“El meu barri està content quan la gent surt al carrer, quan passeja i fa una orxata al Tio Che”, diu la cançó de Mamelles, un grup del Poblenou (Sant Martí). Feia un mes i mig que els veïns del barri estaven privats de l’orxata, els gelats i els vermuts al Tio Che. És per això que aquest matí, el primer en què ha obert l’establiment, la cua no ha desaparegut en gairebé cap moment.
La rambla del Poblenou, on està situat el Tio Che, vibrava aquest migdia amb els passejos de nens i pares. Les cues a botigues d’animals i a oficines bancàries se solapaven amb converses a distància que començaven amb el “tots bé?” de rigor. Una cua destacava per sobre de les altres, ja que era la més àmplia i on es veien més nens. Era la gent que esperava a estrenar la temporada d’orxates del Tio Che.
Els pares i les mares saludaven Tere Moreno, propietària de l’establiment. “Me n’alegro molt de veure’t!”, exclamava Moreno. Els més petits, mentrestant, esperaven impacients el moment de tenir l’orxata o el gelat entre les mans. “Què has fet tu aquests dies?”, preguntava Tere Moreno a un d’ells. “Jugar al Fifa tot el dia”, contestava, desvergonyit, el nen.
El nen que ha jugat al ‘Fifa’ “tot el dia” durant el confinament / Adrià Lizanda
Emoció en el dia de reobertura
La cerimònia després de cada venda estava estudiada: desinfectar el taulell i rentat de mans, cobertes amb guants, amb gel. I a servir la pròxima orxata, gelat o granissat. L’orxata era el producte estrella i molts dels clients pagaven amb targeta, evitant al màxim el contacte. I els nens eren els clients destacats. “Algunes mares m’han dit que els nens no han volgut sortir cap dia, fins que els ha dit que el Tio Che estava obert”, deia, emocionada, Tere Moreno.
Ella i la seva filla Irene atenien la cua de clients, que recollien el que havien demanat i marxaven. Moreno és una dona intensa. Els seus ulls s’entelaven quan parlava dels nens que han sortit de casa només per tastar la seva orxata i quan recitava el vers de la cançó del grup Mamelles que esmenta el seu negoci. “La gent tenia ganes de nosaltres”, celebrava amb orgull.
Tere Moreno serveix orxata a la Lídia i la Carme, comerciants del barri / Adrià Lizanda
L’emoció, però, donava pas a un somriure –tapat per una mascareta de tela vermella– que dibuixava cada vegada que reconeixia alguns veïns o clients. I el somriure precedia a unes paraules crítiques per la falta d’ajudes. Els seus ulls s’encenien quan criticava que el crèdit que ha demanat a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) encara no ha arribat i que molts dels diners promesos pel govern estatal encara no s’han materialitzat. “Serà molt dur”, augurava sobre el futur del Tio Che. Es queixava també que no li han perdonat les quotes de la seguretat social ni d’autònoms tot i que “la facturació d’abril ha estat zero”.
La imatge d’aquest migdia al Tio Che, però, incitava a l’esperança. Ella s’ho mirava, cofoia, mentre la seva filla Irene despatxava pares i nens que volien orxata amb sabor a una llibertat que, a poc a poc, s’està recuperant. També servia orxata a altres comerciants del barri, com la Lídia i la Carme.
Cua fins a la cantonada al Tio Che el primer vespre laborable amb sortida permesa / MMP
La seva filla era una de les tres persones que estava l’establiment avui. Normalment Moreno dona feina a 14 persones i en contracta a “quatre o cinc” més a l’estiu. Però ella, com tants altres empresaris, ha hagut de recórrer a un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per salvar el negoci. Un dels afectats és en Gerard, que visitava el Tio Che aquest migdia, aquesta vegada com a client. “No t’apropis!”, reclamava ella a en Gerard quan ell acabava d’arribar. Tot seguit es preocupava per saber si havia cobrat la prestació estatal a què dona dret l’ERTO. Aquest estiu en Gerard no treballarà a l’orxateria. “A l’estiu no contractaré ningú”, lamentava Moreno, ofegada per la pandèmia.
Moreno es mirava la cua de persones esperant davant el Tio Che i s’embravia: “Si no m’han de donar ajudes es igual, però que em deixin obrir”. És conscient de la lleialtat dels veïns del Poblenou cap a “la cantonada més dolça de la Rambla”, tal com es defineixen des del Tio Che. Enguany, però, confessava que rumia si obrir la terrassa, ja que les mesures de seguretat podrien limitar-la a la meitat de la seva capacitat. Això, sumat a l’augment de la taxa municipal de terrasses, fa perillar les taules i cadires per fer el vermut.
Mare i filla aprofitaven cinc minuts de descans de la feina per desfogar-se. Les dues formaven un duet de retrets cap als polítics, les farmàcies i els proveïdors de material sanitari. I la mare confessava una veritat dolorosa per als amants de l’orxata: “Vaig demanar fartons just abans de la crisi i se m’han caducat tots”.
