L'Incasòl anuncia per al juny les obres maleïdes de la cúpula de l'església de Sant Andreu

Després d'un retard de més d'una dècada, es preveu començar imminentment la restauració de l'edifici i acabar-la l'estiu del 2020

Les obres de restauració de la cúpula de l'església de Sant Andreu del Palomar està previst que s'iniciïn al juny d'aquest any i s'acabin, aproximadament, a l'estiu del 2020. Així ho ha assegurat l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a aquest diari. Després de 13 anys de retard i quatre convenis, les parts implicades s'han posat d'acord i anuncien que s'estan ultimant els preparatius per iniciar les obres.

Així, la principal construcció patrimonial de Sant Andreu podrà tornar a lluir sense la xarxa que l'ha recobert els últims anys per motius de seguretat, es repararan les esquerdes de l'estructura i es recuperarà la utilització sencera de l'espai de l'església. Els últims deu anys, la part que queda per sota de la cúpula havia quedat barrada al pas.

La restauració de l'edifici, que va proposar-se de manera oficial per primera vegada l'any 2006, té un pressupost final de 1.062.596,34 euros. Els diners els aportaran l'Arquebisbat de Barcelona, amb 416.000 euros, l'Incasòl, amb 333.000, i l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV), amb 313.000. És el que es va acordar el juny de l'any passat després que es constituís el govern català, ja que l'aplicació de l'article 155 havia tornat a retardar els plans que posaven el projecte coll avall mesos enrere. Al pacte s'hi van sumar el departament de Cultura i la mateixa parròquia de Sant Andreu del Palomar.

Així, pren cos la reforma definitiva d'una estructura que ha patit despreniments cap a l'exterior i ha provocat filtracions d'aigua a l'interior. Això ha suposat que s'esquerdessin les parets i que, per tant, també s'hagin de reparar. Les obres abordaran la restauració del cupulí –l'element arquitectònic que tanca la llanterna que sobresurt a dalt de tot–, la reparació de l'estructura exterior de la cúpula i la part afectada de l'interior de l'edifici

Una cúpula lluitada

Des de l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar, Santi Serra celebra l'arribada de l'esperada reforma perquè considera que el símbol de la cúpula va "més enllà del valor eclesiàstic" de l'espai. "És part del patrimoni del poble", resol. De fet, assegura que mantenir la vista de l'espai ha estat una de les prioritats de l'associació ja que hi ha hagut projectes del voltant de l'església que amenaçaven de tapar la visió de la torre i des de l'ens veïnal han aconseguit corregir-ho. "Al nou pla de la Clínica Sant Jordi –a tocar de la parròquia– volien aixecar una construcció que impediria la visió de la cúpula des d'algunes zones de la banda sud de Sant Andreu, així que vam intervenir i finalment han reduit dues plantes d'alçada que pretenien incorporar-hi", explica Serra.

L'Arquesbisbat de Barcelona, per la seva part, no ha volgut fer cap valoració fins que l'obra no estigui adjudicada, ja que asseguren que de licitacions en marxa n'han vist diverses anteriorment. Tot i així, l'Incasòl concreta que s'està acabant de decidir l'empresa guanyadora del concurs –l'anunci de licitació va publicar-se al desembre– i que es preveu que es faci públic la companyia adjudicatària de l'obra milionària a l'abril. Alhora hi ha dues licitacions independents més, per dirigir l'obra i per executar el control de qualitat de les tasques.

Maledicció de l'estructura

Alguns veïns que s'asseuen a admirar dia rere dia l'estructura de l'església mentre descansen de la passejada es fan creus dels anys que ha estat malmesa. "Està maleïda", diu la Carmen, una veïna de Sant Andreu. I no només fa referència a la tardança en una reparació que s'ha anat agreujant amb el pas del temps, sinó que la història de l'església no ha estat tampoc gaire plàcida. L'any 1882 es va esfondrar completament la cúpula i van morir 7 persones com a conseqüència del desastre. Durant la Setmana Tràgica –1909– van cremar tot l'edifici, i el mateix va passar a la Guerra Civil. I per acabar-ho d'adobar, les obres del metro dels anys 60 van provocar-hi esquerdes a l'interior.

Amb tot, la Carmen i el Guillem, des de la plaça Orfila ho veuen amb bons ulls: "Jo crec que aquesta ha de ser la bona, oi?", comenta la dona. "Sí, sí", amb més bona fe que certesa, respon ell. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?