La normalitat que ha portat la pandèmia de la Covid-19 ha obligat a replantejar els àmbits laborals i els educatius. En el cas laboral, el teletreball s’ha imposat com a via única per seguir amb la feina. En l’esfera educativa, les classes telemàtiques han estat la norma des que el 14 de març es decretés l’estat d’alarma. Ara, però, i després de setmanes de classes a distància, és el torn dels exàmens. La forma en què s’han de fer enfronta el rectorat de la Universitat de Barcelona i part dels estudiants.
La candidatura d’alumnes Fem-la pública, que té la majoria al Consell d’Estudiants, s’ha oposat a encendre les càmeres durant els exàmens en cas que ho demani el professor, tal com va establir el rector en una resolució publicada ahir. El professorat “pot visualitzar l’alumnat mentre fa els exàmens escrits”, recull la resolució. Igualment, els docents podran adreçar-se als alumnes perquè s’identifiquin en qualsevol moment. Tot plegat té la intenció d’evitar trampes a les proves.
Per a Fem-la pública, però, encendre la càmera durant els exàmens és un “atac” a la intimitat i implica “encara més pressió” sobre els estudiants. En aquest sentit, sostenen que “ni el professor ni ningú” a qui no han donat permís tenen dret a observar la seva “esfera d’intimitat”. “En aquests espais s’hi poden expressar simbologies o estètiques que formen part de la nostra intimitat i que han d’estar protegides”, defensa la candidatura.
Com a alternatives a la càmera, els alumnes proposen identificar-se amb un usuari propi o la firma digital, i recorden que la càmera no és una via infal·lible. Amb tot, aposten per la confiança cap als alumnes: “Ni els professors són policies, ni els estudiants sospitosos”. Finalment, apunten que les trampes com ara l’ús del mòbil ja es donen en els exàmens presencials. “Però, sobretot, potser seria el moment d’entendre que la memorització no és la millor forma d’acreditar l’aprenentatge”, conclouen.
