Una escola catòlica de Barcelona 'fitxa' per la xarxa pública

És el primer cop que un centre concertat en actiu fa el salt | Colau reivindica ampliar l'oferta per totes les vies i Bargalló celebra el "consens" i la "discreció" del canvi

L'escola concertada Immaculada Concepció de Barcelona, al cor de l'Eixample, s'incorporarà a la xarxa pública d'educació el proper curs 2020-2021. És el primer cas d'un centre concertat en actiu que fitxa per la pública a Catalunya i absorbirà progressivament la gran demanda no atesa de places públiques al districte de l'Eixample. El proper setembre reobrirà com a institut-escola amb el nom provisional “Eixample”, fins que l'equip docent i les famílies escullin una nova denominació amb un procés participatiu.

El centre que van obrir el 1879 la congregació de Missioneres de la Immaculada Concepció havia anat perdent matriculació els darrers anys, pel canvi de tendència de la demanda i la forta competència entre les concertades properes. Així, si fa una dècada oferia dues línies per cada curs, fa 8 anys va haver de prescindir d'un P3 i ara ja només té desdoblat des de 6è de Primària fins a 4t d'ESO. Això va obligar a acomiadar professorat cada any i angoixava a les religioses i a tota la comunitat educativa. Davant d'aquesta situació, famílies i docents han vist amb molt bons ulls la proposta de la congregació i aquest dimecres vespre el consell escolar va aprovar per unanimitat l'adhesió.

Una aula de l'escola Immaculada Concepció, que passarà a ser pública / MMP

Una aula de l'escola Immaculada Concepció, que passarà a ser pública / MMP

Canvis progressius i classes de religió

A partir de setembre, doncs, aquesta escola centenària ja serà un centre públic. Tornarà a oferir dos P3 i contractarà 6 nous mestres procedents de la borsa pública, entre els que hi ha la nova directora. Compartirà consell directiu amb membres actuals de la direcció i junts elaboraran un nou projecte educatiu pel centre. A l'estiu s'hi faran obres de millora per encabir els nous escolars. I la previsió de la Generalitat és que les actuals 400 places creixin fins a 700 l'any 2029, amb obres estivals d'adequació valorades en 2,3 milions d'euros. L'alumnat actual gairebé no notarà cap canvi, més enllà de l'horari compactat –sense la sisena hora–. El Consorci d'Educació llogarà l'edifici a les religioses durant 17 anys –prorrogables cada 5 anys– i després podrà decidir si renova contracte o vol comprar l'immoble. Té uns 6.000 m2 i segons ha donat a entendre el conseller d'Educació, Josep Bargalló, l'import d'arrendament acordat és molt assequible.

La capella de l'escola Immaculada Concepció es convertirà en un gimnàs / MMP

La capella de l'escola Immaculada Concepció es convertirà en un gimnàs / MMP

Passarà a tenir ideari aconfessional i no catòlic, però seguirà oferint classe de religió com a assignatura optativa a Secundària, com també es fa a les escoles públiques. De fet actualment la matèria només forma part del currículum lectiu obligatori a Primària i Infantil. Pocs estudiants d'ESO trien fer religió, pel que el docent que la imparteix també és el responsable d'altres assignatures. La capella es convertirà en gimnàs. L'única monja que hi dona classe mantindrà la plaça amb un contracte indefinit d'extinció, com la resta de professors i personal d'administració i serveis. A mesura que marxin o es jubilin seran substituïts per funcionaris. Les religioses mantindran la petita residència que tenen dins l'edifici, desconnectada a partir d'ara de l'àmbit escolar. Les que ja s'han jubilat es dedicaran ara en exclusiva a l'obra social de la congregació, que fa acompanyament a presos i gent gran.

Pati de l'escola Immaculada Concepció, amb una escultura de la Verge Maria / MMP

Pati de l'escola Immaculada Concepció, amb una escultura de la Verge Maria / MMP

"Vam valorar moltes coses i una d’elles era que des dels inicis la congregació ha tingut com a objectius afavorir l’educació de les dones i ajudar al desvalguts, i creiem que l’oferta pública ho pot mantenir en vigent", ha exposat en roda de premsa Núria Dausà, mestra i portaveu de la titularitat. "L’educació en valors que fem no dista tant del projecte educatiu públic", ha defensat. Ha lloat la decisió de les religioses, que "no ha estat fàcil per la banda afectiva": "Això ha estat casa seva i han de fer el seu dol". Dausà ha reconegut que és "un moment amb moltes pors i molts neguits però també una gran oportunitat" i ha agraït l'acompanyament ofert per la conselleria. Els pares i mares, ha dit, han rebut bé la notícia perquè "la continuïtat de tot el personal els dóna molta tranquil·litat".

Colau i Bargalló obren la porta a més incorporacions

L'alcaldessa Ada Colau i el conseller Josep Bargalló han visitat l'escola aquest dijous per anunciar el canvi, juntament amb Núria Dausà, portaveu de les religioses. Colau ha celebrat “l'oportunitat” i la “coincidència d'interessos” d'aquest salt i ha reivindicat "buscar totes les fórmules" per ampliar l'oferta pública a Barcelona, sobretot en barris densos on hi ha molt pocs solars disponibles per construir col·legis nous. "No volem que sigui un cas anecdòtic sinó un procediment complementari, perquè necessitem tots els centres possibles", ha insistit. Així, ha criticat la "situació anòmala" de Barcelona respecte a la resta de Catalunya, "on hi ha molta més oferta pública". Segons l'alcaldessa, a la capital "només 4 de cada 10 alumnes poden anar a la pública" mentre que al país són 7 de cada 10.

Núria Dausà, Ada Colau i Josep Bargalló a l'escola Immaculada Concepció / MMP

Núria Dausà, Ada Colau i Josep Bargalló a l'escola Immaculada Concepció / MMP

Bargalló ha recordat que el canvi és fruit del decret llei 10/2019 de la Generalitat i ha avançat que la conselleria “té 32 peticions damunt la taula d'altres centres” i “una vintena compleixen els requisits”. La meitat de les sol·licituds rebudes i en estudi són a Barcelona, ha detallat. No preveu cap més incorporació barcelonina d'aquí a setembre, però obre la porta a que hi hagi “alguna” a la resta del país. Com en aquest cas, si es produeix serà després de tenir-hi converses amb “discreció” i “consens”, com assegura que ha passat a l'Immaculada Concepció. Per poder-se incorporar, ha enumerat, calen 3 condicions imprescindibles: que la decisió sorgeixi del propi centre, que a la zona hi hagi demanda desatesa d'escolarització pública i que l'escola tinguin bones instal·lacions i professionals.

Un 'boom' de demanda pública

El curs passat ja es va incorporar a la xarxa pública barcelonina una antiga escola privada, tot i que ja havia tancat i només es traspassava l'edifici. Es tracta del col·legi Sant Vicenç de Paül del barri d'Hostafrancs. També s'ha convertit en institut-escola, amb el nom provisional de "Sants". Al districte de l'Eixample hi ha ara 17 centres públics i 28 concertats, que sumen una mica més de dues-mil places. Aquest curs hi va haver 934 sol·licituds de matriculació per a les 825 places públiques, mentre que les 1.200 concertades van atraure 836 peticions. Fa només tres anys hi havia 770 sol·licituds per a la pública. Des d'aleshores han obert o s'han ampliat tres centres públics –les escoles Entença, Gaia, 9 Graons i Xirinacs– però tot i així no s'ha cobert la demanda.

Instal·lacions de l'escola Immaculada Concepció, que passarà a ser pública / MMP

Instal·lacions de l'escola Immaculada Concepció, que passarà a ser pública / MMP

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?