L'estafador del whisky de Nou Barris

Almenys quatre comerços de la Prosperitat han estat enganyats els últims anys amb el mateix mètode d'un fals comercial que els demana diners per avançat i després desapareix

A Ángel Arruga se li posen els ulls com taronges quan sent parlar d'un estafador d'uns 60 anys, ben vestit, prim i amb els cabells blancs que acabava d'enganyar aquest juny dos petits establiments del barri de la Prosperitat fent-se passar per comercial, prometent-los caixes de whisky i altres begudes a bon preu. Ho fa amb una xerrera insòlita i, finalment, desapareix amb els diners de la víctima. "Tinc els pèls de punta. No em puc creure que encara estigui en actiu. A mi m'ho va fer fa sis o set anys", apunta Arruga des del darrere de la barra del celler Gran Bodega Eduardo, al carrer Joaquim Valls. 

El seu record encaixa a la perfecció amb el del personatge que va estafar els amos d'un bar i els d'una botiga de queviures de l'avinguda Meridiana la tarda del 18 de juny passat: descripció física idèntica, modus operandi idèntic. Engalipa les víctimes amb referències al local on treballen, es fa passar per una persona de confiança i explica que li sobren reserves de licors que té en un magatzem i que necessita repartir-les. Quan acaba de crear un clima de confiança –tots els testimonis coincideixen a destacar la seva eloqüència–, aconsegueix els diners per avançat i comenta a les víctimes que ha d'anar a buscar la furgoneta –o camió– on té les caixes. Llavors, d'una manera o una altra, s'esfuma.

Quantitats petites

Una de les claus del seu engany és la quantitat que demana, normalment petita. Els comerços amb els quals ha pogut parlar el TOT Barcelona inclouen un engany de 62 euros a un petit supermercat de l'avinguda Meridiana, 142 euros al Restaurant 503, 300 euros a la Gran Bodega Eduardo i 400 euros a una botiga de queviures de la plaça dels Nou Pins. 

"T'ensenya una llista, com les que duu un venedor comercial, i et diu quines begudes pot donar-te. A mi em va oferir JB i Ballantines", explica el Pedro, un dels socis que acaba d'obrir el Restaurant 503, estafat al juny. Les mateixes marques les esmenta el Manjit, el gerent de la botiga de la plaça dels Nou Pins. Tant ell com el Pedro, a més, comparteixen el desenllaç de l'engany que van patir. 

En els dos casos, van enviar col·legues de la feina a acompanyar l'estafador quan ell assegurava que havia d'anar fins a la furgoneta. En complicar-se-li la jugada, l'enredaire caminava uns quants carrers i, de sobte, comentava que havia d'esperar que vingués el seu soci amb el vehicle, que calia fer una parada breu. Mentrestant, entrava a l'interior d'un bar i demanava als seus acompanyants què volien prendre, esperava que ho servissin i els convidava. "Fins i tot va seure i va beure una aigua que s'havia demanat mentre parlava amb el meu company", destaca el Pedro. Tot seguit, amb els interlocutors amb la guàrdia baixa, l'estafador deia que sortia a veure si la furgoneta arribava i, ara sí, desapareixia per sempre més. 

L'esquer, els veïns 

"A mi em va fer anar a Llucmajor, i em deia que passava per allà amb la furgoneta i que descarregava les caixes i me les portava", recorda Ángel Arruga. "Vaig ser ximple, és l'única vegada que m'han enganyat en 20 anys de feina", assegura. Ho repeteixen els altres comerços. Cap d'ells ha patit robatoris ni estafes més enllà d'aquest miesteriós home de cabells blancs i la llista de begudes alcohòliques. Cap d'ells tampoc no havia donat diners per avançat a un proveïdor. Ni ho faran mai més, insisteixen. 

"Hi vaig confiar perquè em va dir que era amic de tota la vida dels amos de la botiga de mobles", explica el jove que regenta la botiga de queviures de l'avinguda Meridiana i que prefereix mantenir l'anonimat. Es refereix a New Beth Mobles, el negoci situat entre el petit supermercat de barri i el Restaurant 503. "Ens va fer servir d'esquer", lamenta la Beatriz, gerent del magatzem. "Va estar-se una hora amunt i avall, entrant i sortint de la botiga, amb aquell tarannà dels comercials antics de molta xerrera i proximitat. Va parlar amb el meu marit i li va demanar si el bar del costat era de confiança, com dient que volia referències", explica la venedora de mobles.

Després, però, va seguir conversant amb l'espòs de la Beatriz des de fora de la botiga, per deixar-se veure en companyia. I tant va ser així que, l'endemà, el treballador de la botiga de queviures i els del restaurant ho posaven en comú amb els gerents de New Beth Mobles. "Ens va dir que era amic vostre de tota la vida i que vivia aquí, a uns pocs metres", coincideixen. La Beatriz i el seu marit, però, els van treure de l'equívoc i els van assegurar que no coneixien aquell home de res. I que ells, sense voler-ho, havien estat utilitzats per a l'ensarronada. "Per això volem alertar la resta de negocis del barri, que no els enganyin amb la mateixa tàctica", remarca la dona. 

Estafes sense denúncies

Tot i l'engany i la pèrdua de diners, cap dels agreujats no ho ha denunciat mai davant la policia. Una condició sense la qual els Mossos d'Esquadra no han pogut investigar-ho i iniciar la cerca de l'estafador del whisky. El fet que sigui una quantitat estafada petita, que s'estigués accedint a una venda a un preu especialment barat i que les víctimes se senten, en part, responsables d'haver caigut en el parany fa que molts optin per deixar-ho córrer.

Així i tot, arran dels múltiples casos idèntics descoberts pel TOT Barcelona, algunes de les víctimes, en veure's part d'un engany col·lectiu, estan disposades a parlar amb la policia. Fins i tot Ángel Arruga, sis o set anys després, s'hi predisposa: "Em pensava que havia estat un pobre home que m'havia enganyat només a mi. Ara que sé que és un professional que estafa comerços humils, ajudaré en allò que calgui". 

Més informació
Comentaris (1)
Kiko Fa 4 mesos
Potser podrien utilitzar el rebut que els hagi donat amb el IVA per a intentar localitzar l´estafador.