Entitats de defensa dels drets humans han valorat la situació d’excepcionalitat dels últimes dies arran de la sentència com una “democratització de la violència institucional”. Ho ha dit la portaveu de la cooperativa Iacta, Núria Monfort, per advertir d’una ampliació de la població que pateix mesures de repressió “desorbitades”. La mateixa representant ha expressat que algunes detencions, i especiament les presons preventives decretades arran de les protestes de la darrera setmana, utilitzen “uns arguments més polítics que jurídics”. És part del balanç que ha fet l’agrupació SomDefensores, que aplega les entitats Novact, Irídia, IACTA, La Fede i Stop Bales de Goma.
En la mateixa línia, el portaveu d’Irídia, Andrés García Berrio, ha denunciat que tenen comptabilitzats “122 casos de violència policial”. Segons ha aportat, 15 d’aquests casos van ser cops amb la porra directes al cap, de dalt a baix, com queda prohibit per llei, per part de la policia. També segueixen 20 casos de persones ferides per impacte de bala de foam i 8 més per pilotes de goma.
García Berrio, a més, s’ha referit a la detecció de “possibles maltractaments greus” durant algunes detencions que s’han produït els darrers dies. “Especialment en la comissaria de la Verneda”, ha afegit, que correspon a la Policia Nacional. Així i tot, el portaveu d’Irídia ha remarcat que encara estan “en un punt molt inicial” de l’atenció a les persones i la investigació i no es poden concretar més les acusacions.
Presons preventives “injustificables”
En els casos més greus s’ha engarjolat de manera preventiva alguns dels manifestants. Arreu de Catalunya han estat 28 manifestants els que han acabat a la presó, 16 d’ells a la província de Barcelona. Segons la representant de Iacta, això resulta “injustificable” tenint en compte els càrrecs amb què acusen els manifestants. Per aconseguir-ho, però, recorda que s’estan agreujant els escrits judicials atribuint l’argument que els mobilitzats “volen impedir el compliment de la sentència” de l’1-O quan això “jurídicament és una aberració, ja que no és possible”. En aquest sentit, Monfort indica que qui surt al carrer “és per protestar, no amb la voluntat d’impedir res”.
Sobre alguns casos pràctics que han justificat detencions, des de SomDefensores han advertit que s’està criminalitzant dur tapaboques –Buff–, ulleres o cobrir-se el rostre de qualsevol manera. Segons el col·lectiu, els cossos policials i l’opinió pública haurien d’entendre que aquesta indumentària sorgeix després d’una ofensiva contra els qui es manifesten i, en alguns casos, han acabat perdent la visió d’un ull.
Excessos policials
Sobre l’existència d’excessos policials comesos durant els dispositius dels últims dies, Andrés García Berrio s’ha mostrat sorprès que “el conseller Buch digui que no li consten casos concrets”. “Tenim 122 exemples, el 60% dels quals són protagonitzats pels Mossos d’Esquadra”, ha reblat en roda de premsa. Concretament sobre la quinzena de cops de porra al cap, ha apuntat que 7 haurien estat una acció dels Mossos, 4 de la Policia Nacional, i els 4 restants encara no s’ha pogut determinar. Seguint els comentaris sobre aquesta pràctica, García Berrio ha recordat que durant les protestes de Can Vies es va cometre una agressió d’aquesta mena i això, un cop es va provar gràcies a la imatge d’un fotoperiodista, va suposar “una condemna de dos anys de presó i dos anys d’inhabilitació” per a l’agent responsable dels fets.
El representant de l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta (Novact), Felipe Daza, ha advertit, a més, que les agressions denunciades repetidament per professionals de la informació, és un fet greu. “Suposa una vulneració de la llibertat d’expressió i el dret a la informació” i, en última instància, “obstaculitza de prevenir possibles excessos de la força policial”, ha insistit.
El membre de Stop Bales de Goma, Carles Guillot, ha reivindicat també la llarga lluita per aconseguir que es prohibeixi l’ús de manera definitiva de les pilotes de goma. Fins i tot, ho ha fet extensiu als projectils de foam, també, els que disparen els Mossos d’Esquadra. “Tenen capacitat lesiva”, ha refermat.
Atenció amb col·laboració municipal
Una de les entitats més actives en la defensa dels drets dels detinguts i ferits, Irídia, precisament va rebre un suport especial per part de l’Ajuntament la setmana passada. Des de llavors, el govern d’Ada Colau ha posat a disposició de l’associació un local perquè atenguessin exclusivament les víctimes de la repressió policial iniciada arran de les protestes de la sentència. És un espai a les oficines municipals del carrer del Rec, on ja estava instaurat el Centre Municipal de Recursos de Drets Humans.
