L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha anunciat que interposarà un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència del Jutjat Social 28 de Barcelona que reconeixia el dret del Daniel, una persona sense llar de 62 anys i greument malalt, a percebre els 465,1 euros mensuals que corresponen a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) aprovat pel govern espanyol durant la pandèmia.
L’home va fer una vaga de fam durant set dies a l’octubre de l’any passat a la plaça Sant Jaume per reclamar que se li concedís l’ajuda, però l’INSS només va acceptar pagar-li 253,16 euros al mes –211,94 euros menys del màxim establert–. Segons denuncia el Col·lectiu Ronda, l’INSS va calcular l’import partint dels ingressos del 2019, quan va percebre l’atur uns mesos després de quedar-se sense feina, una situació que finalment el va obligar a abandonar casa seva i anar a viure al carrer.
Aplicació errònia de la llei
Segons explica la defensa de l’home, el jutjat barceloní va estimar la seva demanda contra l’INSS en considerar que s’havia fet una aplicació errònia de la norma que regula l’IMV. “Es tracta d’una aplicació interessadament equivocada de la norma general”, assenyala Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que s’ha fet càrrec de la defensa jurídica de Daniel.
“Si bé la llei reguladora fixa el criteri dels ingressos de l’any anterior a la data d’efectes de la prestació”, afegeix Arenas, “la mateixa norma estableix un règim excepcional per evitar situacions com aquesta, en la qual poden haver existit ingressos que no tenen cap mena de continuïtat en el temps, com és el cas d’una prestació d’atur”.
Denegacions massives
El mateix Institut Nacional de la Seguretat Social va reconèixer el passat mes de març que el 70% de les sol·licituds tramitades per accedir a l’Ingrés Mínim Vital s’han rebutjat, en la majoria de casos per incomplir els requisits d’insuficiència de rendes. En el cas del Daniel, l’INSS s’excusa en els poc més de 2.500 euros que va cobrar en concepte d’atur durant el 2019.
“¿Si no ho aprecia en el cas d’una persona de 62 anys, sense llar ni feina i greument malalta com és el cas de Daniel, en quins casos ho farà?”, lamenta l’advocat del Col·lectiu Ronda. “És un despropòsit i, en molts sentits, una veritable vergonya”.
5 
