El promotor i actor egipci Mohamed Aly ha presentat un ambiciós projecte arquitectònic per revifar el conjunt de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs. Es tracta d’una gran piràmide vidre que es fusionaria amb el conjunt industrial de l’antiga central tèrmica, que actualment està en desús i pendent de l’aprovació d’un Pla Director Urbanístic (PDU) per reordenar l’entorn de les torres i de la sala de turbines.
L’objectiu és convertir l’espai en un gran centre cultural i universitari per promoure “la pau i el coneixement”, segons ha explicat Marius Rubiralta, expresident de la Comissió d’Estratègia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i membre del grup multidisciplinari d’experts internacionals que han participat en l’elaboració del projecte. La proposta, que busca unir Europa amb Àfrica, utilitzaria les Tres Xemeneies per emular el famós Far d’Alexandria i l’estructura de vidre per homenatjar les piràmides de Giza.
“Egipte va ser un dia la universitat del món i seria una bonica manera d’unir Europa i Àfrica, de fer que les dues cultures es tornin a abraçar, convertint la piràmide en un gran centre de coneixement”, ha assegurat Aly. Seria un espai transversal de reflexió i innovació per potenciar el transvasament continu d’idees entre les dues riberes del Mediterrani. I ha triat Barcelona perquè és una de les 10 capitals europees amb més vitalitat cultural i creativa i és un referent mundial de la cultura de la pau.
Una operació complexa a moltes bandes
L’èxit del projecte depèn, en gran mesura, de l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU), que en la seva concepció actual no inclou les Tres Xemeneies. L’equip d’Aly confia que el departament de Territori i Sostenibilitat accepti debatre sobre els usos de l’antiga central tèrmica, una reivindicació que també defensen les entitats veïnals de Sant Adrià del Besòs. La definició dels usos està ara en mans del Consorci del Besòs i de la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BITHabitat), vinculada a l’Ajuntament de Barcelona i al 22@.
Imatge de l’interior de la piràmide de vidre que proposa el promotor egipci / Amlaak
“El que volem és que la Generalitat defineixi les Tres Xemeneies com a equipaments per poder construir el centre cultural i encabir-hi també els equipaments de barri que demanen els veïns”, explica l’arquitecte Luis Alonso. “Barrejar equipaments petits amb instal·lacions de projecció internacional és una fórmula reconeguda que donaria molta visibilitat al barri”, assegura. Segons els seus càlculs, habilitar les Tres Xemeneies per acollir el seu projecte costaria entre 40 i 60 milions d’euros, tot i que no han aclarit de quina manera es finançaria.
Fonts del departament de Territori han explicat al TOT Barcelona que no han rebut la proposta i que el Consorci del Besòs tampoc en té constància. “Fins que el Pla Director Urbanístic (PDU) que ha d’ordenar tot l’àmbit no estigui aprovat definitivament no quedaran establerts els usos definitius de cada sector del sòl”, han afegit. Per tant, “és massa d’hora per valorar si aquesta proposta, o qualsevol altra, hi pot tenir cabuda”, han dit.
Endesa i Metrovacesa són propietaris de 19 de les 32 hectàrees dels terrenys de l’antiga central i els seus entorns, que actualment estan qualificats com a sòl industrial. Les dues empreses, que fa poc van crear una societat conjunta, treballen per aconseguir que la Generalitat requalifiqui els terrenys per donar-los un ús residencial i terciari i projecten construir-hi uns 1.700 habitatges a més d’algun projecte hoteler i comercial. Els promotors de la gran piràmide de vidre s’han desvinculat de les intencions d’Endesa i Metrovacesa, però han assegurat que ja han iniciat contactes informals amb les empreses per conèixer la seva predisposició a permetre que les Tres Xemeneies es converteixin en equipaments.
