El primer incendi va ocórrer la nit del 23 d’octubre. “Vaig tornar molt tard a casa i em vaig adonar que no tenia internet. A l’endemà, hi havia uns quants veïns que es queixaven perquè tampoc tenien wifi. Aleshores em vaig assabentar que hi havia hagut un incendi al terrat. Va passar just a dalt de casa meva. Ha quedat una marca a la paret. Si no s’arriba a apagar a temps, potser el foc hagués entrat a casa”, relata un veí del bloc del carrer Saturn, al barri de la Mina, just el que fa frontera entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona.
Un altre foc va ser sufocat a la terrassa del mateix edifici el matí del 6 de novembre. Si dues setmanes abans havien sigut els veïns els que van extingir les flames que van arrasar una caixa de connexions de telefonia i d’internet abans que els equips d’emergència hi arribessin, cinc dotacions dels Bombers de Barcelona i una d’efectius de la Generalitat van mobilitzar-se el dissabte de la setmana passada per enfilar-se al capdamunt de l’immoble. Aquest cop, va cremar un matalàs.
La causa de tots dos incendis en pocs dies de diferència al mateix lloc és desconeguda, però fonts del barri i d’institucions públiques coincideixen a assenyalar que els sinistres saldats sense greus conseqüències ni ferits són un avís de la situació anòmala enquistada des de fa temps als terrats de certs edificis de la Mina, on acostumen a amuntegar-se deixalles de tota mena i que freqüenten toxicòmans.
Alguns consumidors de droga, mancats de llar, han vagat per solars del barri. Una tanca envolta l’entrada de la biblioteca per impedir que tornin a instal·lar-se allà, com van fer una vegada. A mesura que els desallotgen, s’estableixen en un altre lloc, sense sortir de la Mina o de la seva rodalia més pròxima. Així han arribat a acampar alguns cops a les terrasses. Veïns consultats recorden que, anys enrere, es va registrar un foc dins d’una barraca que dos toxicòmans es van construir a dalt d’un bloc. Per fortuna, sense repercussions fatals. És un drama que alerta del risc que algú prengui mal entre tant material inflamable escampat, encara més quan l’hivern s’apropa i força a buscar escalfor.
“Fa cosa d’un mes que escolto dir que es fan fogueres al terrat. Un veí va veure que se’n feia una i va fer fora els que l’havien encès”, comenta el mateix veí del carrer Saturn. Ho associa a les primeres mossegades del fred i parla del perill que suposa tant per a qui s’hi exposa com per a l’edifici: “És una bogeria. Hi ha restes de moltes coses a la terrassa. Sofàs, neveres… No em preguntis com han arribat allà dalt, però hi són”.
Acció policial
Els Mossos d’Esquadra admeten al TOT Barcelona que “s’acumula força brutícia” al terrat del bloc de Saturn. Asseguren que fan “vigilàncies per la zona”, que coincideix amb l’entorn on aquest estiu un home va resultar malferit a un braç per una ganivetada, un altre va morir apunyalat al carrer en ple dia i, a més, es va produir un intercanvi de trets entre dues famílies. Tot va passar al mateix entrecreuament de carrers.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Adrià diu ser “conscient del problema” arrelat a algunes terrasses i afirma que treballa per “trobar una solució” a un símptoma més de l’intens mercadeig d’estupefaents que suporta en silenci el veïnat de la Mina més deteriorada i empobrida. “La solució passa sobretot per un increment de la presència i les actuacions dels Mossos d’Esquadra a la Mina”, postula el govern de la ciutat de la perifèria de Barcelona.
Cada cert temps, l’Ajuntament neteja els terrats on s’apleguen andròmines: roba, maletes, armaris, cadires, electrodòmestics malmesos… També una munió de xeringues usades. Ara fa uns mesos que no n’ha retirat, però arran dels incendis s’ha detectat alguna barbacoa a les terrasses i, fins i tot, una màquina expenedora de tabac destrossada i abandonada. Accedir-hi és senzill, perquè la porta sempre roman oberta a la majoria d’àtics, com a via d’escapament en cas d’incendi dins dels edificis.
“Encara que netegin, hi tornen. No dura ni hores”, remuga un altre resident a la Mina, que convida a reflexionar per què una part gens petita del problema de la droga a Barcelona ha d’acabar sempre arraconat en aquest punt de l’extraradi: “Absorbim una gran quantitat de gent que no és filla del barri. No és un problema de la Mina, sinó de la societat. Però el cost l’assumim nosaltres”.
