Inquietud veïnal a Sants pel risc de danys a un refugi de la Guerra Civil

La construcció d'un edifici per a Càritas al costat de l'església de Santa Maria afecta dues sortides i motiva una recollida de firmes

Al TOT Barcelona hem volgut compaginar la cobertura de la cursa electoral amb 10 reportatges de problemes de diferents barris de la ciutat. Dels grans debats irresolts, a les dificultats quotidianes de la vida a Barcelona: la lletra petita dels reptes del proper mandat.

 

Dues sortides del refugi antiaeri 819 de la Guerra Civil han tret el cap en unes obres de l'Arquebisbat de Barcelona al cor del barri de Sants. L'estructura de defensa passiva està just a sota de la parròquia de Santa Maria de Sants i preocupa a veïns del barri, que recelen de les mesures de seguretat adoptades per l'Ajuntament i Església. Tot i que les dues institucions prometen que es conservarà i serà visitable, l'alarma s'ha estès ràpidament en veure una excavadora a sobre mateix d'un dels accessos i maons trencats pel voltant.

El refugi té l'accés principal a la plaça Bonet i Moixí i dos entrades més en el solar del carrer Sant Crist on l'Església construeix un edifici nou per a Càritas. El col·lectiu Patrimonis Invisibles, format per veïns i historiadors de Sants, ha recollit firmes aquest cap de setmana i ha penjat una pancarta a la plaça aprofitant la celebració del Firentitats. Demanen més transparència i garanties sobre el projecte d'obra i reclamen que es prenguin mesures urgents perquè l'aigua de les pluges no hi entri i en malmeti l'interior: "Mentre pensen què volen fer-hi, sobretot que no es faci malbé".

Pancarta en favor de la preservació del refugi 819 de Sants / Patrimonis Invisibles

Pancarta en favor de la preservació del refugi 819 de Sants / Patrimonis Invisibles

"Havia baixat dos cops al refugi, l'últim al gener, i estava en molt bones condicions, però fa una setmana hi he pogut tornar a accedir i està ple de fang", protesta Agus Giralt, del col·lectiu mobilitzar i historiador de Sants. Destaca que aquest refugi ha tingut "molta sort" durant 80 anys, perquè en estar situat sota un edifici i no sota un carrer o plaça, no s'ha esquarterat amb clavegueram i canonades noves com molts altres de la ciutat. "Està molt ben conservat i a més té el plus de tenir un tros sense acabar, el que permet veure com es construïen", explica.

En aquestes mateixes obres es van localitzar l'any passat una quinzena de sitges medievals i modernes (s. XIV-XVI) i una mina d’aigua de finals del s. XIX o principis del XX, inutilitzada provablement durant la construcció del refugi. Es tracta d'un terreny que ha patit moltes transformacions els darrers 200 anys: l’antiga església romànica hi va perviure fins 1830 i la que la va succeïr va ser destruïda durant la Guerra Civil. L'actual és del 1952.

Un dels accessos del refugi 819 de Sants, des de dins / Agus Giralt

Un dels accessos del refugi 819 de Sants, des de dins / Agus Giralt

El districte de Sants i l'Arquebisbat han subratllat al TOT Barcelona el compromís intacte de preservar el refugi i fer-lo visitable un cop acabin les obres del nou bloc de Càritas. "Serà visitable, els veïns no han de patir per això perquè el projecte inicial del 2015 així ho preveia i estava avalat pel servei d'Arqueologia de l'Ajuntament i de la Generalitat", assenyala el consistori. De totes maneres, ha demanat al Bisbat perimetrar l'espai on hi ha les sortides del refugi i no fer obres de moment en aquest tros del terreny "per donar tranquil·litat als veïns".

El districte indica, a més, que l'espai subterrani "té forma de L, fa uns 60 m2 i si tot va bé en seran visitables entre 50 i 54". Sobre el fang de l'interior, l'ajuntament al·lega que "no es construïen impermeabilitzats i es poden haver produït filtracions al llarg els anys per capil·laritat". Quan acabi l'obra, afegeixen les mateixes fonts, "l'Arquebisbat té el compromís de deixar net i polit i en bon estat el refugi perquè sigui visitable".

L'excavadora a la sortida del refugi, vista des de sota / Agus Giralt

L'excavadora a la sortida del refugi, vista des de sota / Agus Giralt

L'Arquebisbat coincideix plenament en què els veïns no tenen per què patir: "Tota l'excavació s'ha fet sota la tutela del districte de Sants i de Patrimoni de la Generalitat", indica un portaveu. "Farem visitable el refugi, és un compromís des del principi", ratifica. A més detalla que segons el projecte acordat al futur refugi visitable "s'hi entrarà per la plaça i es segellaran les dues altres sortides". El bloc que construeix l'Església, agrega, "són pisos i equipaments socials" així que "no hi ha cap finalitat especulativa".

Sense calendari però el proper mandat

Quan obrirà al públic, però, no està tan clar: el "següent mandat" sempre i quan el nou govern electe reservi una partida pressupostària per a l'adequació. També caldrà encara revalidar amb Bombers i Patrimoni que l'espai reuneix les condicions de seguretat necessàries per obrir al públic. Quan sigui que obrís portes, seria el 4t visitable de tota la ciutat i el segon del districte després del pioner 307 que gestiona el MUHBA al Poble-sec.

Les explicacions no han calmat del tot les suspicàcies de Patrimonis invisibles: "Seguirem sent escèptics fins que veiem més concreció, la màquina sobre la boca del refugi evidentment el posa en risc", protesten. Segons els plànols als que han pogut accedir, un dels pilars del nou edifici s'ubica just sobre una de les sortides del refugi: "Mai s'ha explicat que es renunciava a les sortides del carrer Sant Crist, si s'hagués parlat amb el barri potser no s'hagués generat l'alarma". També han consultat els estudis del servei d'Arqueologia, però lamenten que només "descriuen" les restes sense pronunciar-se sobre què cal conservar i què no.

Terreny annex a la parròquia de Santa Maria de Sants on s'aixecarà un edifici de Càritas / Google Street View

Terreny annex a la parròquia de Santa Maria de Sants on s'aixecarà un edifici de Càritas / Google Street View

Tants refugis, tants criteris

Més enllà del cas de Sants, la controvèrsia sempre acompanya als refugis antiaeris de Barcelona perquè la ciutat no ha plasmat mai en un pla què vol fer amb aquest patrimoni tan voluminós i sovint incòmode de gestionar. A falta d'uns criteris fixes, es decideix cas per cas en funció de l'estat de conservació, l'afectació sobre l'entorn i l'interès veïnal que suscita. Fa pocs dies a Sants un altre refugi va fer-se notar al carrer Toledo, en inundar-se –li passa sovint–, provocar molèsties als veïns i haver de ser buidat pels Bombers.

S'estima que a la capital catalana n'hi ha vora 1.500 i al districte de Sants dos centenars. "Ho podríem tenir fàcil perquè durant la guerra la Junta de Defensa Passiva republicana va fer un llistat i va posar un número a cada refugi, tota la documentació està a l'Arxiu contemporani de l'ajuntament", lamenta Giralt. "És clar que no es poden conservar els 1.500 refugis i precisament per això calen uns criteris clars de quins sí, quins no i de quina manera els preservem", conclou.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?