L’AMB ha presentat una demanda als jutjats de Barcelona per impugnar els comptes de la societat público-privada Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMCIA), de la qual tant l’AMB com CriteriaCaixa tenen el 15% del capital i Agbar en té el 70% restant, pels comptes anuals del 2017 que van ser aprovats per la Junta General d’Accionistes el 14 de març de 2018. L’AMB impugna aspectes de la memòria d’aquell any, quan ja va votar en contra dels comptes en considerar que no reflectien una “imatge fidel de l’empresa”, que “busca protegir l’interès públic actuant en benefici de la ciutadania”, segons ha explicat l’AMB a través d’un comunicat. La demanda també destaca la dificultat de l’AMB per accedir a la informació demanada a Aigües de Barcelona.
A la demanda s’argumenta que els comptes del 2017 no contemplen quins serien els efectes sobre l’empresa si el Tribunal Suprem ratifica la sentència del TSJC que anul·lava l’acord de constitució d’ABEMCIA en considerar que Agbar no tenia els títols concessionals per prestar el servei d’aigua, sinó que es tractava d’un prestador a precari.
Entre els riscos, la demanda esmenta una emissió de bons d’Aigües de Barcelona per valor de 196 MEUR. L’AMB assegura que ha demanat diverses vegades, sense èxit, destinar part dels dividends a provisionar el retorn d’aquests bons, que vencen el 2021. Així, considera que la memòria no aplica el principi de prudència a l’hora de reservar una part dels recursos anuals al retorn dels bons, com tampoc informa de les possibles dificultats de finançament que es derivarien d’una confirmació de la sentència.
A més, l’AMB considera que el criteri d’amortització que es va utilitzar a l’hora de fer els comptes no era correcte perquè, en cas de seguir amb els criteris actuals, a la fi de la concessió, que és l’any 2047, podria existir un deute milionari de l’AMB cap a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) per cobrir aquells actius que estiguin pendents d’amortitzar, mentre que la legislació vigent estableix que al finalitzar una concessió tots els actius han de revertir a l’administració pública lliures de càrregues.
