Les noves mesures i restriccions per evitar l’expansió del coronavirus, inevitablement, tenen el seu eco en la història. I no cal moure’s de la ciutat per trobar una història amb certes similituds, si bé molt més exagerada i amb un final molt més greu que el que qualsevol anàlisi mèdica li atribueix al Covid-19. Es tracta de la grip espanyola, l’epidèmia que durant la tardor de 1918 va arrasar a Barcelona. Fa tan sols una setmana ho recordava la revista Sàpiens, que s’encarregava de detallar algunes de les situacions que es van precipitar a la capital catalana amb l’arribada d’una malaltia que va assolar nombrosos països de tot el món. Una xacra que, en unes condicions sanitàries i higièniques incomparables a la situació actual, va endur-se milers de vides únicament a la capital catalana.
De fet, el nom popular d’aquesta grip no és així perquè s’originés en territori espanyol, sinó perquè Espanya va ser un dels primers estats que, com era neutral en la Primera Guerra Mundial, va poder reconèixer l’epidèmia sense haver d’aplicar cap censura. La resta d’implicats, per contra, ocultaven gran part de les dades per si la informació afavoriria l’enemic o desanimava els soldats.
Serveis funeraris col·lapsats
Per entendre-ho, cal tenir en compte que en aquell moment Barcelona tenia al voltant de 640.000 habitants. Amb aquesta població, només en una setmana –la segona d’octubre– es van arribar a enterrar 1.713 persones. En el total de l’any, els morts van ser 22.737 –un 3,5% dels veïns de la ciutat, explica Sàpiens. A l’època, als morts se’ls recollia a la porta de casa, però els serveis funeraris únicament disposaven de dos cotxes. Els operaris, desbordats, van haver de començar a treballar de nit, tot i que l’Ajuntament ho negués. Fins i tot, de fet, es va prohibir que els barcelonins accedissin als cementiris el dia dels difunts, l’1 de novembre, per evitar que es veiés l’acumulació de taüts als recintes.
En aquell moment, per intentar paliar-ho, es van prendre tota mena de mesures des de les institucions. Algunes d’elles, de ben curioses. Per exemple, es van reservar vagons del tren Portbou-Barcelona on només viatgessin els infectats. A més, el govern de Barcelona va prohibir els corrals als terrats de les cases o la circulació de ramats pel perímetre urbà. Els metges, per la seva part, intentaven salvar vides amb articles on deixaven consells. Entre ells, es recomanava prendre el sol o netejar-se el nas i la boca amb aigua de farigola. A més, concretaven que calia beure-la cada matí, en dejuni, amb sucre i en la quantitat d’un got.
Els metges, però, no sempre rebien l’atenció o el cas de la població i alguns espavilats se n’aprofitaven. Es van arribar a vendre xarops suposadament miraculosos o roba de segona mà que asseguraven que estava lliure de portar la infecció.
Similituds llunyanes
I si bé tots aquest apunts queden ben llunyans entre el que va passar a la Barcelona de principis de segle XX i el que passa a l’actual capital catalana, n’hi ha d’altres que guarden algun petit paral·lelisme. En aquell moment, per exemple, es van tancar centres escolars públics i la Universitat. Ara, en canvi, s’ha tancat una escola bressol i s’han suspès els exàmens presencials a la Universitat Pompeu Fabra.
Tornant al 1918, la Mancomunitat de Catalunya va prohibir tota activitat que comportés “relacions poble a poble”: reunions, mítings, partits de futbol o espectacles teatrals. Avui l’Ajuntament ha compartit un document intern al qual ha tingut el TOT Barcelona on es limiten les reunions del consistori a un màxim de 6 persones. A més, els espectacles de més de 1.000 espectadors han estat anul·lats per indicació del govern de la Generalitat i els que tenen menys públic els permeten únicament amb un terç del seu aforament habitual, per deixar espai entre uns seients i uns altres. A més, el partit del Barça contra el Nàpols es jugarà a porta tancada.
I, per últim, un darrer detall. En aquella època, els preus dels desinfectants i els medicaments es van disparar. Si les sals de quinina valien entre 200 i 300 pessetes el quilo abans de l’epidèmia, en poc temps, van alçar el preu a entre 1.200 i 1.300 pessetes, concreta Sàpiens. En l’actualitat, en canvi, salvant les distàncies, això s’ha vist amb les mascaretes i els gels desinfectats.
