El govern Colau rectifica el pla de capgirar les escoles de música per les protestes de la comunitat

Familiars i docents havien protestat perquè s'havien aplicat grans canvis sense tenir prou en compte la realitat dels centres

El govern d’Ada Colau intentarà, a l’últim moment, fer marxa enrere i evitar que s’apliqui el seu pla ambiciós per capgirar l’educació a les escoles de música municipals. Almenys pel que fa al curs vinent. Les protestes de les famílies i els propis treballadors de les cinc acadèmies de l’Ajuntament han acabat forçant la rectificació del govern de la ciutat.  

Així, en una carta a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el tinent d’alcaldia Joan Subirats, comunica a tots els afectats que “un cop escoltats els arguments de la comunitat educativa de les escoles municipals de música, hem resolt proposar al Consell Rector de I’IMEB que renunciï a la licitació en curs de les tres escoles municipals de música i prorrogui els contractes i concessions actuals”. El text fa referència només a tres escoles perquè són les que tenen la gestió externalitzada –a les altres dues treballen funcionaris– i són les que havien de fer front a un nou concurs que els demanava incloure, sobtosament, grups de dansa i teatre, així com reduir les hores de classes de música individuals.

Els tres centres públics la gestió dels quals sortia a concurs eren Can Ponsic (Sarrià-Sant Gervasi), Can Fargues (Horta-Guinardó) i Nou Barris. De fet, havia estat en aquesta última escola on s’havia iniciat la revolta de les famílies fa dues setmanes. En aquell moment, la direcció del centre noubarrienc va informar les famílies del sorgiment d’un nou plec de condicions per explotar les escoles de música que canviaria radicalment l’oferta que fins ara s’havia donat al centre.

Es reduïen les hores de música, s’ampliava el nombre d’alumnes, es rebaixaven dràsticament les hores individuals dedicades als instruments, n’augmentaven les grupals i se sumaven les disciplines de dansa i teatre a l’escola. A més, es potenciava que la música surtís de les escoles per arribar als col·legis d’entorns vulnerables i es fessin més tallers. Amb tot plegat, el rerefons “democratitzador de la cultura” –en paraules de Subirats– del nou projecte, de fet, mai havia estat rebutjat per la comunitat educativa, però sí la manera d’implementar-lo.

En una carta dirigida als responsables del govern municipal, els claustres de les Escoles Municipals de Música de Barcelona Can Ponsic, Eixample, Nou Barris i Sant Andreu, el del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i 23 professores i professors de l’ EMM Can Fargues van voler “fer valdre el model actual de les escoles” i manifestar el seu “rebuig” sobre “com s’està fent aquest procés de canvi”. En les conclusions d’aquell text, protestaven: “si s’aplica aquest model, qui vulgui un ensenyament musical de qualitat haurà d’anar a l’escola privada, i només les persones amb més poder adquisitiu s’ho podran permetre, aconseguint exactament el contrari del que es pretén”.

En un comunicat públic, el mateix Ajuntament ha reconegut que, després de parlar amb famílies i docents, “s’ha considerat que aquest debat és rellevant i transcendeix el marc del procediment administratiu d’una licitació”. Tant en el text obert com en la carta dirigida als afectats, a més, l’Ajuntament anuncia que la voluntat continua sent canviar el model de les escoles tot i que no pel pròxim curs, sinó pel 2021-22. Per fer-ho, s’obrirà “un espai de diàleg amb tots els actors implicats”. 

Nou comentari