Els veïns amenaçats per la Sagrada Família demanden ara la Generalitat

Qüestionen un informe clau de de Cultura que va aplanar el camí per la llicència d'obres del temple

Els veïns afectats per la construcció de la Sagrada Família, que viuen als blocs de pisos del carrer Mallorca que s’enderrocarien per fer la façana de la Glòria, amplien la seva batalla judicial i aquesta vegada apunten cap a la Generalitat de Catalunya. Després d’haver portat ja a tribunals l’Ajuntament, ara han demandat la conselleria de Cultura per un informe clau de 2019 que va permetre autoritzar el Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) del temple, pas previ a la tramitació de la llicència d’obres. La secció 3a de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut ja la demanda presentada per l’associació d’afectats el 25 de gener.

Aquests veïns sostenen que l’informe és “clarament insuficient i incomplet i no respon al mínim rigor tècnic exigible per a una intervenció d’aquestes característiques”, pel que demanen al jutge que declari nul i “sense efecte” l’informe. El text, a què ha tingut accés el TOT Barcelona, ha estat presentat per l’advocat contractat per l’associació, Ramon García-Bragado, que va ser gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 1999 i 2004, a més de tinent d’alcalde pel PSC entre 2007 i 2011.

L’associació representa a uns 900 veïns i la demanda és la culminació d’un recurs presentat prèviament. El proper pas serà l’admissió a tràmit per part de la secció 3a del TSJC, una decisió que fonts jurídiques consultades donen per feta en tractar-se d’una reclamació veïnal contra una institució pública, un tipus d’enfrontament judicial que només sol desestimar-se d’entrada en cas de defectes de forma, per no generar indefensió ciutadana davant l’Administració. Un cop admesa i després d’estudiar la resposta de la Generalitat, s’obrirà un període de prova abans de les conclusions i la sentència.

Fragment de la demanda contra el departament de Cultura / TOT Barcelona

El TSJC és el tribunal competent en matèria de contenciós-administratiu quan afecta a la Generalitat. La demanda veïnal que ara té entre mans defensa que s’ha produït una “vulneració” de la llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català. Concretament acusen l’informe d'”atemptar” contra l’article 35.1.d) de la llei, que prohibeix addicions mimètiques que falsegen l’autenticitat històrica. És a dir, que veta que un monument pugui ser ampliat amb elements moderns que simulin o es confonguin amb els antics. En aquest sentit, avisa que temple i administracions han “buscat el màxim mimetisme entre la part declarada Bé Cultural d’Interès Nacional [el temple antic, el que va fer Gaudí] i la construïda recentment”.

Captura de pantalla de l’informe de Cultura impugnat / TOT Barcelona

Com a prova pericial, l’associació presenta un estudi de Jordi Rogent, que va ser cap del departament de Patrimoni Històric del consistori barceloní entre els anys 1993 i 2013. “Les administracions responsables de la protecció del patrimoni (Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya) han acceptat, sense discussió ni verificació o contrast tècnic o científic, les propostes presentades per la Junta Constructora”, apunta l’estudi de Rogent, consultat per aquest diari. La Junta Constructora del temple és una fundació privada sense ànim de lucre formada per l’Arquebisbe de Barcelona i grans prohoms de la ciutat.

A més, l’excap municipal de Patrimoni Històric de l’Ajuntament esmenta un informe de la UNESCO per posar en dubte el document de Cultura. L’organització de les Nacions Unides va advertir el 2010 d'”afectacions severes” a la part protegida com a conseqüència de l’edifici nou que s’estava construint en aquell moment. Ho va fer després d’una visita el 7 de juny d’aquell any a la basílica modernista.

Conclusió de l’informe impugnat / TOT Barcelona

“Com pot informar-se favorablement unes actuacions sobre un Bé Cultural d’Interès Nacional, sense prèviament verificar si s’han pres les mesures adequades per evitar les greus afectacions confirmades per tècnics independents?”, es pregunta Rogent respecte a l’informe de Cultura. “Sorprenentment, el departament de Cultura ignora per complet l’informe de la UNESCO i les seves recomanacions, sense investigar ni requerir als promotors del Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI)”, afegeix.

Un dels principals factors de debat sobre les obres de la Sagrada Família és si segueixen fidelment o no el projecte iniciat per Antoni Gaudí. En aquest sentit, l’exresponsable municipal lamenta que Cultura no es posicioni amb claredat: “Els responsables de protegir el patrimoni històric i cultural decideixen mirar cap a un altre costat i guardar silenci respecte a la important qüestió de si les obres de la Sagrada Família s’estan executant de conformitat amb el projecte d’Antoni Gaudí”.

Cultura respon

Segons ha pogut saber aquest diari, el departament de Cultura ja ha respost al TSJC sobre la demanda veïnal, argumentant per què creu que no ha de ser ni tan sols admesa a tràmit. La lletrada de la Generalitat defensa que l’informe “s’até a dret” i a més a més sosté que no és “susceptible d’impugnació”, segons la resposta judicial enviada el 7 d’abril.

També assegura que l’informe és “tècnic” i que no té un “contingut decisori”, és a dir, que no era la Generalitat qui decidia com serien el pla urbanístic ni la llicència d’obres posteriors. No obstant, la defensa recorda que per aprovar un pla especial com el de la Sagrada Família l’Ajuntament necessitava sí o sí aquest informe favorable. Si hagués estat negatiu, no s’hauria pogut tirar endavant ni el pla ni la llicència.

Resposta de la Generalitat a la demanda

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona, consultades per aquest diari, han posat de relleu que “els plans aprovats s’han ajustat totalment a dret” i que “donaven resposta a la voluntat de regularitzar un assumpte [la manca de permís d’obres] pendent des de feia més de 100 anys”. Per últim, han remarcat que “són fruit d’un acord que també repercuteix en aportacions econòmiques del patronat a la ciutat i en millores de l’entorn”.

La Sagrada Família es va comprometre, en el marc d’aquesta legalització de les obres, a pagar al consistori fins a 36 milions d’euros per compensar la despesa pública que genera l’enorme flux de visitants del temple, per exemple en matèria de neteja o transport públic. Tot i així, la caiguda dràstica del turisme per la pandèmia ha permès a la Junta Constructora reduir i ajornar el part dels pagaments acordats.

Tres recursos més

Les mateixes fonts han recordat que la nova demanda no s’adreça al municipi sinó a la Generalitat. Així, subratllen que l’Ajuntament no té constància de cap “contenciós nou” a banda dels recursos que ja havien presentat l’associació d’afectats i l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. I és que la demanda de García-Bragado no és pas l’únic procés judicial en marxa, tot el contrari.

Pancartes contra les obres / MMP

L’AVV del barri va presentar fins a 3 recursos per la via contenciosa-administrativa contra la llicència d’obres, la modificació del pla general urbanístic i contra el pla especial, segons indica el portaveu de l’associació, Joan Itxaso. “Creiem que les coses no s’han de fer així”, critica l’activista. Lamenta, a més, que les administracions deixessin als veïns “al marge” de les negociacions amb el temple.

Els diferents processos judicials avancen cada un en paral·lel, amb la lentitud pròpia dels tribunals. La Covid-19, però, ha reduït una mica la diferència de velocitat entre tribunals i i les obres de construcció qüestionades: la falta d’ingressos per venda d’entrades ha obligat el temple a aturar els treballs fins a nova ordre. La data de finalització prevista per a la basílica de Gaudí, l’any 2026, ha quedat descartada.

Més informació

Comentaris

    Oscar Dalmau 02/05/2021 9:47 am
    Suposso que tot es resoldrà amb diners, que es el que volen. Ja savien que l'edifici aniria a terra.
    Pere Grau 30/04/2021 8:18 pm
    És exactament així, però la responsabilitat principal no és dels veïns sinó del consistori municipal de Sant Marti de Provençals que no va donar permís per construir aquests edificis.
    Ramon 30/04/2021 6:35 pm
    Gaudí, Picasso, Terrades, Pujols, Miró, Dalí, Boadella, Pujol, Adrià, Messi. Per dir-ne deu. Només el poble jueu se'ns pot comparar als catalans en nombre de genis per població en un sol segle.
    Tal com raja 30/04/2021 12:31 pm
    Jo diria que això se sabia des que es van construir els esmentats edificis. El que potser no s'esperava és que el temple de la Sagrada Família s'acabés algun dia. Sorpreses que ens dona la vida.
    32
    40
    Respon
    X2 30/04/2021 12:19 pm
    Les construccions que es van fer de forma irregular, han d'anar a terra. I als compradors dels pisos els van enredar
    46
    51
    Respon
    Arnau 30/04/2021 9:32 am
    Aquests pisos es van fer de manera irregular, en temps en què encara no teníem democràcia, sabent que el pla de construcció de la Sagrada Família preveia que allà no hi anava cap construcció. L'advocat demandant és un antic regidor i militant socialista; i el text presentat (as la Generalitat !) està en castellà: està tot dit........
    110
    269
    Respon
      ALBERT BERRIO MORAN 30/04/2021 7:50 pm
      És exactament així, però la responsabilitat principal no és dels veïns sinó del consistori municipal que va donar permís per construir aquests edificis.
        Coses de la vida 01/05/2021 6:35 pm
        Aquests pisos sempre han tingut un pla sobre d'ells i s'han venut molt més barats que qualsevol del sector degut aquest fet. Si el comprador sempre ha sabut que hi havia aquest risc, ara a pechugar.

Nou comentari