Els veïns de la plaça George Orwell del barri Gòtic estan farts del soroll i les molèsties que ocasionen les terrasses, que estan plenes de gent tot el dia i s’han convertit en un reclam per als músics ambulants i els venedors de droga, que intenten captar clients per als clubs il·legals que hi ha al barri. “Fa molt temps que és un polvorí”, explica al TOT Barcelona l’Eva, veïna del barri i membre de la plataforma FemGòtic.
No és casualitat que la plaça George Orwell –un nom més administratiu que popular– es conegui també com la plaça del Tripi, en referència a l’escultura que presideix la zona i a la mala fama de l’entorn. “L’esclat de la pandèmia els ha obligat a canviar de tàctica i ara capten els clients a les terrasses i després els porten la droga a casa”, denuncia l’Eva. “Alguns dels captadors fins i tot els pots veure asseguts a una taula prenent alguna cosa”.
Centre del barri
Amb els bars de la plaça Reial pràcticament desactivats per la falta de turistes, la plaça George Orwell s’ha convertit en una espècie “d’oasi per als qui busquen una terrassa”. Des de FemGòtic asseguren que no estan en contra dels bars perquè entenen que “tothom té dret a guanyar-se la vida”, però reclamen més presència policial i més implicació municipal per frenar la degradació de la zona. Carrers com Escudellers o Nou de Sant Francesc són escenaris habituals de corredisses, robatoris i venda de droga.
“És el punt negre del Gòtic”, asseguren els veïns. “Ves qualsevol nit a la plaça i, a més d’un concert al carrer, algú t’oferirà drogues”. La situació s’ha agreujat tant després del desconfinament que molts veïns ja volen anar a la plaça ni volen portar els seus fills a la zona de jocs infantils. “Fins i tot quan totes les terrasses estan tancades encara es queden grups de gent fent botellon”, lamenta l’Eva.
A l’última taula de seguretat del districte, on hi eren presents els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i responsables del districte de Ciutat Vella, les forces de seguretat van reconèixer que la plaça del Tripi és un lloc “conflictiu” i es van comprometre a “fer més vigilància”, però la reducció de personal durant l’estiu i la sobrecàrrega de treball per les restriccions imposades per controlar la pandèmia han fet que fins ara la promesa hagi quedat en res.
Concerts tot el dia
Un altre dels greus problemes de la plaça són els concerts a peu de carrer. La intensa activitat de les terrasses també atreu nombrosos músics ambulants, que lluny d’escatimar en recursos porten “l’amplificador i el micròfon” i s’instal·lan al mig de la plaça. “Això ni és un auditori ni una explanada de fireta permanent”, es queixa un altre veí, indignat pel soroll que hi ha a la plaça des del migdia fins a altes hores de la matinada. “Darrera de les cortines hi viu gent!”, insisteix l’Eva.
