El servei de contractacions de l’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit treure’s de sobre el pes que carregava, a contracor, des de fa dos mesos. Les 60 treballadores de la neteja dels edificis municipals a Sant Martí que feia setmanes que patien per cobrar, finalment, han cantat victòria. Segons ha pogut confirmar aquest diari, avui s’ha aprovat l’inici del procediment per rescindir el contracte amb l’empresa Tempo Facility Services. Aquesta companyia ha estat immersa en diversos conflictes per impagaments a diversos punts de l’estat espanyol, però fins ara havia intentat mantenir els salaris de les treballadores barcelonines al dia perquè “era un contracte especialment important”, van arribar a reivindicar fonts de l’empresa al TOT Barcelona mesos enrere. A l’últim moment, però, ha deixat de pagar una part dels salaris del mes de gener i ha tallat qualsevol mena de comunicació amb els mitjans.
Fonts municipals indiquen que el motiu és “l’incompliment del contracte” i que, a partir d’ara, el servei l’assumirà una altra empresa “fins que es torni a licitar”. Per les treballadores, però, no és suficient. “Ha anat bé, però no hem cobrat”, resumia ahir la Maribel, una de les professionals de la neteja, a les portes de la seu del districte de Sant Martí. Minuts abans havien tingut una reunió amb la gerència del districte –a l’edifici que elles mateixes netegen– i els havien donat la bona nova. Així i tot, encara hi ha un petit grup de treballadores que, a dia 19 de febrer, encara no han rebut ni un euro del seu salari del mes anterior.
Tant l’empresa –en comunicació directa amb les empleades– com l’Ajuntament insisteixen a garantir que ja s’ha fet el pagament de la meitat del mes de gener, però les treballadores encara no l’han rebut, i, encara i així, esperen tot el que els deuen, no només una part. “Continuem pressionant perquè cobrin tot”, insisteixen les fonts del govern de Barcelona en Comú i PSC.
La situació, però, no queda reparada amb l’arribada dels diners, dies després del que tocava. Moltes treballadores –és un sector altament feminitzat– no poden tirar d’estalvis. Això significa que si cobren tard, les conseqüències les paguen elles. “Mira, només per la devolució del rebut del lloguer, ja em penalitzen 30 euros. Per la del telèfon, 20 euros. I els menjadors, i les extraescolars, i més. Al final, només pels retards, ja he perdut 100 euros”, explica la Dana, una altra de les dones que ha patit els efectes de la gestió de Tempo Facility Services.
Per intentar pal·liar aquest greuge, les treballadores van demanar que s’afegeixi un 10% d’interès en els pagaments per cada dia de demora en el pagament, a més de l’abonament de les pagues extres pendents. Tanmateix, no les tenen totes perquè, ara per ara, això es compleixi. I, per tant, amenacen a tirar endavant una vaga.
L’esfondrament del servei
“Fa 19 anys que hi treballo i mai m’havia trobat res igual”, comenta la Soledad. Quan ho diu, totes les dones al seu voltant li donen la raó: “Mai, mai”. I comencen a esmentar noms de les mil i una contractistes que han passat pel servei que ofereixen.
El drama, aquesta vegada, els va venir de cop quan, el passat desembre, a més d’acumular problemes a l’hora cobrar les hores extra o de rebre els uniformes que necessitaven per treballar, van començar a rebre l’import de les nòmines dies més tard del que tocava. Ràpidament, el Sindicat Comissions de Base (COBAS), majoritari a la gestió de Sant Martí, va intentar confrontar l’empresa i l’Ajuntament amb una vaga que, a més, pretenia garantir que ningú les substituís. Finalment, però, els salaris van arribar totalment i una part de les hores extra, també. Així, que, de manera momentània, van enterrar la destral de guerra.
El problema intern a l’empresa, mentrestant, s’ha anat fent gros i amb el pas de les setmanes ha arribat al punt previ al col·lapse. Actualment, segon es desprèn d’un document del departament de Treball de la Generalitat, la companyia assegura que es troba en situació de preconcurs de creditors. És a dir, la situació immediatament anterior a declarar-se insolvent i a ser intervinguda, a la pràctica, pels jutjats.
La pancarta de protesta de les treballadores de la neteja, davant de la seu del districte de Sant Martí / D.C.
Així, se’n va en orris el contracte de més de 6 milions d’euros que l’Ajuntament li va adjudicar a aquesta empresa per un període màxim de cinc anys el passat juny. En aquell moment, encara no havien esclatat públicament els problemes de l’empresa arreu de l’Estat. Els següents mesos, en canvi, van ser un vessament continu.
Ara, la rescissió del contracte, similar a la que va decidir emprendre la Diputació molt més diligentment, requerirà que una nova companyia es faci càrrec dels serveis mentre no es resol el nou concurs d’urgència. Qui ha acceptat complir aquest període de transició és una companyia que ja gestiona un altre lot del servei de neteja per a l’Ajuntament, ha pogut saber aquest diari. Els únics serrells que queden per aclarir, actualment, és quan acabaran de cobrar les treballadores els salaris pendents i, encara amb menys certesa, quan els arribarà alguna mena de compensació pel greuge que això els ha suposat. “Ep, noies, la setmana vinent anem a Sant Jaume, eh”, advertia una d’elles, mentre recollien i acabaven de doblar la pancarta de protesta ahir, a les portes del districte de Sant Martí.
