Un grup d’investigadores de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), de Barcelona, han aconseguit generar miniòrgans que s’assemblen als ronyons d’embrions humans a través de cèl·lules mare i amb una xarxa vascular, fet que aprofundeix en el coneixement sobre com es formen els ronyons.

L’estudi, publicat a Nature Materials, ha revelat que aquests cultius tridimensionals mimetitzen aspectes fonamentals durant la formació del ronyó, com la distribució, la funcionalitat i l’organització específica de les cèl·lules.

La líder del treball i investigadora Icrea, Núria Montserrat, ha afirmat: “Anticipem que aquest procediment pot ser aplicat immediatament en els laboratoris que treballen en malalties del ronyó”, ha informat l’Agència Sinc.

Les autores de la recerca han utilitzat cèl·lules mare pluripotents amb les quals han aconseguit recapitular el desenvolupament embrionari del ronyó –fins al segon trimestre de gestació–, i han generat els minironyons simulant la duresa del microambient embrionari mitjançant l’ús de biomaterials.

“Un dels aspectes crucials en la recerca amb organoides consisteix a desenvolupar una metodologia que permeti la seva maduració en una placa de cultiu, i que aquests s’assemblin a l’òrgan adult”, per la qual cosa és essencial proveir aquests miniòrgans d’una xarxa vascular, essencial per facilitar l’intercanvi de nutrients i assegurar la seva funcionalitat.

Embrions de pollastre

Per superar aquest obstacle, els investigadors han implantat els minironyons en la vasculatura embrionària d’un pollastre i han observat que, després de pocs dies, els minironyons presentaven cèl·lules endotelials i evidències estructurals que indicaven una millor diferenciació dins d’aquestes estructures tridimensionals.

En l’estudi també hi han col·laborat l’Hospital Clínic de Barcelona, ​​el Consell Superior d’Investigacions Científiques (Csic), la Universitat de Barcelona (UB) i el Salk Institute for Biological Studies dels Estats Units.

La investigació ha permès generar coneixement fonamental sobre com es desenvolupa aquest òrgan i ha facilitat el disseny d’experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració renal.

Aquest tipus d’abordatge representa una estratègia prometedora per al desenvolupament de teixits biofuncionales, que puguin ser utilitzats tant per a la detecció de drogues com per al desenvolupament de medicina personalitzada.

Més notícies

La ciència de l’entusiasme

Notícia: La ciència de l’entusiasme
Comparteix
Alma és una nova manera de parlar del fet social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social ”la Caixa”
Notícia: La ciència de l’entusiasme - Mobile

Més d’11.000 assistents a la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona

Notícia: Més d’11.000 assistents a la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona
Comparteix
Més dones que homes en les ponències que s'han fet durant cinc dies
Notícia: Més d’11.000 assistents a la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona - Mobile

Nou comentari

Comparteix