La caiguda fortuïta per una claraboia que va evitar un suïcidi

El trencament d'uns vidres i una ràpida actuació dels Mossos d'Esquadra va acabar evitant que un jove es llevés la vida

És molt improbable que un suïcidi s’acabi evitant, en part, gràcies a una caiguda fortuïta. Així i tot, és el que li va passar a un noi de 22 anys al barri de la Sagrada Família, ahir al migdia. Agressiu i convençut de treure’s la vida, el jove anava amunt i avall per una claraboia que culminava un bloc de set pisos d’alçada. De sobte, el terra de vidre va cedir i el cos es va esfondrar. Però només la meitat del cos va desaparèixer. El jove va tenir els reflexos per agafar-se a temps al primer que va trobar i mantenir-se a l’exterior. Va recolzar les aixelles a les bigues que aguantaven els panells de vidre de la claraboia i va resistir durant cinc minuts mentre la resta del cos li penjava a l’interior de l’edifici. En aquell mateix moment, dues patrulles dels Mossos d’Esquadra se les empescaven a correcuita per rescatar-lo, tot i els riscos de la superfície. Finalment, ho van aconseguir. I el noi va acabar el dia únicament amb cinc punts per un petit tall al tórax.

Minuts abans de la trencadissa dels vidres, però, dos agents de la policia catalana havien evitat un primer ensurt. “Hi va haver un moment que es va apropar a un pati interior, s’hi va quedar ben a la vora i ens va fer la impressió que gairebé salta”, recorda el Miquel Àngel, un dels mossos que va participar en el cas. Ell i la seva companya, la Lídia, van intervenir calmant-lo des de lluny. Van atreure la seva atenció i van evitar que saltés.

El jove patia un trastorn de personalitat, li havien canviat la medicació i venia de tenir una discussió sentimental. “El primer que ens vam trobar en arribar al terrat va ser un noi amb una caputxa negra, una mascareta i un martell”, rememora la Lídia. Des del principi, el jove els va amenaçar amb llançar-los l’eina que carregava a la mà. Després, els demanaria que li disparessin amb la pistola reglamentària, que acabessin amb la seva vida. “No es deixava ajudar, inicialment. Però a poc a poc, vam aconseguir dirigir la seva ira contra nosaltres i també calmar-lo una mica. I va ser llavors quan es va trencar la claraboia”, concreta el mosso present durant el succés.

En el moment que es va precipitar la caiguda parcial, el Miquel Àngel va poder accedir a la zona on estava el noi recolzant-se sobre la Lídia. Havien d’actuar ràpidament i el risc era alt, per la configuració del terrat. Finalment, alhora que ells aconseguien ajudar el jove des de l’exterior, uns altres agents arribaven amb el suport d’una escala per acabar de garantir el rescat.

La part interior de l’edifici que dona a la claraboia / Tot Barcelona

Després de l’ensurt, el jove va acceptar baixar amb els agents fins al carrer. Tot i això, inicialment es negava a rebre atenció del Servei d’Emergències Mèdiques. La intervenció de la Lídia, novament, va servir per convèncer el jove de la necessitat de curar-se un tall que li acabaria valent cinc punts de sutura.

L’avís inicial d’un testimoni que havia vist des del carrer un home anunciant que es llançaria des del terrat havia estat a les 12h. El succés acabava tot ell al voltant de les 13h. En una hora, una caiguda fortuïta i una actuació policial ràpida havien evitat una mort a Barcelona.

Nou comentari