de Sant Salvador i Coma-ruga podien arribar a coincidir més de 300 venedors, el govern municipal assegura que l’últim estiu se’n van comptar uns 40 de mitjana, amb pics màxims de 50 manters.

El regidor de Governació, Rafel Gosálvez, ha atribuït aquest descens a diverses mesures i ajustos desplegats al llarg de vuit anys, si bé ha destacat especialment el resultat d’haver introduït en els dispositius agents de seguretat privada des de l’estiu del 2017. “Ens permet destinar policia a altres llocs on donen millors resultats, com els punts d’entrada de mercaderies o els pisos on s’emmagatzema el material, de manera que tenim una mirada més àmplia sobre el fenomen”, ha destacat.

Al seu torn, el director general dels Mossos d’Esquadra ha aplaudit la inclusió de la seguretat privada en els dispositius del top manta, tot i que no ho ha considerat una mesura extrapolable a tots els pobles que acumulen venedors a les zones turístiques. Andreu Martínez ha demanat analitzar cada territori de forma individual i s’ha limitat a dir que els agents privats són “una mesura més” de totes les solucions que es poden aplicar arreu.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?