La degradació de l'Hivernacle aireja la decadència de la Ciutadella

L'Ajuntament porta tres anys redactant el projecte de rehabilitació del pavelló centenari | El retard del Pla Director d'ampliació del parc empeny el revulsiu al proper mandat

L’Hivernacle de la Ciutadella torna a tocar fons i posa en evidència la decadència del parc més emblemàtic de Barcelona, encallat en plans de futur que no prosperen des de fa tres mandats. El pavelló centenari llueix una visible degradació, fruit de 14 anys d’abandonament, el vandalisme i l’ús recurrent com a dormitori de persones sense llar. El 2016 va fer fallida de l’empresa que l’havia de rehabilitar per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i la intervenció ha quedat varada en la burocràcia municipal. El consistori fa tres anys que redacta un nou projecte per l’obra, que avui per avui no té cap data.

Brutícia a la nau central, vidres trencats, grafits als murs exteriors i ornaments oxidats i escrostonats donen una pèssima imatge a aquest espai construït l’any 1884, que malgrat tot continuen visitant i fotografiant desenes de turistes i barcelonins cada dia. De les dues plaques que descriuen l'espai, una és il·legible. A més la nau central coberta és de fàcil accés: la reixa que la pretén tancar al públic és de poca alçada i fàcil escalada. Cada nit un petit grup de persones sense sostre es colen al parc i dormen a l’Hivernacle, sigui al terra de la gran nau central o a l’interior de les naus laterals.

L'Hivernacle de la Ciutadella, en hores baixes / Meritxell M. Pauné

L'Hivernacle de la Ciutadella, en hores baixes / Meritxell M. Pauné

Aquests dos espais ofereixen més escalfor precisament perquè recreen el clima tropical de les plantes que contenen. Des dels vidres trencats del perímetre es poden veure mantes, cartrons i altres vestigis d’aquestes pernoctacions furtives. Durant el dia tampoc és difícil veure-hi persones dormint, com ha pogut comprovar el TOT Barcelona. Aquest dimarts un home dormitava sobre cartrons, dins d’un sac de dormir. Sense adonar-se'n s'ha convertit en protagonista involuntari de les fotografies d’un ampli grup de turistes italians.

Mantes a l'interior d'una galeria de l'Hivernacle / Meritxell M. Pauné

Mantes a l'interior d'una galeria de l'Hivernacle / Meritxell M. Pauné

Residus i plantes poc cuidades a l'interior de l'Hivernacle de la Ciutadella / Meritxell M. Pauné

Residus i plantes poc cuidades a l'interior de l'Hivernacle de la Ciutadella / Meritxell M. Pauné

L'entitat SOS Monuments s'ha queixat reiterades vegades sobre l'estat del parc i de l'antic hivernacle. "És la punta de l'iceberg de la deficient gestió del parc, que acumula un abandonament crònic inexplicable", assenyala l'associació patrimonialista. El regidor Jaume Ciurana (PDECat) va difondre fa uns dies un vídeo de l’interior de les naus laterals, que mostra les deixalles acumulades i la manca de manteniment.

Promeses i burocràcia

Des del tancament del restaurant que l’ocupava, en temps de Joan Clos (PSC), L'Hivernacle ha encadenat falses promeses de rehabilitació. L’últim intent va ser a finals del mandat de Xavier Trias, que va deixar feta l’adjudicació a l’empresa Closa Alegret SA. Els operaris van entrar a l’edifici el desembre de 2015, ja en el mandat d’Ada Colau. Van embolicar amb cura totes les plantes, van desbrossar l’espai… i a principis de 2016, sense el gruix de l’obra feta, l’empresa adjudicatària va fer fallida. Les obres van quedar aturades i sense data.

Això sí, els operaris van deixat fet un incòmode diagnòstic: l’edifici està pitjor del que s’havia previst perquè amb el pas dels anys les filtracions dels baixants d’aigua han malmès l’estructura. El nou govern municipal va aprofitar que havia de tornar a licitar els treballs per refer el projecte i incorporar-hi intervencions més profundes. També va anunciar aleshores que estudiaria dotar-lo d’algun ús que fos útil als veïns de l’entorn, però els 950 metres quadrats que conté estan molt hipotecats pel contingut vegetal.

Vidre trencat i grafits a l'Hivernacle de la Ciutadella / Meritxell M. Pauné

Vidre trencat i grafits a l'Hivernacle de la Ciutadella / Meritxell M. Pauné

Encara avui, tres anys després de l’aturada de les obres, el consistori assegura que “està acabant la redacció del nou projecte executiu”. Entre els afegitons a la rehabilitació original hi ha consolidar les bigues dels laterals i els arcs d’entrada, recuperar les pintures ornamentals, fer estancs els canals i claraboies, canviar els vidres de finestres i portes, millorar la circulació d’aire i reforçar el tractament contra la humitat dels murs.

A l'espera d'un revulsiu que no arriba (tampoc aquest mandat) 

La maledicció de l’Hivernacle es deu en part a que el seu destí està lligat al del parc de la Ciutadella. Tant l’anterior govern municipal com l’actual han posat sobre la taula la revitalització del recinte, l'obertura d'un accés des del carrer Wellington i fins i tot una ambiciosa ampliació cap al mar. Les 17,42 hectàrees del parc acullen una densitat d’usos molt alta: museus de ciències naturals, gespes sempre plenes de gent, el Parlament de Catalunya, una escola i un institut públics, una església militar, espais esportius, un llac i una cascada, escultures…

Esponjar el parc qüestiona la continuïtat de tants usos heterogenis i demana una gran inversió. I, per si no fos prou, topa amb dues autèntiques ‘patates calentes’ per a les que no hi ha consens polític: el futur del zoològic i el desmantellament –algun dia– de la platja de vies de l’estació de França. En definitiva, una cadena de peces que s’encallen les unes a les altres. L’alcaldessa Ada Colau també ha volgut abordar la reforma i ampliació del parc, com van fer els seus predecessors, i al maig va anunciar la redacció d’un nou Pla Director que s’havia de presentar al desembre i del que no hi ha hagut novetats. "El Govern municipal està treballant per tancar el pla i tenir la proposta a punt en els propers mesos", responen portaveus de l'ajuntament.

Un home orinant al costat de l'Hivernacle de la Ciutadella, dimarts al migdia / Meritxell M. Pauné

Un home orinant al costat de l'Hivernacle de la Ciutadella, dimarts al migdia / Meritxell M. Pauné

Patrimoni en risc

L’Hivernacle està catalogat com a patrimoni arquitectònic de Barcelona amb nivell B, el que en teoria obliga al consistori a vetllar activament per la seva conservació. Va ser construït per Josep Amargós i Samarach com a complement de les edificacions de l’Exposició Universal de 1888, però no formava part del congrés tecnològic sinó de l’ànima científica del parc, juntament amb l’Umbracle i el Museu Martorell de Geologia. Anys després s’afegiria a aquesta vessant divulgativa el Castell dels Tres Dragons, de Lluís Domènech i Montaner, ‘reciclat’ com a museu de zoologia. El parc com a conjunt té un grau de protecció encara més alt –nivell A, com la Sagrada Família o la Pedrera– i és Bé Cultural d'Interès Nacional.

Avui el Castell està embolicat amb lones per una rehabilitació de façana que no avança, mentre que el petit museu Martorell de geologia obre als matins cinc hores perquè els investigadors puguin consultar –amb reserva prèvia– la biblioteca del Museu de Ciències Naturals. Des del trasllat de part de la col·lecció al Museu Blau del Fòrum, el castell i el Martorell esperen nou destí. L’Umbracle, el germà fresquívol de l’hivernacle, està envellit però és l'únic element que es manté encara en prou bon estat com per obrir al públic cinc hores al dia.

Vista de l'Hivernacle de la Ciutadella, molt deteriorat / Meritxell M. Pauné

Vista de l'Hivernacle de la Ciutadella, molt deteriorat / Meritxell M. Pauné

"L'Hivernacle està en un estat deplorable, perquè l'estructura de ferro està a la vista i les condicions meteorològiques n'acceleren la degradació", sentencia Teresa Navas, professora de la UPC i membre de l'entitat SOS Monuments. "És l'únic hivernacle del segle XIX que té la ciutat i està molt tancat a la ciutadania", lamenta. L'especialista en patrimoni recomana al consistori no capficar-se en trobar usos concrets a l'espai, sinó simplement fer-lo transitable després de la rehabilitació perquè es pugui visitar per lliure. "Amb un bon projecte, el conjunt científic de la Ciutadella podria ser molt interessant per la ciutat i seria del tot coherent mantenir-ne la vinculació amb la ciència i amb la divulgació del verd", conclou. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?