La història registrarà que la primera iniciativa ciutadana que va arribar al ple de Nou Barris va quedar rebutjada. Encara més, que es va convertir en la primera proposta popular d’aquesta mena a tot Barcelona que va ser tombada pels polítics. Havia de passar algun dia i va ser ahir, dijous. Els agreujats van ser els veïns associats del barri de Porta. Demanaven que l’Ajuntament adquirís els horts ocupats de Maladeta, abandonats pels propietaris des de fa dècades, després d’obrir un procés de decisió al veïnat sobre el futur ús de l’espai. Els vots del PSC, el partit amb més força al Consell de Districte de Nou Barris, van inclinar la balança. “No podem estar més en desacord amb el relat que s’ha fet”, va arribar a dir el conseller portaveu dels socialistes, Andrés Rodríguez. Per la seva banda, el president de l’Associació de Veïnes i Veïns de Porta, Albert Villacampa, va considerar com un suspens el que per ells era “un examen de democràcia”.
Els 7 representants del PSC van ser els únics a votar en contra. Tanmateix, en van ser suficients per deixar en no-res els vots favorables dels 3 consellers d’ERC. La resta es van abstenir. El principal motiu per no donar suport a la iniciativa de transformar en un espai públic els horts veïnals de Maladeta és l’elevat cost de l’operació. Ningú no va aportar xifres, però a gran part dels representants polítics semblava venir-los un mareig en esmentar l’eventual despesa. Els terrenys, dividits en dues zones, són propietat de diversos privats –entre ells, Núñez i Navarro–. “No hi ha raons especials que en aquest moment justifiquin l’interès públic d’aquest procediment”, es va encarregar d’explicar Rodríguez.
Així i tot, Villacampa va voler expressar “la decepció” dels veïns amb aquesta decisió. Més encara quan aquest punt volia ser tot just l’inici d’un procés que deixava obertes totes les possibilitats d’usos que podria tenir l’espai: fossin equipaments veïnals, zona verda o habitatges. “L’únic que preteníem era avaluar el grau de democràcia del districte, en passar un debat del carrer a la institució”, afegeix el portaveu dels veïns a aquest diari. Quan va fer la presentació, al ple, va destacar que ja havien “rebaixat molt l’exigència” de la demanda popular per aconseguir “la col·laboració público-comunitària”. Així i tot, les reticències socialistes al pla i a l’enfocament dels veïns el van acabar bloquejant.
Els esculls del pla veïnal
De fet, un dels aspectes que més va irritar la bancada del PSC va ser que el repàs històric dels veïns parlés de “processos especulatius” que van ser confrontats pels habitants de Porta amb “l’ocupació del terreny per fer-hi horts”, en boca de Villacampa. “Certes pel·lícules no són gaire creïbles”, va etzibar el portaveu del partit socialista a Nou Barris. També va defensar el procés de reordenació del barri de Porta i va apuntar que les promocions de pisos que actualment s’hi preveu encabir “comptaran amb una reserva del 25% del sòl per a habitatges de protecció oficial i, per tant, tindran una utilitat social”.
Altres arguments de la resta de partits van anar en una línia similar, tot i que van dissimular amb més voluntat la manca de suport final. El conseller de Barcelona pel Canvi, Daniel Elicegui, va adduir que el pitjor que podia passar era que s’ubiquessin pisos en aquell punt, però que la nova proposta veïnal no garantia que no es dediqués finalment el terreny a habitatge. Així, amb un cost d’adquisició “que pot ser entre un 7% i un 10% de tot el pressupost anual en matèria d’inversions a l’Ajuntament”, va acabar decidint-se per l’abstenció. Javier Barreña, del PP, va arribar a dir que si tingués vot particular, s’afegiria al projecte. “Però hi ha una cosa que es diu disciplina de partit, i hi ha altres factors que poden afectar el vot”, va afegir. Dit i fet, la decisió va ser abstenir-se. Igual que ho va fer el grup de Cs, després que la seva representant, Noemí Martín, assegurés que el consistori “no es pot hipotecar per uns terrenys privats”.
Estant així les coses, i després que Esquerra Republicana donés suport a la iniciativa ciutadana, tot passava per la decisió de Barcelona en Comú. De nou, però, van posar la mel als llavis al veïnat, com havia fet el PP, per acabar deixant-lo fred. “El desig és dir que sí, però ens abstindrem perquè podem seguir treballant altres coses”, va ser el veredicte de la consellera Esther Flaquer. Abans havia enumerat les mancances de la proposta, segons el seu punt de vista, en relació a la realitat de Porta. “És un barri amb espais verds contigus i amb l’antic camp de la Damm, amb 6.000 metres quadrats per a nous equipaments”, va esmentar.
Per tant, els comptes van quedar així: 7 consellers del PSC van votar no, els 3 d’ERC van optar pel sí; i van abstenir-se els 5 de BComú, els 2 de Cs i els representants únics de PP i BxCanvi. La iniciativa perquè “el solar de Maladeta sigui declarat espai públic”, com demanava la proposta que necessitava 800 signatures i en va recollir el doble, quedava rebutjada.
El ple de Nou Barris ahir, minuts abans que es presentés la iniciativa ciutadana per Maladeta / D.C.
A tall d’actualització, almenys, el ple va servir per conèixer algun detall sobre l’avenç dels projectes privats als terrenys –encara coberts de patates, carbassons i cols–. La representant de Barcelona en Comú va anunciar que els dos plans de construcció que han arribat al districte “de moment no s’han autoritzat”, però “els requeriments que s’han demanat, els propietaris els han anat complint”. Es tracta de dues proposicions d’aixecar blocs d’habitatges amb diverses plantes. Un d’ells ocuparia la part de dalt dels horts de Maladeta, la que toca amb el carrer Alcúdia, i l’altra la de baix, el sector que frega amb Escultor Ordóñez.
La primera iniciativa amarga
Fins ara, la resta d’iniciatives que s’havien treballat des del veïnat i havien arribat a un espai polític a través del portal de participació Decidim havien prosperat a Barcelona. Les 5 que han reunit els suports necessaris per arribar a les cambres polítiques han tirat endavant. Ha passat amb l’impuls de la plaça de l’1 d’octubre a Horta-Guinardó, amb l’execució del pont al carrer Santander, a la Verneda i la Pau, amb la proposta del CAP Raval Nord contra la cessió de la Capella de la Misericòrdia al MACBA, amb l’adaptació del nou tractament ZooXXI i amb el canvi de nom de l’avinguda Príncep d’Astúries per Riera de Cassoles, a Gràcia. Els dos casos encallats són les consultes pel futur de la plaça Antonio López o la possible gestió municipal de l’aigua –incloses a la multiconsulta–, que esperen una sentència definitiva sobre el reglament.
En aquest sentit, Flaquer (BComú) va fer un apunt inesperat. D’una banda, va iniciar el torn de paraula catalogant la proposta, passés el que passés, com “un avenç”. En acabat, però, va puntualitzar que les consignes ciutadanes no sempre sortiran aprovades. “Si totes les iniciatives pel fet de presentar-les s’haguessin d’aprovar… Jo només us recordo la iniciativa de Tortosa, que va demanar que es posés el monument a Franco. Si fos així, també hi hauríem de dir que sí”. La consellera feia referència a la consulta del 2016, quan la majoria dels participants tortosins en la pregunta popular van optar pel sí a mantenir el monument franquista commemoratiu de la Batalla de l’Ebre.
Sigui com sigui, els veïns de Porta perceben la negativa a la proposta com un missatge inequívoc de la distància que els separa de l’actual equip de govern. Després d’haver convocat diverses reunions i actes oberts al públic, l’AVV de Porta retreu que el PSC els hagi ignorat de manera recurrent, mentre que els comuns s’han deixat veure més de tant en tant. “Hem passat a tenir una discussió molt més propera amb l’oposició que amb el govern”, es lamenta Albert Villacampa. A partir d’ara, segons el mateix president, hi haurà conseqüències pel que fa a la relació entre els veïns i els socialistes.
I mentrestant, els horts de Maladeta s’encaminen a un nou mandat d’incertesa. L’espai està ocupat des de fa una dècada. Des del dia en què, citant de nou Villacampa, “els veïns i les veïnes no es van quedar asseguts a casa, sinó que van baixar al carrer i van fer un dels actes revolucionaris més grans que pots fer en una ciutat: plantar un enciam a terra”.
