"Tinc una ferida que ningú pot veure": la lluita de les víctimes psicològiques del 17A

Ana Cortés relata les seqüeles que li ha deixat l'atemptat de la Rambla i reclama a l'Estat que reconegui i "dignifiqui" als afectats amb lesions psíquiques

“Sóc molt de les Rambles”. Ana Cortés va créixer a les Rambles, allà jugava i quedava amb els seus amics. I va ser allà també on la seva vida va canviar bruscament, quan la furgoneta que va atropellar desenes de persones va passar “a un pam” d’ella. Des del 17 d’agost de 2017 Cortés pateix atacs d’ansietat, de pànic i pren ansiolítics i antidepressius: té trastorn per estrès posttraumàtic. Tot i així, ella i altres persones amb seqüeles psicològiques de l’atemptat no són considerades víctimes del terrorisme.

Fins al març d’aquest any Cortés no havia tornat a les Rambles. Ho va fer per a la inauguració del monument en record a les víctimes. I no va anar bé: “Vaig patir un atac d’ansietat”, relata al TOT Barcelona. Aquell dia va veure cossos al terra, com el de la senyora morta que va caure als seus peus el dia de l’atemptat. Cortés ha tingut visions d’aquest tipus fins fa quatre mesos, de la mateixa manera que ha somiat en el dia de l’atemptat en moltes ocasions. “Sempre en blanc i negre”, diu. “Només somio en color quan em veig de petita jugant a les Rambles”.

Més info: L'Estat es nega a reconèixer com a víctimes del 17-A les que pateixen afectacions psíquiques

Cortés és una de les 77 víctimes del 17A que reben suport de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Només 14 d’elles han estat reconegudes per l’Estat: 13 d’elles per lesions físiques i una per afectacions psicològiques. El Ministeri de l’Interior va fer públiques les seves dades uns dies després que ho fes la UAVAT i va xifrar en 79 les persones reconegudes per l'Estat com a víctimes dels atacs de Barcelona –96 sumant les de Cambrils–. “El que voldríem saber és quantes ho són per seqüeles psicològiques”, manifesta al TOT Barcelona la presidenta de la UAVAT, Sara Bosch.

Ana Ortiz amb els informes mèdics que ha presentat a Interior. | Adrià Lizanda

Ana Cortés amb els informes mèdics que ha presentat a Interior. | Adrià Lizanda

"Encara avui em paralitzen les sirenes"

Cortés es disculpa només començar la conversa: “Se m’obliden les coses”. Inicia el relat de com han estat els dos anys des que el 17A canviés la seva vida. Els instants posteriors a l’atac els va viure en estat de “xoc”. Va intentar assistir als ferits fins que els Mossos d’Esquadra la van portar al metro de plaça Catalunya per allunyar-la de la zona. Conserva un record molt concret del moment: “Sirenes, sirenes, sirenes, sirenes… Encara avui em paralitzen quan les escolto”.

Els dies posteriors a l’atemptat va plorar i va patir atacs de pànic. “Sortia al carrer i quan veia una furgoneta em quedava ajupida al terra, feta una bola i morta de por”, recorda. El dia següent a l'atemptat va rebre la primera teràpia psicològica pel trauma. Des de llavors n’ha necessitat una cada setmana a un preu de 50 euros cada sessió. La despesa en assistència psicològica és de 200 al mes.

“No vull que se’m reconegui com a víctima pels diners”, diu. La indemnització a què tindria dret com a víctima psicològica seria, com a màxim, de 3.600 euros, segons el Ministeri de l’Interior. A més, podria tenir dret a uns 400 euros per invalidesa. “No cobriria ni la meitat del que m’he gastat en teràpies”, lamenta.

El ministeri no veu el "nexe causal"

“Ser reconeguts com a víctimes del 17A seria dignificar-nos, demostrar que no estem enganyant ningú”, rebla Cortés. En ocasions s’ha sentit incompresa, perquè ningú entenia el que li passa. Li han arribat a dir que ja fa temps de l’atemptat, que tornés a treballar i que es consolés pensant que “almenys” està viva. “Ja ho sé que estic viva, però tinc una ferida que ningú pot veure”, descriu.

Per ser considerada víctima la persona ha d’acreditar que estava al lloc dels fets i que pateix afectacions relacionades amb l’acte terrorista. En el cas de Cortés, “no ha quedat acreditat el nexe causal entre les lesions patides i els fets de naturalesa terrorista”, diu una carta que li va enviar el ministeri i a la qual ha tingut accés aquest diari. Cortés, però, ha presentat al ministeri informes de quatre psicòlegs diferents acreditant que pateix un trastorn per estrès posttraumàtic i que estava a les Rambles en el moment de l'atac. 

Suport entre víctimes

El suport l’ha trobat en altres víctimes dels atemptats, amb qui comparteix un grup de Whatsapp. “Necessitava parlar amb algú que estigués passant el mateix que jo”, explica. Tots ells lluiten perquè se’ls reconegui com a afectats dels atemptats, no pels diners sinó per “dignitat”. “Les nostres vides han canviat”, reconeix.

Va intentar recuperar les regnes de la seva vida el novembre del 2017, tres mesos després de l'atropellament massiu. Va tornar a treballar com a caixera de supermercat. “Havia de marxar de la caixa per anar a plorar, però vaig aguantar”, rememora. Fins que al maig del 2018 un atac d’ansietat la va portar a urgències i el metge li va prohibir seguir treballant. Des de llavors està de baixa, pendent de la resolució del tribunal mèdic per saber si pot tornar a treballar o no.

Cortés estarà present a l’acte d’homenatge a les víctimes del 17A d’aquest dissabte. “Petaré”, augura. Però hi vol ser, per fer costat a altres persones afectades i per recordar a tothom que existeixen. “M’agradaria existir durant tot l’any i no només en els aniversaris”, admet. Si se la reconegués com a víctima, diu convençuda, podria fer les paus amb la Rambla. Aquell lloc on jugava de petita i que el 17 d’agost del 2017 es va convertir en el lloc on la seva vida va canviar per sempre.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?