"L'únic que ha canviat amb Batlle és que els manters som encara més pobres"

Els venedors ambulants han trobat en la nit la seva única escapatòria a la pressió policial, però asseguren que les hores i vendes els són insuficients

El centre de Barcelona s'ha convertit en escenari del joc del gat i la rata entre manters i policia, que s'acaba quan el sol se'n va. L'ofensiva contra el top manta liderada pel nou tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha deixat els venedors ambulants sense els llocs on s'instal·laven cada dia. Qui estiri la manta a terra s'arrisca que una de les patrulles que recorren els punts calents d'aquesta activitat li requisi la mercaderia i la recaptació i li posi una multa.

Encara i així, alguns assumeixen el risc i ho fan, o almenys des de lluny. Canvien de punts de venda sovint i busquen indrets menys transitats que els habituals. Ara bé, quan arriba la policia –sempre amb furgonetes d'antiavalots–, el missatge és clar: no cal que s'apropi cap agent. Repleguen el farcell, se'l recolzen sobre l'esquena i comencen a caminar sense rumb. I així fins al vespre, quan la pressió policial baixa i canvia totalment el paisatge.  

Al voltant de dos quarts de vuit, el moviment al Portal de la Pau es dispara. Els manters intenten fer caixa al capvespre per compensar el que no han ingressat durant el dia. S'han d'afanyar a seduir els clients abans que el trànsit de turistes no desaparegui. "Avui no regatejaré", diu el Mamadou, un jove del Senegal que ven samarretes de futbol falsificades. Prefereix vendre al preu que digui el comprador per assegurar-se algun ingrés, tot i que sigui més baix del que acostuma a fixar. "Ara hauria de vendre en tres hores i de nit el que feia durant tot un dia i això és impossible... L'únic que ha canviat amb Batlle és que els manters som encara més pobres". Ho comenta i torna de pressa al desori d'ofertes, visitants i venedors que omplen la rambla del Mar, entre el mirador de Colom i el Maremàgnum. 

Els manters ocupant el Port Vell quan s'acaba la restricció policial al vespre. / D.C.

Els manters ocupant el Port Vell quan s'acaba la restricció policial al vespre. / D.C.

La zona s'ha convertit en un gran basar a la força. En un Barcelona Shopping Night de la vergonya. "No desapareixerem, simplement estarem més desesperats", raona un altre ambulant. I detalla que si un dia bo de l'agost passat podia fer 50 euros de benefici, una nit de les d'ara "el màxim" que s'ha endut a casa han estat 20 euros, però molts dies "tan sols 5 o 10". El cert és que, amb la reducció d'horaris i els espais de possible captació de turistes reduïts a última hora del dia, la competència també s'ha multiplicat. En el moment àlgid de la nit, la major part del paviment queda transformada en una catifa discontínua de souvenirs, peces de roba i complements. 

On són els manters?

Per contra, els racons que s'havien convertit en icona del top manta, ara apareixen deserts de venda ambulant en ple migdia. La vorera del davant de la Casa Batlló està buida de farcells, com la resta del passeig de Gràcia. També la plaça de Catalunya, la Rambla, l'Arc de Triomf, el passeig del Front Marítim i el de Joan de Borbó. On són tots els centenars de manters que sortien cada dia a guanyar-se la vida al carrer? "Molts es queden a casa durant el dia perquè no es poden arriscar a perdre la mercaderia o rebre un cop de porra si surten a treballar", indica Daouda Dieye com a portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. 

D'altres s'han instal·lat al voltant de l'intercanviador del metro i la Renfe de plaça Catalunya. Alguns d'ells, els més atrevits, s'asseuen al vestíbul amb els farcells lleugerament oberts i quan algú s'apropa els ofereixen els seus articles dissimuladament. "En vols? En vols?", pregunten amb una insistència imperceptible per a qui no estigui a prop. La gran majoria de mantes embolicades i plenes de bosses de mà, vambes i samarretes de marques falses, però, no estan mig obertes ni estan a l'intercanviador pròpiament. Les guarden al darrere de les màquines validadores del metro. El passadís que connecta les dues vies del metro de la línia vermella s'ha convertit en un magatzem improvisat. Allí uns quants venedors fan temps mentre esperen que arribi la nit.

La majoria són a l'exterior: a sobre de les parets i de les baranes de la boca d'entrada a l'espai ferroviari. Xerren entre ells i prenen cafès. "No tenim res a fer. Res. Perquè no ens deixen fer res. Sense papers és impossible que ens donin feina. I si fem l'única feina que ens deixen, ens ho trauran tot", protesta el Cheikh.

El Cheikh i els seus amics, a l'espera que passi la tarda i puguin tornar a desplegar la manta. / D.C.

El Cheikh i els seus amics, a l'espera que passi la tarda i puguin tornar a desplegar la manta. / D.C.

Fa pocs mesos que ha arribat a Barcelona, és el novell de la colla. Tots són del Senegal, com el Mamadou. Expliquen que els primers del grup van venir a Barcelona, bàsicament, per atzar. També podien haver anat a Itàlia o França, on a més es parla un idioma que dominen, però a l'hora de decidir-se els va sorgir l'oportunitat d'anar en pastera a Espanya. Després, la resta es va sumar al mateix destí perquè les amistats ja eren aquí i al seu país les expectatives no milloraven. 

A banda queden els que s'arrisquen durant el dia i trampegen la prohibició, que cada cop són més. Aquest dimarts a la una del migdia una trentena de treballadors ambulants ocupaven el replà que queda entre el monument de la Cara de Barcelona i l'Aquàrium, a la plaça de l'Ictineo. Estenien la manta i intentaven convèncer els pocs turistes que rondaven la zona. Competien, sense voler, amb unes noies joves, simpàtiques i amb un fi accent anglès que també lluitaven per captar l'atenció dels passejants amb alguna causa social i proveïdes de llibretes.

El temps d'estada dels venedors, però, no els ha deixat marge per a gaires ingressos. Dos urbans aguaitaven des del passeig de Colom, quiets. Havien vist passar per davant seu els manters enfilant-se parc amunt i havien avisat de la situació. Quan faltaven cinc minuts per a les dues de la tarda, arribaven dues furgonetes: una d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i l'altra de la Guàrdia Urbana. No caldria que ningú baixés del vehicle. A les dues i cinc gairebé tots els manters s'havien esfumat. 

Una situació "insostenible"

El dispositiu policial coordinat ha desplegat 100 agents de la policia catalana, la barcelonina i la portuària. És el mètode que ha liderat el nou govern de Barcelona en Comú i PSC per combatre l'ocupació de l'espai públic destinat al top manta. Mentre el consistori busca el moment de tancar una cita amb els manters per plantejar-los avenços en matèria d'inserció sociolaboral, l'ofensiva als carrers es manté sine die. "Estan forçant la màquina i hi haurà una desgràcia. Es pot aguantar la persecució uns dies, però no infinits", sosté la portaveu del col·lectiu Tras la Manta, Victoria Columba. La mateixa veu recorda que es tracta d'un col·lectiu "molt vulnerable" en una situació "precària". 

Venedors ambulants que desafient la prohibició i passegen d'un punt a un altre. / D.C.

Venedors ambulants que desafient la prohibició i passegen d'un punt a un altre. / D.C.

També Dieye veu amb preocupació la pressió aplicada sobre els manters. "Volen que ens veiem abocats a vendre droga, que fem el paper de dolents, però no ho som ni ho volem ser", remarca. En el mateix sentit, el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants apunta que, tot i petits canvis cosmètics, no s'ha atès cap de les grans reclamacions del col·lectiu: disposar d'un espai regulat per establir-s'hi amb condicions pactades, potenciar la inserció al món de la restauració i la pesca o una interlocució sobre la realitat africana amb ells jugant un paper actiu com a comunicadors. Menys encara s'ha contemplat de manera seriosa anar al moll de l'os: la derogació de la llei d'estrangeria. 

El que no pot suportar, però, Daouda Dieye és que es vinculi la manca de seguretat amb el top manta. "No es pot fer perquè perjudica el comerç de la ciutat i genera una sensació d’inseguretat al carrer", va dir Batlle al diari Ara. "Seguretat significa piconar els pobres? Perseguir-nos per la ciutat?", retreu, irònic, Dieye. Tampoc Columba no entén la concentració crítica contra el fenomen dels manters per parts dels petits comerciants: "El que els afecta és Amazon, Ikea... però s'estan capficant amb els manters".

Segons la representant de Tras la Manta, una de les organitzadores de la manifestació de la setmana passada contra l'ofensiva policial, cal estar molt alerta als pròxims esdeveniments perquè l'Ajuntament "ha permès que es llanci un discurs de l'odi que, una vegada ha arribat al carrer, no se'l pot frenar". En aquest sentit, ha lamentat que les mateixes "necropolítiques europees que s'apliquen al mar" amb els refugiats, s'apliquin també a Barcelona "deixant morir a terra", "perseguint" i "maltractant" els nouvinguts. 

Els altres manters: el Park Güell juga a part

I mentre la gran comunitat de manters de la zona centre, del Port Vell i la platja es veu terriblement afectada, hi ha una petita legió de venedors ambulants particular. Els que freqüenten el Park Güell venen arracades, ulleres de sol poc o gens homologades, vanos i figuretes amb fals trencadís de Gaudí. Tanmateix, es regeixen per unes normes diferents que les de la majoria de manters.

Els del Park Güell tenen una primera particularitat: l'origen. No hi ha africans. L'espai al voltant del parc infantil i d'accés gratuït, on passegen la majoria dels visitants, se'l reparteixen per comunitats. La part central la dominen els pakistanesos; la superior, els indis; i el sector de baix, els afganesos. Ho explica l'Aman, que fa 4 anys que és a Barcelona. Ara ven làmines amb pintures de llocs icònics de la capital catalana. "Al matí podem estar-nos una estona, però a la tarda és impossible. Ve la secreta i et pilla segur", diu.

A llarg termini voldria desfer-se de la venda ambulant i treballar en una botiga de queviures. Però explica que no és gens fàcil: "Els qui la tenen és perquè fa molts anys que estan aquí estalviant. Els espanyols guanyeu mil euros i, com a molt, en guardeu 100. Nosaltres si en guanyem 600, en gastem 200. I així, potser algun dia podré estar-me tranquil a una botiga", segueix. Per aconseguir-ho, però, està pagant la penitència per avançat. Viu juntament amb 7 persones més en un pis de 3 habitacions.

Altres espais de la ciutat també tenen les seves particularitats. Al Parc de la Ciutadella es respecta la unanimitat dels pareos. És el negoci quasi exclusiu, a banda d'alguna excepció puntual. Les teles de colors i sanefes descansen sobre la gespa del parc i, pocs metres més enllà, un home amb un castellà que acostuma a ser macarrònic demanarà amb la mirada si hi estàs interessat. "Aquí la policia només ve un dia sí, un dia no. S'està més tranquil que a altres llocs", coincideixen a assenyalar dos venedors recurrents.

Més complicat, en canvi, és l'entorn de la Sagrada Família. Allà el negoci ambulant es reparteix en dos eixos: el més sucós és el de la vorera del davant de la façana del temple, i el més desagraït són els jardins de la plaça de Gaudí. "Vinc per estar-m'hi un quart d'hora, després m'hauré de moure", explica el Wasim, pakistanès, que lamenta que no li serveixi per entendrir la policia el fet d'ajudar quan detecta lladres. "La secreta –de nou– és el pitjor, venen sempre i per això ara portem aquests auriculars, ens avisem entre nosaltres", comenta tot assenyalant l'aparell que li penja de l'orella. Amb ell es connecta, mitjançant tecnologia Bluetooth, a la resta de companys que envolten el parc i la façana de la Sagrada Família. 

I de sobte, mentre recull el paraigua ple de bijuteria, en Wassim llança un diagnòstic molt gràfic que podria resumir bona part de les queixes que s'han escoltat al voltant de la nova pressió policial i que podrien subscriure la resta de manters, els col·lectius de defensa dels venedors o els manifestants de divendres passat: "Abans ens tenien agafats pel canell i ja patíem, però ara... Ara ens tenen agafats pel coll i no sé què volen que fem amb la resta del cos".

Més informació
Comentaris (2)
magrab Fa 2 mesos
Si un col·lectiu qualsevol decide unilateralment no obeir les normes de la ciutat i la situació dura 4 anys, alguna cosa hauria que fer. O canviar les normes o interumpir l'activitat o fins i tot, les dues coses. Si hi ha una ciutat sense llei, hi haurà un sheriff. Periodistes, ja basta, no?
jrsa1962 Fa 2 mesos
Jo em faig una reflexió i és la següent, tothom té dret a guanyar-se la vida com bonament pugui però us heu parat a pensar que hi ha comerços que paguen el lloguer, impostos, autònoms i cotitzacions d'empleats i estan regulats i controlats, per que cal permetre que ells no pagen res i els altres si, posar-vos en la pell dels comerciants de les zones afectades pels manters.