La Fundació Jiménez Díaz participa en la creació del ventilador MVM per a pacients de Covid-19

L'agència del medicament nord-americà va autoritzar l'ús del respirador Milano Ventilatore Meccanico l'1 de maig

Una plataforma internacional formada per més de 150 científics i enginyers de l’estat espanyol, Itàlia, França, Canadà i els Estats Units ha desenvolupat el ventilador MVM (Milano Ventilatore Meccanico), una solució per tractar els pacients amb Covid-19 a l’UCI. En concret, dins el consorci espanyol, el Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz (FJD) de Madrid està col·laborant activament en aquest projecte juntament amb nou entitats més de l’estat.

Els orígens del projecte es remunten a mitjans de març, quan la preocupació entre les autoritats europees davant la falta d’equipament sanitari contra el coronavirus als hospitals era creixent. En aquell moment, els ventiladors mecànics es convertien en un dels materials mèdics més escassos tot i ser imprescindibles per tractar els pacients infectats, especialment per a aquells amb insuficiència pulmonar.

La iniciativa, que ha donat lloc al ventilador MVM, va néixer precisament en resposta a aquesta crisi i ha estat possible gràcies a un consorci internacional sense ànim de lucre en el qual col·laboren múltiples països a través dels seus laboratoris i universitats i que compta amb la participació de més d’un centenar de científics.

En poc més de sis setmanes, el MVM ha passat de ser només un concepte a convertir-se en un ventilador innovador i de ràpida comercialització que ha aconseguit tenir un ús real gràcies a una producció massiva i a la utilització en pacients afectats per coronavirus. De fet, l’1 de maig l’agència del medicament nord-americà (FDA) va autoritzar-ne l’ús amb aquests malalts.

A aquesta ràpida evolució del projecte hi han contribuït una desena d’entitats espanyoles: la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat), el Laboratori Subterrani de Canfranc, el Centre d’Astropartícules i Física d’Altes Energies ( CAPA, Universitat de Saragossa), la Universitat Politècnica de Madrid, l’Institut d’Investigació Sanitària d’Aragó, la Fundació Aragó per a la Investigació i el Desenvolupament (ARAID), la Universitat Catòlica de València, així com metges d`Eliance Helicopters i del Servei de l’UCI de l’Hospital General San Jorge (Osca).

Paper clau

En concret, el paper del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid ha resultat clau, ja que els seus professionals han estat 100% implicats per combatre els devastadors efectes de la Covid-19 des del començament de la crisi.

Per al desenvolupament, disseny i funcionalitat d’aquest projecte s’ha comptat amb l’assessorament de la doctora Sarah Heili, cap associada del Servei de Pneumologia i responsable de la Unitat de Cures Intermèdies Respiratòries (UCIR) de l’hospital públic madrileny, el paper de la qual en l’impuls de l’MVM ha estat fonamental. També amb el doctor Peces Barba Romero, cap associat del Servei de Pneumologia, vicepresident de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) i expert en ventilació no invasiva.

Sobre la col·laboració de la FJD, la doctora Heili, que compta amb una dilatada trajectòria després de formar-se i treballar en diferents països com Espanya, França o els Estats Units, destaca com “des de la UCRI de la FJD s’ha cedit un simulador de pulmó humà dissenyat per nosaltres per testar el respirador en ventilació controlada i assistida, assessorant personalment per optimitzar la interacció pacient respirador “.

Ideat per a la Covid-19

Pel que fa als avantatges de l’MVM, l’especialista assenyala que “aquests nous respiradors són tan eficaços com els que coneixem, però el seu avantatge potencial és que hi ha un assessorament especialitzat màxim i dirigit a la mecànica respiratòria específica de la Covid-19”. “Intentem customitzar-los per als requeriments d’aquesta pandèmia, això els simplifica alhora que els fa robustos, ja que el seu desenvolupament viu el més estret coneixement científic, el que neix de l’experiència a peu de llit”, afegeix.

En aquest sentit, Heili explica que disposar d’un ventilador mecànic des de la sol·licitud-fabricació fins a l’arribada a un hospital “en general, porta anys entre desenvolupament, proves, autoritzacions i validacions”. Per fortuna, “aquesta pandèmia ha accelerat tots els processos i se’ls està donant prioritat”, però, insisteix que “la regulació existent a Espanya és més exigent que en altres països del nostre entorn i el procés pot trigar més temps”.

Per això, la doctora recorda que durant el pic de demanda assistencial que ha existit en els mesos de març i abril “la dotació de respiradors ha arribat a estar limitada en molts centres i hem d’intentar que això no torni a passar; aprofitant l’actual període de desescalada hem d’incrementar la dotació en previsió d’un possible repunt que per ara no podem descartar”.

Aconseguir aquesta provisió de cara a un repunt és precisament un altre dels objectius del consorci que hi ha darrere de l’MVM, per això no registra patents per al ventilador i no es concediran llicències exclusives. De fet, en l’actualitat el consorci està en una ronda de converses amb empreses per a la transferència de tecnologia i procedir així conjuntament a homologar el ventilador segons les normes de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) mentre continua construint models millorats al Laboratori Subterrani de Canfranc.

A més, el projecte del ventilador MVM s’ha creat amb esperit de col·laboració i transparència. Així, actua en un marc d’innovació sota llicència de maquinari oberta de CERN, per fomentar la col·laboració en el disseny i en els assajos, el que també minimitza el temps necessari per aconseguir que els ventiladors es fabriquin i distribueixin a les persones que els necessiten.

Nou comentari