La comunitat xinesa endarrereix el retorn a l’escola per la por al coronavirus

Moltes famílies prefereixen no portar-los per la manca de mesures contundents

Van ser dels primers a autoconfinar-se que la Covid-10 començava a descontrolar-se a Barcelona i segurament seran dels últims a reprendre l’activitat ara que la segona onada amenaça l’inici del curs escolar. La comunitat xinesa ha endarrerit el retorn a l’escola per la por al coronavirus i entre crítiques a les mesures adoptaves pels governs, que consideren insuficients per garantir una estada segura als centres educatius. “Si no podem controlar els adults, com pensen fer-s’ho per protegir els nens?”, etziba el president de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya, Lam Chuen.

A la ciutat de Barcelona hi ha empadronats 22.000 xinesos, la major part dels quals es concentra en barris com el Fort Pienc, Sagrada Família, la Nova Esquerra de l’Eixample o Sant Antoni. Amb la lliçó ben apresa del març, moltes famílies han preferit esperar a veure com funciona la tornada a l’escola abans de portar-hi els seus fills. Tot i que la situació és molt millor que abans de l’estat d’alarma, les reticències i els dubtes estan a l’ordre del dia. Diverses escoles han confirmat al TOT Barcelona que un percentatge elevat d’alumnes xinesos no han anat a classe aquesta setmana.

El degoteig de casos de Covid-19 que s’ha registrat aquesta setmana ha obligat a confinar 24 grups de 14 centres educatius de Barcelona, no ajuda a tranquil·litzar les famílies. “N’hi ha que han preferit deixar els nens a casa perquè pensen que estaran més segurs”, insisteix Chuen. “També hi ha molts casos de famílies que van enviar els nens a la Xina quan la situació a Barcelona era molt pitjor que allà i encara no han tornat”. La sobreexposició mediàtica, les xarxes socials i els rumors que circulen també han fet part de la feina.

Molts tornaran a l’octubre

“La majoria dels alumnes xinesos no s’incorporen fins a l’octubre, segons ens han dit”, explica la directora de l’Escola Fort Pienc, Lourdes Mateu, en una conversa amb el TOT Barcelona. “Així que ens hem trobat fent molta pedagogia, parlant amb les famílies per telèfon per explicar-los que nosaltres estem tot el possible perquè les classes es facin amb seguretat”. La majoria dels que no han anat a classe del carrer Alí Bei són alumnes d’educació infantil, segons el centre, mentre que a primària i secundària hi han anat més.

Aquesta vegada l’actitud prudent de les famílies no ha agafat per sorpresa les escoles. “De la mateixa manera que al mes de març, la comunitat xinesa va començar a tancar negocis i deixar de venir a l’escola una setmana o dues abans del confinament, ara ha passat el mateix”, assegura en Gabriel Guim, de l’escola concertada Mireia. En aquest centre també han detectat que els més petits són els que més han faltat a classe i estima que al voltant del 50% dels alumnes xinesos ha optat per esperar.

I com ells, moltes famílies. “Cal pensar que a la comunitat xinesa moltes vegades les unitats familiars inclouen els avis, cosa que a Catalunya potser no passa tant”, segons Guim. I això fa que s’ho pensin dues vegades abans de portar-los a l’escola. Una situació que confirma el president de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya, Lam Chuen. “Veient les notícies t’adones que no s’estan prenent prou mesures. Pots culpar les famílies per no voler exposar els seus fills al virus?”, es pregunta.

Educació prefereix esperar

En canvi, tant el Consorci d’Educació de Barcelona com el departament d’Educació de la Generalitat han demanat uns dies més per acabar d’analitzar tots els escenaris que s’han produït durant la primera setmana d’escolarització. “Necessitem veure com evoluciona tota la setmana i que els centres s’acabin d’assentar”, han explicat a aquest diari fonts del Consorci. “L’absentisme és una actitud d’unes famílies amb relació a l’escola, per això s’ha de veure si és per una voluntat clara de no portar el nen a l’escola o és per altres factors“.

Tot i que en línies generals l’absentisme és mínim, la Generalitat ha intentat tenir en compte tots els escenaris possibles. “No totes les famílies d’origen forani han tornat de les vacances, passa cada any, i també hi ha col·lectius que es dirigeixen a comunitats molt concretes amb el discurs de la por“, reconeixen fonts del departament d’Educació. Durant les pròximes setmanes intentaran tan Educació com les escoles volen arribar a les famílies per fer més pedagogia, ja que la tornada a l’escola és una qüestió delicada, però també vital per al desenvolupament dels infants.

No aniran a la fiscalia

Ara per ara Educació descarta un enfocament més agressiu per obligar les famílies –totes– a portar els seus fills a l’escola. A principis de setembre la Fiscalia General de l’Estat va anunciar que investigaria l’absentisme a les escoles, ja que considera que és una obligació “ineludible” i va amenaçar les famílies amb “conseqüències legals” si es produïa una absència reiterada, tot i que van aclarir que en principi només actuarien en els casos més flagrants i que no tinguessin una justificació “clara”. És a dir, que tot serà molt subjectiu.

No hem activat cap mecanisme amb la fiscalia i demanaríem període de carència abans de qualsevol acció judicial”, asseguren des d’Educació, que tampoc descarten que s’acabi judicialitzant l’absentisme. “La fiscalia té obligació de fer complir la llei i nosaltres tenim obligació d’explicar les coses a les famílies”, afegeixen. L’evolució de la pandèmia durant les pròximes serà clau per fer canviar d’opinió les famílies més reticents. “Ens diuen que volen veure què passa aquestes tres setmanes, però caldrà veure què s’hi fa, perquè s’ha de vetllar pel dret de l’infant a venir a l’escola“, conclou la directora de l’escola Fort Pienc.

Nou comentari