La Generalitat invertirà 144 milions en el sanejament d’aigua a Barcelona

L'Àrea Metropolitana ha arrancat a Territori un compromís per eradicar problemes com les pudors a l'entorn del Fòrum | Més del 50% es destinarà a millorar depuradores ja existents

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Eloi Badia, han presentat aquest divendres el pla d’inversions, reposició i millores en matèria de sanejament per al proper quinqueni (2018-2023) a l’àmbit de l’AMB i que suposarà que la Generalitat inverteixi 144 milions d’euros per a millorar les depuradores existents i per a noves actuacions. Calvet ha destacat que aquestes inversions “consoliden un model d’èxit que tanca el cercle en la gestió de l’aigua” i que són importants no només per la xifra que suposen sinó també “perquè són inversions que repercutiran en un bé essencial per a la població com és el de l’aigua”.

El conseller ha incidit en què si avui és possible fer aquestes inversions és, en primer lloc, per “les polítiques pioneres del Govern de la Generalitat, que va impulsar el pla de sanejament de Catalunya i que l’any 1983 va crear el primer impost ambiental creat a l’Estat en l’àmbit del cicle de l’aigua”. Amb la constitució de l’ACA, l’any 2000, aquest impost va passar a anomenar-se cànon de l’aigua. “Gràcies a aquestes polítiques avui a Catalunya tenim 517 depuradores que tracten el 97% de les aigües residuals”, ha exposat. “En la gestió de l’aigua, la planificació i la inversió han de ser constants perquè com a país tenim reptes com l’adaptació al canvi climàtic i l’aparició de nous residus que hem de preveure i gestionar”, ha dit. En segon lloc, les inversions actuals “són gràcies al pla econòmic financer i a l’enorme esforç de contenció que hem fet, que ens ha permès retornar el deute que vam heretar l’any 2010 i que ha fet que avui, amb més del 90% del deute retornat, l’Agència Catalana de l’Aigua sigui una empresa sostenible i amb una gran capacitat d’actuació”.

El titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut posar en valor la coordinació “vital” entre les administracions “per assegurar un cicle de l’aigua sostenible”, així com “la col·laboració imprescindible dels ciutadans, que tenen cada cop un ús més responsable d’aquest recurs bàsic”. En aquest sentit ha qualificat d’”exemplar” la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona, on actualment el consum d’aigua és d’uns 103 litres per habitant i dia mentre a Catalunya se situa en 114 litres. En 16 anys, el consum de l’àrea de de Barcelona ha disminuït al voltant de 30 litres per habitant i dia. Per la seva banda, Eloi Badia ha remarcat “la gran importància d’aquest paquet d’inversions i finançament, que permetran a l’AMB fer un gran salt qualitatiu en la prestació d’un servei tant bàsic com és el sanejament de les aigües”. El vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB ha recordat altres convenis fets amb la Generalitat com ara “la posada en marxa de l’Estació de Regeneració d’Aigua del Prat, que ens permet tenir més recursos propis per abastir la població i combatre futures sequeres”.

El pla presentat avui, redactat per l’AMB, inclou les actuacions de reposició i de millora per garantir el correcte funcionament de les 7 depuradores i altres infraestructures de sanejament, cosa que permetria, entre d’altres, solucionar els problemes de pudors denunciats els darrers mesos a la zona del Fòrum, a Barcelona. Aquestes infraestructures en total, donen servei a una població superior als 3,2 milions d’habitants -gairebé el 50% de la població- i també al 51% de la producció i dels treballadors de Catalunya. Dels 144 milions que invertirà la Generalitat, el 2019 es planteja destinar 12 milions d’euros al capítol de reposició i millores, mentre que durant els anys següents l’aportació destinada a aquests dos conceptes serà de 16,5 milions d’euros anuals de mitjana.

Pel que fa al capítol d’inversions, la dotació total prevista serà de 66 milions d’euros, una part de les quals ja estan incloses en la planificació hidrològica vigent. La resta es preveu recollir-les en el tercer cicle de la planificació hidrològica que està elaborant l’ACA per al període 2022-2027. 

Més informació

Nou comentari